Totxanes, totxos i maons

Si tot va segons el previst abans hauràs anat amb el pare a votar (la mare també ho fa, però en eleccions diferents de les d’aquí). Ahir li vaig demanar que, de la mateixa manera que té una fotografia amb tu durant la manifestació de l’Onze de Setembre, és just que hi hagi una altra on sortiu ell dipositant el vot i tu al seu costat ben present. Vejam si fa cas a la meva petició i podem completar la sèrie de fotografies històriques amb tu per entremig. De fet, encara no hi són totes. Ens en faltarà alguna més que no trigarà gaire…

En la carta d’ahir et desitjava que fossis una dona forta i coratjosa. No és un desig trivial: en el país que estem a punt de construir ens caldrà la força i el coratge de tothom. Especialment dels més joves. En la carta d’avui et vull parlar de la gent. O, més concretament, de la bondat de la gent.

No oblidis mai el que ara et diré, Mila: has arribat a un món en el que el normal és que et trobis amb bones persones. La Història es mou i ho fa sempre cap amunt i cap endavant. Creu-me. Encara que de vegades sembli difícil de percebre, aquesta evolució existeix.

Vivim envoltats de persones que s’estimen i que ens estimen. Persones que no tenen cap motiu per no desitjar el bo i millor pels altres. Són la majoria i aquests mateixos dies a casa n’estem tenint un munt de proves. I no parlo ara de res relacionat amb les eleccions sinó d’una cosa molt més personal que segurament endevinaràs si algun dia arribes a llegir aquesta carta (i si no saps de què et parlo, pregunta-ho als pares).

Hi ha molta gent que aquests dies pensa en nosaltres i que ens envia les seves energies positives. Estic segur que tots -i tu la primera- les estem rebent i processant d’alguna manera. I jo, des d’aquí, els ho agraeixo de tot cor.

Mira, Mila: a la vida es pot tenir més o menys fortuna, es pot ser més o menys intel·ligent. O astut. O simpàtic. Però el que és fonamental és ser una bona persona. I què vol dir exactament això?

Una bona persona és algú que va per la vida amb senzillesa, disposat a ajudar a qui ho necessiti, capaç de mirar directament als ulls a qui té davant seu i de tenir sempre a punt en els llavis el miracle d’un somrís.

Una bona persona és algú que té el cap clar i el cor net. Que se’n’alegra dels èxits dels qui estima i que els fa costat a l’hora d’ajudar-los a sortir del forat. Algú que projecta serenor, llum i felicitat i que -com deien els vells escoltes- està disposat a deixar aquest món una mica millor que com se l’ha trobat.

No et demano res impossible. Fixa’t en els qui tens més a prop. T’asseguro que el pare i la mare són un exemple digne de seguir en això de ser bones persones. Però no l’únic. Pertanys a una família de bona gent separada per la geografia però que t’estima i sap fer pinya quan convé. També n’acabem de tenir proves, aquests dies…

I acabo ja. No t’he parlat gaire de la transcendència del dia d’avui perquè veig que m’he despenjat amb un petit sermó que no vull allargar més. Sort que em queda la carta de demà per explicar-te com s’encamina el futur del nostre país.

Aquest futur que avui hem ajudat a construir tots plegats amb una cosa tan senzilla i tan contundent com un vot.

(Vegeu aquí la tercera -i darrera- carta)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!