Totxanes, totxos i maons

Una efemèride molt especial distingeix aquest 2025 que ara comencem perquè farà mil anys que l’abat Oliba va enviar uns monjos del monestir de Ripoll per fundar-ne un altre a Montserrat en el mateix lloc on, des del segle IX, hi havia una ermita consagrada a Santa Maria. A més a més d’aquesta magna commemoració hi ha altres aniversaris importants allunyats en el temps com els set-cents vuitanta anys del naixement de Roger de Llúria, els set-cents vint-i-cinc anys que Jaume el Just va fundar a Lleida l’Estudi General, els set-cents anys que Ramon Muntaner va començar a redactar la seva Crònica, els sis-cents setanta-cinc anys del naixement de sant Vicent Ferrer, els sis-cents cinquanta anys de la redacció de l’Atles Català conegut també com Mapamundi de Cresques Abraham, els cinc-cents setanta-cinc anys de la creació de l’Estudi General de Barcelona i els tres-cents vint-i-cinc anys de la fundació, a Barcelona, de l’Acadèmia dels Desconfiats, germen del que a partir de 1729 serà la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Farà dos-cents anys del naixement del poeta i erudit mallorquí Marià Aguiló i de la promulgació del Pla Calomarde, cognom del ministre de Ferran VII que va instituir l’ensenyament oficial només en castellà i, en conseqüència, va prohibir l’ús del català a les escoles. Farà cent setanta-cinc anys del naixement de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i de la proclamació de Gràcia com a municipi independent de Barcelona, situació que es va mantenir fins al 1897.

Farà cent cinquanta anys dels naixements del bisbe Josep Cartanyà, el músic Juli Garreta, l’advocat i polític Amadeu Hurtado, l’actor Josep Santpere, el folklorista Valeri Serra i Boldú i els pianistes Ricard Viñes i Maria Lluïsa Ponsa. També es commemoren els cent cinquanta anys de la mort del músic i compositor de sardanes Pep Ventura.

Farà cent vint-i-cinc anys del naixement de l’escriptora Paulina Crusat, el músic Xavier Cugat, el psiquiatre Ramon Sarró, l’escriptor Carles Sindreu i el periodista i diplomàtic Josep Maria Trias i Peitx. Igualment farà cent vint-i-cinc anys de la primera exposició de Picasso als Quatre Gats i es commemoraran els cent deu anys del genocidi de Turquia contra el poble armeni.

Centenaris i altres aniversaris

Obre aquest apartat un joiós aniversari: els cent anys que el cineasta Lluís Josep Comerón complirà el proper 15 d’agost.

Es compliran també cent anys dels naixements del psiquiatre i fundador dels Setze Jutges Delfí Abella, el ceramista Jordi Aguadé, l’historiador Josep M. Ainaud de Lasarte, l’escriptora valenciana Maria Beneyto, l’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas, els també arquitectes Jordi Bonet i Armengol i Josep Martorell i Codina, les actrius Mercè Bruquetas i Josefina Güell, l’escriptor Francesc Candel, l’astrònoma i matemàtica Maria Assumpció Català, el pianista Josep Cercós, el pintor Modest Cuixart, el creador de la rumba catalana Antoni González Batista ‘Pescaílla’, el poeta mallorquí Josep Maria Llompart, el guionista Armand Matias Guiu, l’historiador Jesús Mestre i Godes, el promotor cultural Ermengol Passola i el filòsof José Sacristán. També es compliran cent anys del traspàs del músic Juli Garreta.

Altres esdeveniments de 1925 que commemorarem en els propers mesos són, per exemple, els cent anys de la històrica conferència de Carles Riba a l’Ateneu Barcelonès titulada ‘Una generació sense novel·la’, la inauguració, al carrer Pelai de Barcelona, dels magatzems El Águila, destruïts per un incendi el 1981, la primera exposició de Salvador Dalí a les Galeries Dalmau i dues accions nefastes del dictador Miguel Primo de Rivera: la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya i el tancament del camp de Les Corts per una xiulada del públic del Barça contra l’himne espanyol.

Compliran noranta-cinc anys l’escriptora Núria Albó, el periodista Wifredo Espina i el polític Jordi Pujol i Soley.

