Totxanes, totxos i maons

Un any més arribem amb salut i alegria al 30 de novembre i l’A. i jo -que en aquestes coses som uns clàssics- celebrem que portem 39 anys de casats i 44 des que vàrem començar a sortir. Tot el mateix dia. Pels mandrosos de les restes diré que parlo dels anys 1967 i 1972. Poca broma. Ep, i l’any vinent festa grossa, que en farem 40!

El d’avui és un tipus d’apunt que ja fa temps que vaig escrivint en aquesta data (vegeu aquí el de l’any anterior, que us servirà -si us vaga- per empalmar amb els anteriors) i no és qüestió, doncs, de trencar costums.  (n’hi ha més)

Enguany, però, atès que les Totxanes s’han engrandit en els darreres mesos amb sengles derivacions cap a Twitter i Facebook -cosa que, pel que he pogut detectar, ha obert nous segments de clientela- resoldré l’apunt commemoratiu amb brevetat. 

Ha plogut molt des d’aquells trentes de novembre de 1967 i de 1972. I, tanmateix, en molts moments tinc la impressió que tot just varen ser abans d’ahir. És aquesta sensació gairebé plàstica del pas del temps, l’agradabilíssima càrrega de les experiències compartides i, sobretot, sobretot, l’absolut convenciment que el millor encara està per arribar.