Volia parlar-ne tan bon punt vaig saber la notícia però després se’m va passar. Sort que avui, a la secció de cartes al director de l’Avui, el senyor Joaquim Renom esmenta de manera ben elogiosa la concessió de la Creu de Sant Jordi al veterà radiofonista Luís Arribas Castro, un home amb el qual els de la meva generació vàrem començar a escoltar música “moderna” per la ràdio gràcies al seu programa “Europa Musical” (sense oblidar, és clar, Raúl Matas, amb “Discomanía”, i un pèl més tard Josep Maria Pallardó, amb “El clan de la una”).
El senyor Renom, per cert, es confon quan atribueix a Arribas Castro la presentació dels Beatles a la Monumental -els seguidors d’aquest Bloc saben perfectament que va ser-ne Torrebruno, el presentador- i no parla d’un fet que segurament devem ser molt pocs els qui el recordem: si els més carrosses de la parròquia feu una ullada als primers discos dels Sírex, Salvajes, Lone Star (i algun altre que ara mateix oblido) veureu que moltes de les lletres van signades per un enigmàtic “Luarca” que no és més que el nostre home camuflat rere les dues primeres lletres del seu nom i cognoms. Una Creu de Sant Jordi, doncs, ben merescuda, la de l’Arribas –“arrrribita el ánimooo”– Castro.
Una altra notícia del dia digna també de remarca és el no menys merescut passaport que sembla que s’està a punt de donar-li a la senyora Montserrat Minobis, una directora de les Emissores de la Generalitat que s’ha caracteritzat per fer més destrosses que una piranya en un bidet. Per fi, doncs, una decisió amb trellat, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Pel que fa a Oleguer Sarsanedas, el seu substitut, val a dir que rep com a llegat una feina quasi titànica: convéncer-nos als qui ja estàvem decidits a passar-nos a Rac-1 el proper setembre -ara qualsevol emissora amb programació estival és inaudible (*)– perquè, de moment, ho deixem córrer.
L’altra notícia és un preciós titular de La Vanguardia d’avui: “ERC avisa en una reunión secreta de que no admitirá más rebajas en el Estatut”. Una reunió secreta, tu… I avui se’n parla al diari amb tots els ets i uts. Quins collons…
(*) És com una persecució: a les 6 del matí a Catalunya Ràdio des que hi ha l’horari d’estiu em col·loquen el “Fixa’t com sona”, de Xavier Solà, responsable d'”El Suplement”, el programa més cutre, caspós i ferrusòlic de la graella. I a la tarda, a les 7, just quan arribo a casa… ME’L TORNEN A EMETRE!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!