Totxanes, totxos i maons

Vaig ja per la segona lectura de “Pandora al Congo”, la nova novel·la d’Albert Sánchez Piñol després del seu èxit internacional amb “La pell freda”. Dissortadament no puc esplaiar-me gaire ja que els qui hem rebut l’avançament del llibre ens hem compromès amb l’editorial -La Campana- a no divulgar cap crítica ni cap comentari detallat fins a l’aparició de la novel·la el proper 1 de setembre. En tot cas sí que crec que puc avançar que estem davant d’una de les novel·les més importants de l’any, molt més rodona i ambiciosa que “La pell freda”, que he d’admetre que em va agradar però no entusiasmar com aquesta. Dit altrament, que si l’èxit es regís per la lògica de les matemàtiques hauríem d’esperar una difusió encara més àmplia per a aquesta “Pandora al Congo”; una història competent escrita per un home d’aparença discreta i senzilla però amb les idees mooolt clares. Vaja… si fa no fa els atributs amb què sovint es presenta allò que coneixem com talent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!