Totxanes, totxos i maons

Una d’aquestes nits de calor exagerada que et conviden a dormir a la terrassa tot seguint el caient de la Lluna i el pas dels estels, els déus de l’atzar em varen portar a sintonitzar Catalunya Ràdio en el moment que emetien un programa que es diu ‘Dones, flors i violes’ (vegeu aquí i per a informació més concreta aquí). Es tracta d’una sèrie de vuit programes d’una hora ideada pel periodista musical Blai Marsé que es proposa reconstruir les històries que hi ha darrere de vuit cançons amb nom de dona.

El programa que jo vaig escoltar (i que, com veureu, m’ha disparat un munt d’estímuls i emocions) és el segon de la sèrie (aquest). Es titula ‘Anna, cabells d’arcàngel‘ i està centrat en la cançó ‘Ombra d’Anna’. Són cinquanta-vuit esplèndids minuts que us recomano que escolteu amb la màxima atenció, ara que ve el temps de les vacances, perquè val molt la pena.

Com ja he avançat en el títol de l’apunt, aquesta ‘Ombra d’Anna’ em transporta de Josep Palau i Fabre, autor del poema, fins al monestir de Sant Benet de Montserrat a través d’un recorregut sorprenent amb unes quantes fites notables per entremig. Un recorregut que entronca, a més a més,  amb el record personal de la germana Josefina, parenta de l’A., i a la qual en aquest Bloc li he dedicat un parell d’apunts: aquest, de 2013, quan la vàrem anar a veure per primera vegada, i aquest altre, de 2023, quan es va morir.

Començaré, doncs, pel principi perquè vull anar a poc a poc i de manera ordenada per no deixar-me res. Sobretot si tenim en compte que, entremig, preparo també la continuació de la sèrie d’apunts que estic dedicant a la ciutat de Nàpols (i, en el cas concret d’aquests dies, a l’escriptor Luciano De Crescenzo).

‘Ombra d’Anna’ és un poema de Josep Palau i Fabre (vegeu aquí el seu retrat a la Viquipèdia) d’una gran bellesa que, a més a més, va acompanyat d’una certa dosi d’enigma perquè, de fet, ningú ha sabut fins ara -i el poeta, dissortadament, ja no ens ho pot dir- qui era aquesta Anna a la qual el poeta interpel·lava de manera tan directa.

La data d’escriptura del poema és el 13 de febrer de 1943 i, paradoxalment, el dedica a una tal ‘Blanca’ que, pel que explica Julià Guillamón, biògraf de Palau, es tractaria de Blanca Escandón, una companya de Palau d’aquells anys a la universitat que era parella de l’hispanista i catalanista francès d’origen sefardita Maurice Molho (vegeu aquí). Va ser inclòs ja en la primera edició, feta el 1952 des de la clandestinitat, dels ‘Poemes de l’alquimista’.

‘Ombra d’Anna’ és una de les cançons que apareixen a ‘Liebeslied’ (vegeu aquí), el primer disc de Toti Soler, editat per Edigsa l’any 1972. Pel que fa a l’autoria d’aquesta cançó els crèdits del disc indiquen dues referències: Josep Palau i Fabre, autor del poema, i un misteriós E.G. com a autor de la música. Dues inicials darrere de les quals s’amaga el músic Enric Gispert (vegeu aquí).

Aquí sota podreu veure i sentir la cançó interpretada en un programa del Canal 33 de fa quinze anys per Toti Soler i llegida per Luís Eduardo Aute.

Ombra d’Anna

A Blanca

Passa la mà pels meus cabells, Anna,  
 passa-hi la mà.  
Seré un infant als teus consells, Anna,  
 –un ancià.  
Mira la neu en el meu front, Anna  
 i els desenganys.  
Em pesa viure en aquest món, Anna:  
 ja tinc mil anys.  
La flama viva que em consum, Anna,  
 no té repòs,  
i no veig res perquè sóc llum, Anna,  
 visc sense cos.  
Passa la mà pels meus cabells, Anna,  
 passa-hi la mà.  
Sense dir res dóna’m consells, ara,  
 que estic cansat. (*)

(*) No sé si compartireu aquesta impressió, però a mi el que diu Palau a ‘Ombra d’Anna’ em recorda molt ‘Elisa’, de Serge Gainsbourg -una altra cançó amb nom de dona- sobre la qual fa uns quants anys vaig escriure aquest apunt que us recomano que, ja posats, visiteu també.

(Continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!