Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

3 d'agost de 2005
0 comentaris

Li devem (encara) un (bon) monument, a la senyora Rodoreda.

Arribem d’una ràpida gira que ens ha dut al triangle dalinià Port Lligat- Púbol-Figueres amb afegitó a Ceret i Cotlliure per veure l’exposició doble de Matisse i Derain i coda final a Romanyà de la Selva. Del triangle destaco l’agradable sorpresa de Púbol i de Port Lligat i la confirmació enguany també del Teatre-Museu de Figueres com una apoteosi de l'”horror vacui”. Personalment destacaria la sala de Mae West, la cúpula geodèsica i poca cosa més. Com a novetat d’enguany -l’any passat no hi vàrem anar- hem visitat la sala de les joies. Coincideixo amb l’opinió de l’A.: en la majoria dels casos fan més patxoca els dibuixos i esquemes preparatoris que el producte final. D’altra banda fa una certa pena veure com la voluntat de Dalí de ser enterrat a Púbol al costat de Gala (fins i tot havia demanat que fessin un forat en el muret de separació entre les dues tombes per poder veure-la després de mort) no s’ha complert: ella descansa a Púbol i ell a Figueres. (n’hi ha més)

 

Pel que fa als altres focus d’atenció dues referències mortuòries més: la tomba de Machado a Cotlliure continua sent un lloc de pelegrinatge i se la veu plena de banderes, flors i fulls de paper amb escrits d’ofrena en totes les llengües. A Romanyà volíem veure la tomba de Mercè Rodoreda i la veritat és que ens hem quedat a mitges: no hem pogut entrar al cementiri però l’hem vist força bé des del cancell d’entrada. I hem constatat que la senyora Rodoreda no té sort amb les al·legories escultòriques que se li han dedicat. Si la peça que hi ha a la plaça del Diamant de Gràcia és senzillament horrorosa, el monument que hi ha al capçal de la seva tomba no se li queda pas enrere.

I posats a continuar amb les referències mortuòries val a dir que tot i passar per Port Bou (m’encanta conduir per aquella carretera plena de corbes), per manca de temps hem hagut de deixar de banda Walter Benjamin al qual l’A. i jo ja havíem visitat la Setmana Santa de l’any passat. Una visita, aquesta, plenament recomanable. Pel poble, pel monument al filòsof i pel cementiri on reposa.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!