Totxanes, totxos i maons

Cap a les dues de la matinada d’aquesta Nit de Reis, mentre esperava que Ses Majestats entressin pel balcó amb el seu sac carregat de regals per a tots els de casa, Catalunya Ràdio s’ha avançat i m’ha fet un regal extraordinari: ha recuperat el “Ciutat Maragda” del 4 de gener de 2020 dedicat a l’escriptor, pedagog i savi italià Gianni Rodari.

(Vegeu aquí el que diu la Viquipèdia sobre Gianni Rodari i aquí l’enllaç al “Ciutat Maragda” de fa sis anys).

Amb l’imprescindible David Guzmán (quin paio…), acompanyat per Anna Ballbona i Borja Bagunyà, el programa commemorava els 100 anys del naixement de Rodari amb el testimoni de dues persones d’absoluta solvència, tant pel que fa a coneixements literaris com a talent de traductors de l’italià: Teresa Duran i Pau Vidal.

Avui, dia de Reis, el millor homenatge que podem retre al gran Gianni Rodari és recordar-lo i llegir-lo.

Per començar, us deixo una cançó de Sergio Endrigo, que l’any 1974 va dedicar tot un disc –titulat ‘Ci vuole un fiore’— a posar música a textos de Rodari:

Ci vuole un fiore

Le cose d’ogni giorno
Raccontano segreti
A chi le sa guardare
Ed ascoltare

Per fare un tavolo ci vuole il legno
Per fare il legno ci vuole l’albero
Per fare l’albero ci vuole il seme
Per fare il seme ci vuole il frutto
Per fare il frutto ci vuole il fiore
Ci vuole un fiore, ci vuole un fiore
Per fare un tavolo ci vuole un fiore

Per fare un tavolo ci vuole il legno
Per fare il legno ci vuole l’albero
Per fare l’albero ci vuole il seme
Per fare il seme ci vuole il frutto
Per fare il frutto ci vuole il fiore
Ci vuole un fiore, ci vuole un fiore
Per fare un tavolo ci vuole un fiore

Per fare un fiore ci vuole un ramo
Per fare il ramo ci vuole l’albero
Per fare l’albero ci vuole il bosco
Per fare il bosco ci vuole il monte
Per fare il monte ci vuol la terra
Per far la terra ci vuole un fiore
Per fare tutto ci vuole un fiore

Per fare un fiore ci vuole un ramo
Per fare il ramo ci vuole l’albero
Per fare l’albero ci vuole il bosco
Per fare il bosco ci vuole il monte
Per fare il monte ci vuol la terra
Per far la terra ci vuole un fiore
Per fare tutto ci vuole un fiore

Per fare un tavolo ci vuole il legno
Per fare il legno ci vuole l’albero
Per fare l’albero ci vuole il seme
Per fare il seme ci vuole il frutto
Per fare il frutto ci vuole il fiore
Ci vuole un fiore, ci vuole un fiore

Per fare tutto ci vuole un fiore
Per fare il frutto ci vuole un fiore
Per fare tutto ci vuole un fiore
Per fare tutto ci vuole un fiore
Per fare tutto ci vuole un fiore
Per fare tutto ci vuole un fiore

(CAL UNA FLOR: Les coses de cada dia / expliquen secrets / a qui les sap mirar / i escoltar. // Per fer una taula cal una fusta / Per fer una fusta cal un arbre / Per fer un arbre cal una llavor / Per fer una llavor cal un fruit / Per fer un fruit cal una flor / Cal una flor, cal una flor / Per fer una taula cal una flor. // Per fer una flor cal una branca / Per fer una branca cal un arbre / Per fer un arbre cal un bosc / Per fer un bosc cal una muntanya / Per fer una muntanya cal la terra / Per fer la terra cal una flor / Cal una flor, cal una flor / Per fer-ho tot cal una flor.)

I per acabar us deixo aquestes delicioses “Nou maneres d’ensenyar als nens i nenes a odiar la lectura” que apareixen en el recull d’articles ‘Scuola di fantasia’ que l’editor Einaudi va aplegar l’any 2014 (vegeu aquí) i que la bona gent de Blackie Books va tenir l’encert d’editar en català l’any 2017 (vegeu aquí).

Són nou consells escrits per Gianni Rodari durant els anys setanta, però que (ai, las) avui mantenen una actualitat indiscutible…

Nou maneres d’ensenyar als nens i nenes a odiar la lectura

• Presentar el llibre com una alternativa a la televisió.
• Presentar el llibre com una alternativa als tebeos.
• Dir als més petits que els nens i nenes d’altres èpoques llegien més.
• Considerar que els nens i nenes d’avui tenen massa distraccions.
• Culpar als més petits si no els agrada llegir.
• Transformar el llibre en un instrument de tortura.
• Negar-se a llegir als infants.
• No oferir prou varietat.
• Obligar a llegir.

Nou maneres a les quals Teresa Duran, en el ‘Ciutat Maragda’ de fa sis anys, afegia una desena carregada de raó: “Fer una fitxa del llibre que ha llegit”.

I, continuant amb la meva admirada Teresa, val la pena destacar que en aquest programa de fa sis anys ja reivindicada el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per a Albert Jané, l’inventor del verb més utilitari i polimòrfic de la nostra llengua: “barrufar”. Un reconeixement merescudíssim que li va arribar l’any 2024.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!