Totxanes, totxos i maons

Com fem cada 9 d’agost el dissabte passat vàrem celebrar l’aniversari de l’A. amb la corresponent festa grossa. Aquesta vegada l’escenari va ser Sant Pol de Mar.

Per les característiques de la data la majoria de les vegades l’aniversari ens agafa de vacances. Recordo que els 30 els vàrem celebrar a Mallorca (“Oda als trenta anys d’una nina… i a un hostal de cagarrina”), els 40 a Cantàbria -amb un tec, per cert, digne de remembrança al “Capricho de Gaudí”, de Comillas- i els 50 al Canyon de Chelly (Arizona), en terra dels indis navajo. (*)  (n’hi ha més)

Si tot va segons el previst l’any vinent -que tornarà a tocar aniversari rodó- la festa ens agafarà per les rodalies de Nàpols ja que estarem en plena segona etapa del nostre cicle d’estius monogràfics italians de sud a nord.

Un cicle que calculem que ens ocuparà tots els estius fins al 2011 o el 2012 i que encetarem el proper 28 d’agost a l’illa de Sicília per la qual passejarem sense ordinador portàtil i amb el telèfon mòbil al més amagat possible fins al 16 de setembre.

L’anada del dissabte passat a Sant Pol va tenir com a primer atractiu el dinar amb la C. i l’R., els nostres insuperables guies per la Toscana (vegeu aquí), i la seva filla, una encantadora dama de vuit anys. El sopar el teníem reservat des de fa uns mesos al restaurant Sant Pau (vegeu aquí), dirigit per la mà màgica de Carme Ruscalleda.

Amb els amics C. i R. vàrem començar a temptejar la possibilitat de tornar tots quatre a terres toscanes un cap de setmana del proper mes de novembre. Un viatge que, sota l’expert guiatge de la C., centraríem principalment en la contemplació, gaudi i estudi a fons de mitja dotzena d’obres seleccionades dels Uffizi de Florència (tot i que no es descarta combinar-hi una escapada a Borgo Sansepolcro per veure una Resurrecció de Piero della Francesca que tenen en el museu de la vila i que, a parer de la C. i de la guia Michelin, “vaut le voyage”).

A més a més, gràcies a l’eficiència dels nostres amics -combinada amb els bons oficis pastissers de can Sauleda- vaig poder mantenir el costum dels darrers tres o quatre anys: que l’A. tingui per postres un pastís d’aniversari sense trufa (fonamental) i amb TOTES les espelmes del cas (no s’hi val sortir del pas amb un parell d’espelmes en forma de número) per apagar-les d’una bona bufada. Com que dinàvem fora de casa no s’esperava pas que enguany mantingués el costum en peu i encara li va fer més il·lusió. Bé!

Tant la C. com l’R. pertanyen a famílies llargament arrelades a Sant Pol cosa que ens va permetre -un altre plaer del dia- una magnífica i documentada introducció a l’imaginari gastronòmic que Carme Ruscalleda aplica en els seus plats.

Gràcies, doncs, a les explicacions dels nostres amics vàrem entendre molt millor que la proposta de la mestressa del restaurant Sant Pau és basa en un maridatge ple de creativitat i talent entre la tradició més propera -en el seu cas la santpolenca- i l’exploració de nous gustos en cuines exòtiques com, per exemple, l’oriental.

Vistos des d’aquesta perspectiva és quan tenen tot el sentit un quètxup de maduixots i tomàquet, una brandada de bacallà amb cigrons banyolins, una terrina de serrans, uns “lloritos” sense espines o un fricandó amb cama-secs al costat d’un aperitiu de medusa asiàtica, d’uns acompanyaments a base d’algues, d’un “ikebana” construït amb coco, pinya i menta o d’un ànec rostit amb “umeboshi”, prunes confitades i cogombre.

L’esclat final del menú degustació -un seguit de deu “divertiments de pastisseria”- és una referència inequívoca que Carme Ruscalleda fa a les llaminadures del temps d’infantesa a Sant Pol. I així hi trobem un “polo-piruleta”, una gominola de limoncello i “yuzu”, una coca de full, cabell d’àngel i pinyons, un borratxo d’Estomacal Bonet o un impagable “cruixent de pega dolça i sidral” que és ni més ni menys que la barreja que la mainada santpolenca comprava fa quaranta anys les tardes del diumenge abans d’entrar al cinema del poble.

Que quedi clar que ni l’A. ni jo ens considerem experts gastrònoms però d’una cosa sí que n’estem segurs: aquest aniversari al Sant Pol dels nostres estimats amics i al Sant Pau de Carme Ruscalleda serà dels que conservarem temps i temps en la memòria. I tant…

——————————————————————————————-

(*) Els 20 anys no vàrem poder celebrar-los junts. Eren uns altres temps, no érem casats i cadascú va passar l’estiu amb la família respectiva. Per situar la cronologia diré que pocs dies abans d’aquell 9 d’agost de 1969 Neil Armstrong caminava per primera vegada per la superfície de la Lluna i pocs dies després Charles Manson assassinava l’actriu Sharon Tate i es celebraven els tres dies de l’històric Festival de Woodstock, a l’estat de Nova York, amb Jimi Hendrix i tota la pesca…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!