Compliran noranta anys el periodista Josep Maria Cadena, l’actriu Núria Espert, l’escriptor Luís Goytisolo, l’editor Jordi Herralde i el lingüista i promotor cultural Jordi Mir. També es compliran noranta anys de la celebració, a Barcelona, del XIII Congrés del Pen Club Internacional que varen presidir H.G. Wells i Pompeu Fabra.

Compliran vuitanta-cinc anys el periodista Tomàs Alcoverro, el cantant Ramon Pelegero ‘Raimon’, el lingüista Josep Ruaix, el dramaturg José Sanchís Sinisterra, els escriptors Gabriel Janer Manila, Ignasi Riera i Lluís Solà i l’editor i activista valencià Eliseu Climent.

Compliran vuitanta anys els escriptors Josep Albanell, Pere Gimferrer, Isidre Grau i Antoni Vidal Ferrando; també en faran vuitanta la periodista Rosa Maria Calaf, la divulgadora de la poesia catalana Núria Candela, el violinista i director d’orquestra Gonçal Comellas, l’humorista Òscar Nebreda i l’historiador Borja de Riquer.

Farà vuitanta anys de l’aparició del primer número de la revista ‘Forja’, òrgan de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, i també de la fundació, a càrrec de Manuel Cubeles i Josep Benet, de la Institució Folklòrica Verdaguer que dos anys després, el 1947, es va convertir en l’Esbart Verdaguer.

Farà setanta-cinc anys

Al llarg de 2025 compliran setanta-cinc anys els escriptors Guillem-Jordi Graells, Oriol Pi de Cabanyes i Ramon Solsona. També els dissenyadors Claret Serrahima i Xavier Mariscal, l’artista Fina Miralles i la filòloga Mila Segarra. Igualment farà setanta-cinc anys de la mort de Josep Maria Folch i Torres.

Els mesos d’abril i maig de 1950 Ava Gardner va ser a Tossa, S’Agaró i Girona rodant “Pandora y el holandés errante”, amb James Mason i Màrius Cabré, el juny Ladislau Kubala va signar contracte amb el Barça i el 17 de novembre es va estrenar al cinema Windsor Palace de Barcelona “Lo que el viento se llevó”. Va estar nou mesos en cartell.

Farà setanta anys que l’activista Rosa Parks va refusar d’ocupar la part del darrere de l’autobús reservada als negres a Montgomery (Alabama) i el 23 de desembre de 1955 Louis Armstrong va actuar per primera vegada a Barcelona.

Farà seixanta-cinc anys que la Guàrdia Civil i el sometent van matar a Sant Celoni el maqui Quico Sabaté, al gener va obrir portes a la Plaça Reial de Barcelona la sala Jamboree dedicada al jazz, el 8 de maig el govern de Franco va aprovar la Carta Municipal de Barcelona que cedia a la ciutat el Castell de Montjuïc en una operació destinada a guanyar simpaties després de l’afer Galinsoga i pocs dies després es varen produir els ‘fets del Palau’, el 21 de juliol el BOE va publicar la primera Llei sobre la Propietat Horitzontal que va sotraguejar fortament la societat d’aleshores, el novembre John F. Kennedy va guanyar les eleccions USA a Richard Nixon i la Nit de Santa Llúcia Enric Massó va guanyar el primer Premi Sant Jordi de novel·la amb ‘Viure no és fàcil’. Mercè Rodoreda s’hi va presentar, sense èxit, amb “Colometa”.

Farà seixanta anys del manifest internacional per aturar les obres de la Sagrada Família signat, entre altres, per Joan Miró i Le Corbusier, el febrer Joan Manuel Serrat va actuar en públic per primera vegada, va ser al programa ‘Radioscope’ de Salvador Escamilla, el 12 de març l’abat Escarré, expulsat d’Espanya per les seves declaracions al diari Le Monde, es va exiliar al monestir de Viboldone, prop de Milà, el 3 de juliol els Beatles varen actuar a la plaça de toros Monumental de Barcelona i el 12 de novembre Núria Feliu i Tete Montoliu varen enregistrar el seu primer disc conjunt.

