Totxanes, totxos i maons

Avui és 30 de novembre, diada de sant Andreu. Els nois de casa estan bé i semblen raonablement feliços. A la feina m’envolta gent bona que, a més a més, és bona gent. La situació laboral de l’A. s’ha resolt ja de forma definitiva. “Love”, dels Beatles, és un disc extraordinari. Els Stones acaben de tancar la seva gira més multitudinària. El mestre Dylan ens ha sorprès una vegada més amb un gran disc, “Modern Times”, i un parell de DVD’s, sota la direcció de Martin Scorsese, fonamentals per a la supervivència; cada dia que passa m’agraden més el diari Avui, els sudokus del senyor Michael Mepham i els encreuats dels senyors Serra i Fortuny. Una vegada més he aconseguit encisar els alumnes amb les meravelles que s’amaguen darrere de cada pàgina de “Camí de sirga”. A cada nova audició creix el meu entusiasme per “Clavell  morenet”, el disc d’estrena de La Troba Kung-Fú que sortirà la setmana vinent i que, per circumstàncies que serien llargues d’explicar, des de fa deu dies ja viu dintre de la panxona del meu iPod. La Vespa gira rodona i de bon matí -veterana ella- sembla que els semàfors de Balmes l’estiguin esperant per anar-se obrint gradualment i respectuosa al seu pas. No dormo gaires hores i faig molta feina que a més a més (que duri!) em diverteix. Aquestes Totxanes cada vegada són llegides per més gent (gràcies de tot cor!). He d’escriure la crítica d’un llibre que m’ha agradat. La sèrie de “Comèdies i Proverbis” d’Eric Rohmer en 6 DVD’s que m’acabo de comprar m’espera per dedicar-li un diumenge sencer. Demà per la tarda fugirem cap a les cases de Valldarques lluny de telèfons i ordinadors fins diumenge. Avui tindrem a dinar mon pare i el noi gran de casa (a la mare de l’A., dissortadament, li ha sortit un compromís inajornable i el noi petit de casa té unes sessions a Sant Cugat amb la gent de Robert Fripp). L’A. i jo rematarem el dia sopant en aquell restaurant petit de Gràcia, proper a la zona dels gitanos, on darrerament porto a tothom i on ens hi trobem tan i tan bé.

Avui és 30 de novembre, diada de sant Andreu, fa 34 anys exactes que l’A. i jo ens vàrem casar (vegeu aquí) i 39 anys també exactes que vàrem començar a sortir junts (vegeu aquí).

El món -com la meva Vespa- carbura bé i gira rodó.

La vida -com la guitarra de Robert Fripp- és plena d’harmonia i de colors.

I seguim…

(Per si algú sent curiositat aquí teniu l’apunt d’aniversari de l’any passat)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!