“Bret an bàtter”, “Primavera sàund”, “BCN fàixon güic”… és a dir: la tonteria.

Ja n’he parlat, en altres ocasions, de la tirada que tenen els cosmopolites de via estreta de casa nostra a batejar els esdeveniments -els “events”, en diuen ells- amb noms anglòfons, no fos cas que se’ls pogués acusar de provincians i catalanufos. Dies enrere a Barcelona es va perpetrar un pessebre d’aquesta mena que varen batejar amb el bonic nom de “Bread & Butter”. És a dir, pa amb mantega (que ja són collons de batejar així una mostra de roba). Com que ja em sento una mica fatigat de picar sempre damunt de ferro fred no vaig voler dir res però el cel se’m va obrir quan diumenge passat vaig veure un article titulat precisament així -“Bread & Butter”- al suplement Presència d’El Punt. El signava el periodista Carles Ribera i si li voleu dir què en penseu, podeu escriure-li a l’adreça que el mateix indica al peu de la signatura: cribera@presencia.com Com que m’hi he sentit plenament identificat reprodueixo les seves paraules sense cap més comentari.  (n’hi ha més)

 

“Bread & Butter”, Carles Ribera (Presència del 15 al 21 de juliol).

“A Barcelona, el cap de setmana passat van fer un saló de moda amb una denominació curiosa: “Bread & Butter”. Hi vaig estar rumiant una bona estona i no vaig saber veure la relació entre la roba i el pa amb mantega. Afortunadament en el telenotícies una de les organitzadores ho va aclarir: “Aquesta fira és com un bon dinar: si el pa i la mantega són bons, funciona”. Encara ho entenc menys. U: l’explicació és absurda, tot i que coherent amb la línia argumental de la ultramodernitat. Dos. ¿Des de quan per fer un bon dinar cal mantega? No vull pas dir res per no semblar poc cosmopolita, però si ho volgués dir, diria que tinc l’absoluta seguretat que si un promotor de moda proposés fer una fira anomenada “Pa amb tomàquet” o “Pa amb oli”, que és el que fem servir per aquests verals per fer un bon àpat, l’haurien fotut escales (mecàniques) avall o de cap a una de les fonts d’en Buigas. Per vulgar i provincià. “Bread & Butter” és el mateix, però ho deuen trobar més “fashion”. Què voleu que us digui. La mantega, com a màxim, la puc fer servir perquè m’entri més bé la globalització. Perquè, de moment, entre atemptats, paranoies i modernor desfermada, se m’entravessa força.”

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *