Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

24 de novembre de 2012
0 comentaris

24-N: reflexió. Primera carta a la meva néta.

Estimadíssima Mila,

M’he proposat escriure’t tres cartes. Les primeres que el teu avi t’adreça. Ara ets molt petita i, francament, desconec si algun dia les arribaràs a llegir perquè amb la fugacitat que tenen les coses relacionades amb Internet pot ser que quan t’arribi l’edat de “tenir coneixement” ja no quedi cap rastre d’aquests missatges.

Seran tres cartes seguides -aquesta, la de demà i la del dilluns que tancarà la sèrie- escrites pensant en tu i en tots els menuts que, com tu, encara no sou conscients del moment històric que estem vivint.  (n’hi ha més)

Per començar et diré que si mai llegeixes això no voldria que tinguessis la impressió que el teu avi és un ingenu bufanúvols. La figura dels avis sol anar lligada a uns altres atributs més seriosos com el seny, l’ordre, la mesura i la calma i, per tant, és possible que el que ara et diré et sembli una mica exagerat.

Tot i això m’arrisco i t’ho dic (i, a més a més, amb lletres ben gruixudes): avui, estimada Mila, és la vigília d’un dia històric pel teu país. El dia més decisiu i més carregat de futur des que fa tres-cents anys, el 1714, Catalunya va perdre les seves llibertats en ser derrotada per Espanya.

Estic convençut que els llibres que estudiaràs a l’escola t’explicaran que el diumenge 25 de novembre de 2012 es van celebrar unes eleccions que varen marcar el començament d’un procés democràtic imparable que molt poc temps després va culminar amb la independència de Catalunya.

Una independència que, ara que hi penso, a tu et sonarà com una cosa normal i lògica -t’estic imaginant amb cara de pensar “com al·lucina l’avi”– perquè a fi de comptes tu ja creixeràs dintre d’aquesta nova situació que per mi i la teva àvia és tan excepcional.

“A casa érem independentistes, Mila”, et dirà algú d’aquí a uns anys (algú que espero ser jo), “i ens moríem de ganes de deixar de ser-ne, d’independentistes, per esdevenir ciutadans normals d’una nació plenament sobirana”. Ja veus quines coses ens passaven…

Mentre escric aquestes ratlles que d’aquí a una estona llegirà també l’àvia tinc unes ganes enormes de dir-te que estem contents de poder viure des de la primera fila tot el que és a punt d’arribar per poc bé que vagin les eleccions de demà. I que farem tot el possible perquè d’alguna manera aquesta alegria la percebis tu ara mateix, quan encara no has completat els primers sis mesos de la teva vida. Una alegria amb un ferm compromís al darrere perquè tots aquests entrebancs i angoixes ja no els hagis de patir tu.

El dia d’avui té un nom especial: “jornada de reflexió”. Una animalada com una casa de pagès, creu-me. Perquè et puc ben assegurar que a casa no ens cal rumiar gaire per saber cap a on anirà el nostre vot. Suposo que amb el sistema electoral que et trobaràs tu aquest ritual formalista serà una romanalla del passat. En tot cas, crec que et pot fer gràcia saber que per a la teva àvia és una jornada de goig ja que significa que totes les bestieses que comporta i arrossega la campanya electoral han arribat a la seva fi. O com diria ella: “Ja s’acabat, gràcies a Déu!”

Acabo la carta d’avui -demà continuarem, però- desitjant-te que siguis una dona forta i coratjosa. Sobre els teus avantpassats catalans ja te’n parlaré en una altra ocasió (li estic agafant gust a això d’escriure’t cartes, tu), però vull que sàpigues que la teva meitat bretona -i, encara més enrere, armènia- et remet a uns besavis i rebesavis mariners que varen dedicar una bona part de la seva vida a travessar els oceans i a buscar el lloc on el món és més ample, l’aire més transparent i la llum més pura. Tres aspiracions -grandesa, transparència i puresa- a les quals mai hauries de renunciar.

Portes una bona llavor, Mila. El futur és teu. I de la Violeta, el Thiago, el Bernat, l’Elisenda, el Roger, la Ivette, l’Elna, l’Arnau, el Ferran, el Gerard

El futur és vostre, nanos. I en bona part comença demà.

(Vegeu aquí la segona carta)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!