Totxanes, totxos i maons

(Vegeu aquí la primera part)

En poesia, a part del ja esmentat “Altres presències”, de Màrius Sampere -el primer llibre amb obra inèdita després de tres anys de silenci- editat per Meteora,  val la pena destacar “Llunari”, de Josep Lluís Aguiló (Proa), “Misteriosament feliç”, de Joan Margarit (Proa), “Moments feliços”, el debut -si no m’erro- d’Oriol Izquierdo (Ed. 62), “Planisferi lunar”, de Jordi Julià (Moll) i la publicació del primer volum de la Poesia Completa de Joan Brossa (Ed. 62).

En assaig històric destaco tres títols: “Història de la dreta espanyolista a Catalunya”, de Joan B. Culla (La Campana),…   (n’hi ha més)

… “La dictadura de la incompetència”, de Xavier Roig (La Campana), i “Els Mossos”, un llibre de Miquel Sellarés (Mina) que s’anuncia com “la història mai explicada de com es va crear el cos de policia dels Mossos d’Esquadra”.

Pel que fa als estudis literaris per damunt d’altres ofertes em sembla destacable “El dia revolt”, de Julià Guillamon (Empúries).

En l’apartat de memòries i biografies tenim les “Memòries d’un segle d’or”, de Joan Triadú (Proa), la continuació d’“Els escenaris de la memòria” (el títol encara està per decidir), de Josep M. Castellet, “Oda inacabada. Memòries”, de Pasqual Maragall (La Magrana) i “La providència es diu Paco. Biografia de Paco Candel”, de Genís Sinca (La Magrana).

Pel que fa a les reedicions de clàssics val la pena remarcar “Odisseu”, d’Agustí Bartra (Proa) i el primer volum de la Narrativa completa de Mercè Rodoreda.

Acabo amb els títols de narrativa que em semblen importants. Al costat d’“El professor d’història”, de Joan F. Mira (Proa), que tanca la trilogia iniciada amb “Els treballs perduts” i continuada amb “Purgatori”, destaquen també “Cada castell i totes les ombres”, de Baltasar Porcel (Ed. 62), “Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres?”, de Julià de Jòdar (Proa), “Aiguafang”, de Joan-Lluís Lluís (La Magrana), “Quiet”, de Màrius Serra (Empúries), “Ulisses II”, d’Ignasi Mora (Moll) i “L’amor a Venècia”, de Joaquim Pijoan (Amsterdam).

També sembla interessant “La ciutat cansada”, de Pere Calders, una novel·la que l’autor va deixar inacabada i que ara edita 62. La poso aquí perquè Calders mereix tots els meus respectes però no amago que en el fons l’experiment em fa més por que una pedregada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!