D’aquí a molt pocs dies es compliran 60 anys de l’enregistrament en uns estudis londinencs de la cançó ‘No Milk Today’ (vegeu aquí) del grup de Manchester ‘Herman’s Hermits’ (vegeu aquí).
Una traducció aproximada del títol seria ‘Avui no volem llet’, una referència al costum anglès de deixar a l’entrada de cada casa les ampolles de llet buides perquè de bon matí el repartidor en faci la reposició. Una subtil metàfora del que trobem a la lletra de la cançó que explica que l’enamorada del protagonista acaba d’abandonar-lo i que, per tant, a partir d’aquell moment en aquella casa no caldrà que el lleter hi deixi tantes ampolles.
Vegem aquí la cançó interpretada pels Herman’s Hermits i tot seguit la lletra original completa:
No milk today, my love has gone away
The bottle stands for lorn, a symbol of the dawn
No milk today, it seems a common sight
But people passing by don’t know the reason why
How could they know just what this message means?
The end of my hopes, the end of all my dreams
How could they know the palace there had been
Behind the door where my love reigned as queen?
No milk today, it wasn’t always so
The company was gay, we’d turn night into day
But all that’s left is a place dark and lonely
A terraced house in a mean street back of town
Becomes a shrine when I think of you only
Just two up two down
No milk today, it wasn’t always so
The company was gay, we’d turn night into day
As music played the faster did we dance
We felt it both at once, the start of our romance
How could they know just what this message means
The end of my hopes, the end of all my dreams
How could they know a palace there had been
Behind the door where my love reigned as queen?
No milk today, my love has gone away
The bottle stands for love, a symbol of the dawn
But all that’s left is a place dark and lonely
A terraced house in a mean street back of town
Becomes a shrine when I think of you only
Just two up two down
No milk today, my love has gone away
The bottle stands for love, a symbol of the dawn
No milk today, it seems a common sight
But people passing by don’t know the reason why
How could they know just what this message means
The end of my hopes, the end of all my dreams
How could they know a palace there had been
Behind the door where my love reigned as queen?
No milk today, it wasn’t always so
The company was gay, we’d turn night into day
But all that’s left is a place dark and lonely
A terraced house in a mean street back of town
Oh, all that’s left is a place dark and lonely
A terraced house in a mean street back of town
Oh, all that’s left is a place dark and lonely
A terraced house in a mean street back of town
L’any 1967 aquesta cançó va arribar aquí en un disc ‘single’ del grup Gatos Negros (vegeu aquí i també aquí).

En una de les cares hi havia una versió de ‘Land of a Thousand Dances’ que Wilson Pickett havia enregistrat als USA l’octubre de 1966. I a l’altra la sorpresa de ‘Todo cambió’, una esplèndida versió en llengua del 155 del ‘No Milk Today’ que podeu escoltar aquí:
Potser algú es preguntarà per què dimonis em despenjo avui amb una cançó de fa seixanta anys. La resposta és senzilla: el dissabte passat, mentre celebràvem la festa de santa Anna a la Fonda Balmes, un lloc summament recomanable, per cert, (vegeu-lo aquí) a l’A. li van venir sobtadament a la memòria uns fragments de cançó que de seguida em va cantar a mitja veu per si l’ajudava a identificar-la. Aquestes reminiscències musicals arribades sobtadament del passat les tenim de tant en tant i gairebé sempre puc identificar la tonada. Aquesta vegada tampoc vaig fallar: era el ‘Todo cambió’, una cançó que feia molt temps que no recordava -encara conservo el disc- i que se’ns ha quedat enganxada de tal manera que des del dissabte en el moment menys pensat ens posem a cantar-la de manera gairebé instintiva.
Vejam si escrivint aquest apunt, a part de deixar constància d’una música que ens sembla remarcable, aconseguim traslladar a la pantalla de l’ordinador la dèria que ens ha agafat amb aquest ‘Siento latiiir más fuerte el corazón / hoy que vas a partir / que rara sensación…’
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!