Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 de novembre de 2015
2 comentaris

43 (i 48): trenta-unena carta a la meva néta.

Estimadíssima Mila,

Si aquesta pila d’escrits en forma de Bloc que fa onze anys que vaig començar arriba algun dia a les teves mans; i si, a més a més, tens la santa paciència de llegir-ne alguns (feina dura: ara mateix n’hi ha quasi 3.000, i el raig no s’atura) observaràs que hi ha dues dates en les quals mai he fallat a la meva cita: el 19 de març i el 30 de novembre.

El 19 de març perquè és el dia que faig anys i el 30 de novembre –avui–  perquè és el dia que em vaig casar amb la teva àvia. De fet, si mires el títol d’aquesta carta veuràs que és un aniversari de doble xifra perquè les circumstàncies varen fer possible una cosa que ens feia força gràcia per la conya que tenia: casar-nos el mateix dia que feia cinc anys que havíem començat a festejar. És a dir, l’últim dia de novembre, festa de Sant Andreu.

Sé molt bé que acabo d’emprar alguns mots –casament, festejar…–  que tinc la impressió que d’aquí a uns anys sonaran a les teves orelles (i a les de la teva generació) com una romanalla d’altres èpoques. És una conjectura que faig. Simplement. No ho interpretis com un escenari que ara mateix desitgi o rebutgi de manera especial. Serà, i prou. I segurament jo ja no hi seré per veure-ho.

Avui fa, doncs, 43 anys (1972) que l’àvia i jo ens vàrem casar i 48 (1967) que vàrem començar a sortir junts. No que ens vàrem conèixer, perquè la primera vegada que ella i jo vàrem coincidir  –a l’Escola de Treball del carrer Urgell—  encara ens portaria més enrere: com a mínim a l’any anterior (1966). Comptat i debatut, molt més de mitja vida de companyia, estimació i complicitat que, contemplada des d’aquestes alçades de la meva biografia, em fan pensar que sóc un home molt afortunat.

Tres conceptes  –companyia, estimació i complicitat–  que desitjo que puguis aplicar-te tu també algun dia, quan arribis a l’edat suficient com per tenir ja en el teu calendari un parell o tres de dates significatives. De les que et serveixen per aturar-te, contemplar cap enrere tot el que has après al llarg del recorregut i carregar les bateries per continuar el trajecte.

Si llegeixes els meus apunts primerencs, veuràs que algun 19 de març he fet referència a la forma xinesa del meu nom  —Yu-an—  que es veu que vol dir ni més ni menys que “una vida llarga i tranquil·la”. Tot un programa existencial que encara avui reivindico amb força.

I si repasses el que vaig escriure fa pocs mesos, el dia que vaig fer 65 anys precisament, veuràs que hi surts esmentada quan evoco, meravellat, la manera tan curiosa que tens d’adreçar-te a nosaltres amb una paraula que un bon dia et vares inventar: “aviàvia”.

Ple d’orgull d’avi, doncs, t’he de dir que ets una noia molt eixerida perquè només amb tres anys d’edat has sabut definir amb un sol mot el que som aquests venerables madurs (anava a posar “vellets”, però encara no; tot arribarà) que avui celebrem que ja fa una pila d’anys que anem fent via junts.

Som “aviàvia”, ens sentim molt feliços i avui  –quin dia millor que avui?–  volem que sàpigues que t’estimen molt, Mila.

————————————————————————————————————-

Les anteriors cartes a la meva néta –conjuntament amb altres apunts que la tenen a ella com a protagonista– les trobareu en l’apartat Mila d’aquestes Totxanes.  Aquí, vaja.

 

 

 

  1. Carta molt tendre i molt emotiva. Però, desenganya’t som VELLETS i ens espera la residència més tard o més aviat. Esperem que els nets, al menys per Nadal ens vinguin a veure

  2. JJ és d’admirar, la devoció, la claretat i la sapiència. Mila t’ho agrairà sempre, no en tinc cap dubte. I gràcies pel missatge clar que assumeixo: Yu-an, “vida llarga i tranquil·la”. Veurem. Animés un “vellet” en anys que no en esperit.

Respon a salvador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!