Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
El Voraviu de Joan Vall Clara, una lectura sempre imprescindible.
Com fa anys em passava amb la revista El Temps, que la començava a llegir per la darrera pàgina perquè alli cada setmana apareixia l’article de Joan F. Mira, amb El Punt Avui —el diari de la dignitat, l’únic que exhibeix el llaç groc a la capçalera— em passa una cosa similar: també el començo per la contraportada. Allí, a la franja superior de la plana, trobem cada dia la secció ‘El voraviu’, una reflexió signada per Joan Vall Clara, màxim responsable del diari (vegeu aquí), breu i contundent a la qual sempre se li entén tot.
Sortosament no sóc un cas únic. Em consta que som un munt els lectors que compartim allò que ens explica l’amic Vall Clara.
Ja fa molt temps que podria haver obert una secció d’aquest Bloc dedicada a reproduir algun d’aquests articles, cosa que he fet en alguna altra ocasió (vegeu aquí, o aquí i també aquí), però no de manera sistemàtica. No descarto d’incrementar en el futur la presència a les Totxanes d’aquest periodista.
Avisats esteu, doncs.
Avui us reprodueixo el Voraviu d’abans d’ahir, que per un dia deixa de banda les circumstàncies de casa nostra per centrar-se en una reflexió de caire gairebé moral que em sembla summament oportuna i necessària vistos els temps que corren.
L’enllaç a l’article és aquest i el contingut, el que podeu llegir just aquí sota.
Multa que pots pagar
Joan Vall Clara (El Punt Avui, 30 d’agost de 2026)
Mark Zuckerberg ha arribat a un pacte amb els denunciants i s’estalviarà de declarar en un judici contra la companyia matriu que ja havia començat a Oakland (Califòrnia), acusat de generar addicció entre els menors a les seves plataformes. S’ho estalviarà, tot s’ha de dir, si finalment tothom s’avé al pacte. De moment encara hi ha qui es resisteix, però tot indica que si no és amb aquest que ara trafiquen, serà amb un altre prou semblant. Potser no seran 17.000 milions. Potser n’hi hauran afegit, fins i tot, alguns milers més. Potser no seran dòlars, potser seran euros. Tant li fa. O li fa tant, que, com diu Joan Manuel Serrat, quan els falciots se’n van, el cel es queda plorant. És el mínim indicador de decència. Plorar. Si pots pactar una sanció de 17.000 milions per no anar a judici és que som molt al final. No sé què és més ignominiós, impresentable i fora mida, si poder pagar una multa com aquesta o haver fet allò que provoca que t’han d’imposar una multa d’aquesta magnitud. Quan varen condemnar el de l’acudit a 100 euros per fotre un cop de puny al seu veí, va entregar 500 euros al jutge, que se’l va mirar amb cara de no entendre la situació. El condemnat va ser franc: per aquest preu li’n foto quatre més i pago per endavant! Què passa pel cap d’algú que pot pactar 17.000 milions de multa? Quantes vegades més farà el mateix o pitjor? Potser és que estem tocant fons i que som al final d’alguna cosa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Joan Josep, moltes gràcies pel que escrius avui.
Jo també començo el diari amb l’article d’en Vall Clara, i estic molt ufanós que qualifiquis el Punt Avui com “el diari de la dignitat”, sí senyor!
És un diari que estimo molt, puc dir que des del primer dia que va sortir o quasi. Ha patit tots els mals i maldecaps possibles, però aquí el tenim cada dia i sense defallir. Visca!
Bon dia Joan.
Sembla ser, segons comentaris a la BBC, que la plataforma META d’en Mark Zuckerberg haurà d’apoquinar uns 18.000 milions de dolars per a evitar que hagi de seure en un tribunal i afrontar un judici.
Tot plegat són quatre quartos per a el sucós negoci de tenir milions de nens amorrats a les pantalles, que, pobrets, han acabat amb el comportament alterat.
Els canvis i restriccions d’us que ha d’introduir a les seves plataformes d’Instagram i Facebook, un cop llegides, veus que no evitaran que els nens i joves segueixin addictes a les xarxes.
La primera restricció d’us als menors d’edat és la connexió d’un màxim de dues hores al dia i bloqueig nocturn de dotze a sis de la matinada.
Sembla bé, peró si la criatura fot una rebequeria monumental, els pares poden desactivar totes les restriccions i tot seguirà com abans; pares tranquils i nen feliç. Acabarà mig sonat, això sí, i addicte com sempre.
Dos anys enrere en Mark Zuckerberg ja va haver de comparèixer al congrés dels EUA, en una farsa d’interrogatori, on li van dir: “ets un nen molt dolent i entremaliat, sigues bon minyó”.
Ell encara deu estar rient i pensant en els meravellosos algoritmes que la IA ja està desenvolupant i que el convertiran en el “Master de L’Univers”
Com diu l’article, potser estem tocant fons.