Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

27 de maig de 2021
1 comentari

La consellera Mieras.

Aquests dies de canvis i cares noves en la composició del Govern he recordat una notícia de fa unes setmanes segons la qual la senyora Caterina Mieras, –militant del PSOE d’aquí  i consellera de Cultura durant dos anys en l’època del primer Tripartit— havia ingressat a Sociedad Civil Catalana (vegeu aquí la notícia) i no pas en un lloc de base sinó amb accés a la direcció de la formació.

Al llarg de la meva vida professional vaig tenir l’oportunitat de conèixer uns quants consellers i conselleres de Cultura, cadascun amb les seves particularitats, virtuts i defectes, però crec que si hagués de fer una classificació, aquesta professional de la dermatologia (amb un prestigi molt ben guanyat en la seva especialitat, pel que diuen els que hi entenen) encapçalaria la classificació per la punta de baix.

Ho vaig explicar anys enrere en aquest apunt en el qual feia balanç dels meus quasi tretze anys a la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes.

Més concretament, parlava de dos records, un de ben agradable i un altre de grotesc.

Sobre aquest darrer deia això:

“El record grotesc té també data concreta: els primers dies de setembre de 2004, quan en una reunió conjunta del Consell Assessor i de la Junta de Govern es va retre un petit homenatge a Jordi Sarsanedas –primer degà de la ILC entre 1988 i 1999– amb motiu dels seus 80 anys. La sessió la presidia la consellera Caterina Mieras que, deu minuts abans de començar l’acte, ens va demanar a correcuita a Francesc Parcerisas i a mi que li féssim cinc cèntims sobre la vida, mèrits i obres de Sarsanedas. Us juro que tota la vida recordaré la sensació de vergonya aliena que vaig tenir aquella estona mentre explicàvem a la màxima responsable dels afers culturals del meu país qui era la personalitat a la qual retíem homenatge.”

I ara, del PSOE a la SCC. Ja ho deia ma mare: ‘gente con gente’.

——————————————————————————————-

ACLARIMENT: a la vista de la imatge amb què he encapçalat l’apunt algun lector m’ha dit, estranyat, si els aplaudiments són sentits i reals. L’he remès a l’entrada ‘ironia’ del Diccionari de l’IEC.

  1. Si jo fos el president d’un partit polític, posaria una clàusula de traspàs perquè els personatges que hagin ocupat alts càrrecs que vulguin canviar de camisa hagin de fer efectiva una quantitat de diners per fitxar per l’equip contrari. Cada vegada la política s’assembla més al futbol: ara fitxo per X malgrat que les seves idees siguin contràries a allò que em va motivar per entrar a la política. Fa fàstic… Però mantenen el sou que és el que suma a finals de més
    Parlant de la Sra. Mieres es evident que està en els “top ten” dels execrables de la política catalana post “democràcia” (?). Jo, que he estat molts anys treballant a l’administració catalana, també te’n podria fer una llarga llista d’alts càrrecs ineptes i anècdotes mil de la seva incompetència. Però en els meus temps, aquesta incompetència es pal·liava oferint a l’interfecte un nou càrrec pels qual tampoc estava preparat, però tenien menys perill de fer mal. No es canviaven de camisa com ara. Molts ja són morts perquè jo ja tinc setanta-cinc anys i la vida no perdona. Per això no citaré noms i aniran amb les meves cendres al columbari.
    Tots aquests fets només porten a la desmobilització i a la desmotivació. Jo n’estic molt fart. I cada vegada la meva incredulitat sobre els gestos inexplicables em va allunyant més i més de tot el que fa olor de la política en un país que la política la fan els tribunals. Ara bé: hi ha gestos que per molt que vulguin explicar la meva intel·ligència no dóna per més i em deixen garratibat. O no us va fer vomitar l’abraçada d’en Jordi Cuixart a l’Iceta? Ni en EL SHOW DE TRUMAN hauríem trobat un gest com aquests per fer pujar l’audiència…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!