Com al segle passat.

Diuen que el temps mai no s’atura. I hi ha qui opina, a més a més, que el seu moviment sempre és cap endavant. Que progressa. Jo també ho crec, tot i que, de vegades, trobi motius fonamentats per al dubte. Avui mateix, per exemple, que al despatx hem tingut el correu electrònic espatllat fins ben bé tres quarts de dotze. Sense els sorollets d’avís de l’ordinador cada vegada que entra un e-mail, sense irrupcions intempestives a la pantalla, fent les coses l’una darrere de l’altra, sense interrupcions: justament com treballàvem el segle passat… Que n’he arribat a fer, de feina, durant aquella estona…!

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *