(Vegeu aquí l’apunt anterior) L’octubre de 1986 en una carta a Max Cahner J.V. Foix evocava la nòmina de personalitats implicades amb la Revista des del primer número. Li sortia una extensa llista de noms però, sabedor que no podia ser exhaustiu, el poeta acabava dient: ‘i tants d’altres de bell anomenar’. Aquest ‘bell anomenar’
El dimecres 3 d’abril es va celebrar al Palau Robert l’acte inaugural del Centenari de la Revista de Catalunya, un aniversari que forma part de la llista de commemoracions (vegeu aquí) a les quals enguany la Generalitat de Catalunya dóna suport institucional amb l’objectiu de destacar la singularitat del fet o de la persona que
(Vegeu aquí l’apunt anterior) La senyora Isabel Ugarte Vernal, la ‘doña Isabel’ a la qual Cecília li va fer de dama de companyia durant quinze anys va néixer el 10 de juny de 1842 a la zona d’Iquique, una regió peruana molt rica en nitrats –la riquesa de la seva família provenia del fet de
Fa vint anys, en un dels primers apunts que vaig escriure en aquest Bloc (aquest) explicava uns quants rituals que de tant en tant procuro acomplir i que, d’alguna manera, em serveixen per carregar les piles de l’ànima. Com a lògica conseqüència del pas del temps, entre els que aleshores detallava i els que encara
Vosaltres feu el que considereu més oportú, és clar. Però pel que fa a mi us informo que, un cop enllestit gairebé (sempre cal el repàs de l’últim dia) el text de la meva intervenció en l’acte inaugural del Centenari de la Revista de Catalunya –el proper 3 d’abril, a les sis de la tarda,
Abans de concentrar-me en un encàrrec que se m’ha fet per dia 3 d’abril relacionat amb el Centenari de la Revista de Catalunya començo la Setmana Santa agafant forces i llegint Josep Pla. Més concretament, un text que, per a la meva vergonya, m’havia passat desapercebut. Em refereixo a ‘Un infart de miocardi’, un esplèndid
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera és també –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. L’obra triada enguany per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada el 2020 quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no
Primers dies de juny de 1982. Al campanar de l’església toquen a morts. Posem que som en un poble mitjà -una mica més de mil habitants, aleshores- situat a la comarca de la Garrotxa. I posem també que el poble es diu Sant Feliu de Pallerols, terra (vegeu aquí) de ‘pescallunes’. Cecília González Carreras són
El proper 30 de novembre Francesc Parcerisas complirà vuitanta anys i la seva activitat com a poeta, traductor i activista cultural demostra que està en plena forma. De cara a aquest Sant Jordi ens ofereix ‘Branquillons’, una petita peça d’orfebreria en forma de recull d’una vintena escassa de poemes que graviten al voltant de la
Cugat: addicte a la felicitat (Article publicat a Vilaweb el 20 de febrer de 2024) Vegeu-lo també aquí. De vegades s’escampen notícies sobre projectes literaris que acaben esdevenint gairebé mítics. Penso, per exemple, en aquella novel·la que fa uns vint anys o vint-i-cinc es deia que escrivia Xavier Bru de Sala. Una novel·la que ens
La bona gent de Pòrtic Edicions m’ha fet arribar un llibre de Joan F. Mira que acaben de publicar. Es tracta de ‘Papers de la roda del món’, una selecció d’articles apareguts a la premsa –principalment al diari Avui, al Quadern del diari El País i al setmanari El Temps— entre els anys 2010 i 2017.
Zeleste, cinquanta anys: un espai de somni, dos noms per al record (Article publicat a Vilaweb el dilluns 15 de gener de 2024) (Vegeu-lo també aquí.) “És un gran músic, va dir en Màrius, es diu Toti Soler.” Montserrat Roig, ‘El temps de les cireres’, premi Sant Jordi de novel·la 1976. Matí fred de gener
El suport genèric va ser una mesura legislativa que en la dècada dels vuitanta del segle passat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va instaurar per tal d’estimular l’edició de llibres en català. Explicat de manera molt resumida el suport genèric consistia en el següent: quan una editorial publicava un llibre en
Aquests dies finals de 2023 he tingut l’oportunitat de llegir un llibre que m’ha fascinat i que no dubto de valorar com un dels més importants publicats en català a casa nostra aquest any: ‘Del natural’, de Martí Domínguez. Vaig tenir la sort de poder escriure’n un comentari i que me’l publiquessin (vegeu-lo aquí) a
Hem vingut al món a jugar (Article publicat a Vilaweb el dilluns 20 de novembre de 2023) (Podeu llegir-lo també aquí) “El joc és més antic que la cultura i som humans perquè juguem.” Ho escrivia el 1938 l’historiador neerlandès Johan Huizinga a ‘Homo ludens’, llibre que defensava la tesi que abans de ser ‘faber’