(publicat el 22 de desembre de 2005)
Amb un cert estupor davant de tanta llana al clatell llegeixo a les pàgines salmó de La Vanguardia d’avui el següent titular: “La biblioteca de Baget Herms, a la Pompeu”. I unes línies més avall -dintre de la mateixa notícia- la preciosa frase: “… ha pasado a formar parte de la biblioteca de la Universidad Pompeu i Fabra”. Glups! (n’hi ha més)
De la mateixa manera que a Tarragona ningú diu “l’Antoni” quan ha de referir-se a la Universitat Rovira i Virgili em pregunto en nom de què -com no sigui allò que deia més amunt de la llana al clatell- aquesta colla barrejada d’intel·lectuals profunds i de cosmopolites de jaima no són capaços encara d’entendre que Pompeu és un nom i que Fabra és un cognom i que, per tant, a) la universitat pot ser “la Fabra” o bé “la Pompeu Fabra”, mai “la Pompeu” a seques, i b) per la mateixa regla de tres que aplica el redactor del diari comtal hauríem de parlar de Pasqual i Maragall, Josep i Bargalló o Pepe i Antich.
Vaja… si fa no fa com la gent de cor senzill que aquests dies ens feliciten “els Nadals” tot fent, sense saber-ho (suposo, és clar), un patètic paral·lelisme amb les “Felices Navidades” dels espanyols.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!