Totxanes, totxos i maons

Joan Ballester i Canals: “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”.

Article d’Arnau Boix publicat a la secció ‘Tot recordant’ del diari El Punt Avui del diumenge 27 de juliol de 2025.

(Podeu llegir-lo també aquí).

Tal dia com avui del 1276 moria el rei Jaume, creador sobre el terreny dels Països Catalans. I tal dia com avui del 1980 moria l’editor Joan Ballester i Canals, creador sobre el paper de l’històric mapa del 1962 que aglutinava, en un sol país, tots aquells territoris que Jaume I havia conquerit, la terra dels catalans: “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”, lema que el mateix Ballester va popularitzar.

Nascut el 1913 a Barcelona, va demostrar que, a vegades, des d’una humil llibreria es pot fer molt més pel nostre país que des de posicions de més amunt. Tan sols cal una cosa: consciència nacional, saber qui ets, d’on vens i cap a on vols anar. I precisament això, ho tenia claríssim.

De ben jove va militar en l’organització juvenil Palestra i, a partir del 1935, a Nosaltres Sols! i a Unió Catalanista. El juny del 1936, juntament amb tots els seus companys, va incorporar-se a Estat Català. Durant la Guerra Civil espanyola, el van enviar al front d’Aragó. El 1938, el van ferir en la batalla de l’Ebre i, posteriorment, els facciosos el van capturar a Tarragona. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar activament amb els aliats anglesos i francesos i l’any 1945, juntament amb Joan Mateu i Manuel Cruells va crear l’Organització de Resistència Nacional i el grup Bandera, editora de la revista Bandera del Poble Català. A més, va cooperar amb el Front Nacional de Catalunya (FNC).

L’any 1950, el van nomenar delegat a Barcelona de l’Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear de Francesc de Borja Moll i, aquell mateix any va crear la seva pròpia empresa, Públia, dedicada a la publicitat cinematogràfica. El nom en llatí era perquè no estava permès retolar en català. Des d’allà, va promoure campanyes de propaganda de la llengua catalana per tot el Principat i, al carrer del Consell de Cent 281 de Barcelona, va fundar una llibreria amb el mateix nom, que més endavant va passar a anomenar-se Llibreria Joan Ballester. Aquesta va convertir-se en un centre d’activisme catalanista, especialment independentista i també destinat a difondre la idea de Països Catalans i a impulsar-ne els vincles. Des de la clandestinitat, a la rebotiga, organitzava cursos per aprendre la llengua i es feien trobades de joves catalanistes que venien d’arreu del país. D’aquí va sorgir la idea d’organitzar, el 1960, un Aplec de la Joventut dels Països Catalans a la Selva del Camp. El local també acollia el despatx de Joan Cornudella, líder del FNC.

Durant els anys seixanta, va ser editor i director d’Edicions d’Aportació Catalana, ubicada a la mateixa llibreria. Va publicar la col·lecció d’assajos polítics Entre tots ho farem tot, amb obres de Joan Fuster, Carles Muñoz Espinalt, Jordi Ventura i Subirats i d’altres, així com el seu manifest ‘Per una consciència del país’, llegit en els Jocs Florals de Montevideo el 1963 i guardonat amb el premi Presidència de la Generalitat. Des de l’editorial també va editar quaderns, cartells, calendaris, fulletons i l’obra per la qual es va fer més conegut, el mapa dels Països Catalans. Aquest va permetre conèixer totes les terres de parla catalana dividides en comarques com si fos un sol país. El va dissenyar i editar l’any 1962, amb el cartògraf Antoni Bescós i Ramon, però, aleshores, el Tribunal d’Ordre Públic el va denunciar de fer propaganda il·legal i impressió clandestina amb l’agreujant de difusió. Li van demanar cinc anys de presó i una multa econòmica, però, finalment, el seu advocat, Jordi Casas-Salat, del FNC, va aconseguir rebaixar la pena a tres mesos i vint dies, que va complir a la presó Model de Barcelona.

El 1970, amb l’excarceració, va obtenir també el permís per imprimir i distribuir el mapa, cosa que no va tardar a fer. No obstant, la llibreria es va convertir en objectiu número u de l’espanyolisme, que més d’una vegada va provar d’atacar-la i d’incendiar-la. Però Ballester no va arronsar-se mai, va fer front a tots els atacs i va mantenir-se ferm a defensar i promoure allò que creia: “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.” L’escriptor Joan Fuster va dir en relació amb el mapa: “És la memòria més eficaç mai feta pels Països Catalans.”

Ballester va morir el 27 de juliol del 1980, als 67 anys, a conseqüència d’una complicació postoperatòria. Pòstumament, el 1982, li va ser publicat ‘Esperit i doctrina internacionals’, escrit el 1963 i prologat per Josep Maria Batista i Roca, que havia estat mutilat per la censura de l’època. De fet, va ser autor de molts més llibres que no van poder veure mai la llum.

Pel que fa a la llibreria, es va mantenir oberta fins a finals de la dècada dels vuitanta. Una vegada clausurada, el mapa es va continuar reeditant amb grans tiratges fins arribar als nostres dies. Avui, són moltes les cases dels Països Catalans que en guarden una còpia i entitats com ara la Fundació Reeixida i Òmnium Cultural el continuen promovent.

L’any 1980, just abans de morir, encara escrivia algun article per la premsa. Un dels darrers deia, referint-se a l’autonomia: “Tenim el carro encallat i no el traurem amb lamentacions ni amb crits. Cal posar-hi esforç de debò. Només ens salvarà el miracle de la nostra voluntat, de la nostra tossuderia i de la nostra fe. Res ens serà donat. Res ens serà tornat per gentilesa. Tot el que vulguem ens ho hem de guanyar. […] Els catalans haurien de comprendre tot això, i no caure en la desmobilització que està produint-se, creient que estem en camí de la solució. […] En les nostres mans, en la nostra activitat, en la nostra ambició, en resum, en les ganes que tinguem per arribar a una solució definitiva farem possible que deixem d’ésser un poble ocupat.” Unes paraules que podria repetir avui mateix sense modificar ni una coma.

Podeu veure també aquí un reportatge de Betevé sobre Joan Ballester i la llibreria Públia.

I aquí el que diu el Bloc ‘Barcelofília. Inventari de la Barcelona desapareguda’.

Llegiu aquí l’article de la Viquipèdia dedicat a Ballester.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!