M’ha fet gràcia llegir en el suplement de cultura de l’Avui d’ahir l’extens treball de Jordi Marlet al voltant de la literatura autobiogràfica, els dietaris i els weblogs. I dic que m’ha fet gràcia perquè reprodueix gairebé textualment (sense citar-ne la procedència, però ja ho té, això, la xarxa) el que vaig exposar a propòsit del fet que en els Blocs sol detectar-se un cert percentatge de personal pertanyent a la categoria dels ganàpies amb l’adolescència mal resolta. (n’hi ha més)
Es tracta d’una idea que vaig exposar en el text que vaig llegir en la recent Trobada de Dietaristes i Blocaires celebrada a Sant Cugat i crec que és una de les causes dels desficacis que afecten el col·lectiu social en el que ens ha tocat de viure: la proliferació d’una alarmant manca de maduresa. Com el xarampió, l’adolescència és un estat de l’evolució de l’individu que cal superar quan toca. La diferència entre patir la tonteria pròpia de l’adolescència (els espanyols tenen una expressió preciosa: “la edad del pavo”) als 15 anys o als 40 és exactament la mateixa que separa el normal del patètic. I n’està tan ple, aquest món (no només la xarxa), de penya d’aquest tipus…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!