Farà cinquanta anys

Aquest 2025 es complirà mig segle de la fundació de les Edicions de la Magrana. Altres esdeveniments importants de 1975 varen ser la decisió de la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona de posar en marxa el Congrés de Cultura Catalana que es va perllongar fins al desembre de 1977, el 4 de març divuit regidors varen votar negativament en el Ple de l’Ajuntament de Barcelona una partida per a l’ensenyament del català presentada pel regidor Jacint Solé Padró; tres dies després l’Ajuntament de Girona va denegar una proposta similar presentada pel regidor Joan Paredes, entre abril i juny es va celebrar el cicle de conferències “Les terceres vies a Europa” amb Anton Cañellas, Ramon Trias Fargas, Joan Reventós, Josep Solé Barberà, Josep Pallach i Jordi Pujol com a conferenciants, el 4 d’abril Bill Gates i Paul Allen van fundar Microsoft, el 27 del mateix mes un accident de Fórmula 1 del pilot Rolf Stommelen va segar la vida de quatre espectadors i va ser la causa del tancament definitiu del circuit de Montjuïc, i el mateix dia Ovidi Montllor i Maria del Mar Bonet actuaven per primera vegada a la sala Olympia de París.

El mes de maig es va morir la soprano Conxita Badia, es va celebrar el festival de poesia Gespa-Price al Campus de Bellaterra de la UAB i Sisa va publicar el disc “Qualsevol nit pot sortir el sol”, el 10 de juny va obrir portes la Fundació Miró, una setmana després ho va fer la llibreria Documenta i a finals de juliol es va celebrar la primera edició del Canet Rock.

El 27 de setembre el dictador, en precari estat de salut, va ordenar l’execució de cinc penes de mort; el 2 de novembre va ser assassinat Pier Paolo Pasolini, l’endemà una explosió de grisú en una mina de Fígols va causar 30 morts i el 20 de novembre es va morir, al llit, el general Franco després d’una llarga agonia.

El 1985, fa quaranta anys, es varen crear les editorials Columna i La Campana, també es va publicar ‘Pedra de tartera’, de Maria Barbal, el febrer es va morir Salvador Espriu, en el número de març de la revista Serra d’Or va aparèixer per primera vegada la secció de Miquel Pujadó “A puntades de veu” dedicada a la cançó, el 6 de juliol un concert de Lluís Llach va omplir el Camp Nou amb 100.000 espectadors i entre octubre i novembre van tancar dos diaris veterans: El Correo Catalán, fundat el 1876, i El Noticiero Universal, fundat el 1888.

Es compliran trenta anys de tres morts significatives: l’humorista Jaume Perich, el cantautor Guillem d’Efak i el cantant i actor Ovidi Montllor. L’1 de maig va obrir portes a Salou Port Aventura i dues setmanes després es va posar en marxa “La Infopista”, el precedent de Vilaweb.

Farà vint-i-cinc anys

L’any 2000 va començar amb el temut ”efecte dos mil” que va passar totalment desapercebut, pel maig RAC 1 va començar les emissions i el 14 d’agost va sortir el primer número del setmanari “L’Independent de Gràcia”.

Farà vint-i-cinc anys de l’assassinat d’Ernest Lluch. Altres personalitats que també ens varen deixar el 2000 varen ser l’actor Joan Capri, l’escriptor Avel·lí Artís-Gener, Tísner; l’arquitecte Enric Miralles, el filòleg Ramon Aramon, Josep Manyé, el mític ‘Jorge Marín’ de la BBC, i Maur M. Boix i Selva, prior de Montserrat i director de ‘Serra d’Or’.

Farà vint anys de la mort de Miquel Bauçà i Jesús Moncada. Aquell mateix 2005 també es va aprovar el domini ‘.cat’ d’internet i la Unesco va declarar la Patum de Berga Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Es compliran quinze anys de la inauguració de l’aeroport Lleida-Alguaire, el primer de gestió catalana. Altres esdeveniments de 2010 varen ser la inauguració a Cerdanyola del Vallès del Sincrotró “Alba”, el primer accelerador de partícules que entrava en funcionament a l’Estat espanyol, el Parlament de Catalunya va aprovar la prohibició de les curses de toros al Principat, la Unesco va declarar els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i el 28 de novembre va sortir el primer número del diari “Ara”.

Tres esdeveniments de fa cinc anys clouen aquest resum: el temporal “Glòria” amb neu, vent, pluja i grans afectacions a la costa i a l’interior entre el 20 i el 23 de gener, la irrupció de la Covid-19, el 13 de març, amb l’ordre de confinament general de tota la població i el traspàs, als 92 anys, del monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!