Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

9 d'agost de 2005
0 comentaris

Refregit de totxana a la moda d’estiu (set): Semàfor fester.

(publicat el 30 de març de 2005)

Cruïlla Guillem Tell-Balmes. Primera hora d’aquesta tarda. El semàfor s’ha posat vermell i jo m’he aturat darrere d’un taxi. Just al seu costat s’ha aturat una moto de petita cilindrada amb un noi al manillar i una noia de paquet. Són joves. Ho han de ser, vaja, perquè per sota del casc mal ajustat del noi veig penjar unes rastes i perquè en el tros d’esquena de l’acompanyant es pot veure clarament un tatuatge que arriba fins a l’inici de la regatera cular.  (n’hi ha més)

 

De sobte veig que la parella es posa a fer festes i cuques mones a algú de dintre del vehicle. El sol cau bastant a plom i genera un efecte mirall en els vidres del taxi que, des d’on sóc, em priva de veure el destinatari de tants alegrois. Pels gestos i rialletes dedueixo que deu tractar-se d’una criatura petita i em sorprèn veure expressions d’instint paternal com aquestes en gent tan jove. Ja ho he explicat aquí alguna vegada: de tant en tant a l’A. i a mi -de fet, més a ella tot i que jo també faig el meu paper, també…- se’ns disparen els gens d’avis (encara) frustrats i quan veiem una criatura petita que ens fa gràcia no és gens difícil que se’ns escapi alguna festa.

Quan el semàfor es posa verd la parella s’esmuny Via Augusta enllà i el taxi, amb mi al seu darrere, tomba cap a l’esquerra per enfilar Balmes. Com sempre, el semàfor de la plaça Molina està tancat, circumstància que aprofito per donar gas a la Vespa i posar-me al costat del taxi. Just en el mateix punt d’observació on abans eren els nois. Miro cap a l’interior i veig una senyora d’aspecte apergaminat amb un gran cistell encoixinat damunt dels genolls… i un gosset llanut de color blanc a dintre. Calculo que deuen venir del veterinari perquè al voltant del coll (el gos) porta una espècie d’embut de plàstic que m’imagino que deu servir perquè no es remeni amb el musell alguna possible ferida que no puc veure des de la meva talaia de dues rodes.

Amb el semàfor ja obert enfilo Balmes avall amb una sensació a mig camí entre l’estupefacció i la resignació.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!