Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

8 de febrer de 2023
0 comentaris

2023: efemèrides, aniversaris i commemoracions (Serra d’Or, 757. Gener de 2023).

2023: efemèrides, aniversaris i commemoracions

(Article publicat a la revista Serra d’Or 757,  de gener 2023)

La relació d’efemèrides corresponents a aquest 2023 que acabem d’estrenar ens remunta cap enrere, com a referència més llunyana, als nou-cents anys que es compliran els dies 10 i 11 de desembre quan el bisbe Ramon Guillem va consagrar les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll. Un altre aniversari allunyat -no tan precís, però, com l’anterior perquè no hi ha cap estudi que es decanti per una data concreta- és el de la mort d’Anselm Turmeda, home de vida estimulant i atzarosa; una mort de la qual en una data indefinida dels propers dotze mesos es complirien sis-cents anys.

Mantenint encara la mirada cap enrere arribem a una de les commemoracions més importants de 2023: els quatre-cents anys de la mort, el 6 de setembre de 1623, de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Rector de Vallfogona i una de les figures més rellevants del barroc literari català. La Generalitat ha atorgat a l’aniversari el rang de ‘Any Rector de Vallfogona’, cosa que convida a aprofitar l’ocasió per conèixer una mica més a fons aquell interessant període de la nostra història cultural.

Venint més cap aquí en la cronologia continuem trobant esdeveniments remarcables. Es compliran, per exemple, dos-cents cinquanta anys de l’avalot de les quintes a Barcelona (1773); dos-cents vint-i-cinc del naixement de Bonaventura Carles Aribau (1798); dos-cents del naixement de Manuel Duran i Bas i de Joan Mañé i Flaquer (1823); cent setanta-cinc de la mort de Jaume Balmes i de la inauguració de la línia de tren entre Barcelona i Mataró (1848); cent cinquanta anys del nomenament de Francesc Pi i Margall com a president de la primera República espanyola i dels naixements de Gabriel Alomar, Joaquim Mir, Xavier Nogués, Josep Pous i Pagès, Rosa Sensat i Juli Vallmitjana; farà cent vint-i-cinc anys que Francesc Flos i Calcat va fundar l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i que Adrià Gual va fundar el Teatre Íntim i va estrenar al Laberint d’Horta la versió de Joan Maragall d’Ifigènia a Tàuride, de Goethe, en una representació única que es va fer el 10 d’octubre de 1898. Aquell mateix any varen néixer Carles Buïgas, Just Cabot, Ferran Canyameres, Josep Carner Ribalta, Valentí Castanys, Marià Manent, Miquel Mateu Pla, Josep Mestres Cabanes, María Luz Morales i Frederic Roda i Ventura.

 

Centenaris i altres aniversaris

L’any 1923, és a dir ara fa just un segle, varen néixer Xavier Amorós, Victòria dels Àngels, Oriol Casassas, Pere Català i Roca, Fabià Estapé, Sebastià Estradé, Robert Lafont, Alícia de Larrocha, Maria Martorell, Josep Mascaró Pasarius, Joan Oró, Albert Ràfols Casamada, Víctor Seix, Antoni Tàpies, Alícia Tello, Xavier Valls, Joan Vernet, Jaume Vidal i Alcover i dos ninotaires importants: Josep Coll, un dels clàssics del TBO, i Josep Maria Madorell, un altre no menys clàssic del Cavall Fort. Pel que fa a l’apartat de les defuncions cal esmentar-ne dues d’un relleu especial: la de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i la de l’advocat Salvador Seguí, el Noi del Sucre, assassinat el 10 de març al carrer de la Cadena, en ple Raval barceloní.

D’altra banda -i aquesta és, sens dubte, una altra fita important de l’any que estrenem- el proper 9 de juliol celebrarem que l’escriptor Josep Vallverdú complirà 100 anys en plena activitat.

També es commemorarà el centenari de la publicació de “De la Natura”, de Lucreci, llibre que inaugurava la col·lecció Bernat Metge i que va traduir Joaquim Balcells; de la creació de la Mútua Escolar Blanquerna, sota la direcció pedagògica d’Alexandre Galí; de la visita que al llarg d’una setmana de febrer va fer a Barcelona Albert Einstein convidat per la Mancomunitat; i, finalment, també farà cent anys del cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera, aleshores capità general de Catalunya, que el 13 de setembre va imposar, amb el suport d’Alfons XIII, una dictadura que es va mantenir, amb ell al capdavant, fins al gener de 1930, quan el monarca el va substituir per un altre militar: el general Dámaso Berenguer.

Al llarg de 2023 compliran anys unes quantes personalitats com, per exemple, el pediatra Joaquim Ramis, que en farà noranta-cinc; Mirna Lacambra, Xavier Polo, Rosa Regàs i Julieta Serrano, que en faran noranta; Joaquim Arenas, Josep Lladonosa, Fèlix Martí, Josep Palàcios, Jordi Pàmias, Jaume Pérez Montaner, Joan de Sagarra, Jaume Santandreu i Enric Satué, que en faran vuitanta-cinc; i Jaume Arnella, Pilar Aymeric, Eduardo Mendoza, Manuel Milian Mestre, Joan Lluís Moraleda, Joan Rendé i Masdeu, Joan Manuel Serrat i Maruja Torres, que en faran vuitanta.

 

Fa setanta-cinc anys

Al llarg de 2023 compliran setanta-cinc anys Francesc Andreu, conegut com ‘Màgic Andreu’, Jordi Batiste, Manuel Joseph, Lluís Llach, Joan Pera, Carme Riera, Rodolf Sirera, Jaume Sisa i Rafael Subirachs.

Pel que fa a les defuncions de l’any 1948 cal remarcar les de Feliu Elias “Apa”, Joan Garcia Junceda i, amb una significació especial, la de Pompeu Fabra, traspassat a Prada de Conflent el mateix dia de Nadal de 1948.

Cèlia Suñol va guanyar el premi Joanot Martorell, el primer que es convocava per a obres en llengua catalana, amb la novel·la “Primera part”; Jaume Vicens Vives va ser nomenat catedràtic d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona i el doctor Alexander Fleming, descobridor de la penicil·lina, va visitar Barcelona durant dues setmanes del mes de maig.

També farà setanta-cinc anys de la fundació del grup artístic d’avantguarda Dau al Set, de la proclamació feta per l’ONU de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la constitució de l’Escola de Mestres Sagrat Cor com a escola normal femenina a Barcelona per iniciativa del canonge Lluís Urpí i Carbonell a l’empara de la Llei d’Educació Primària de 1945, que atorgava a l’Església el dret a la creació d’escoles normals.

 

Fa cinquanta anys

El 21 de gener de 1972 Lluís Llach va fer el seu primer recital a l’Olympia de París; a Barcelona va obrir portes la sala Villarroel amb l’espectacle “Quejío”, de Salvador Távora. El 4 de febrer es va celebrar l’assemblea fundacional del Centre Català del PEN dintre d’un autobús contractat especialment per a anar de Barcelona a l’Espluga de Francolí, i tornar, amb la intenció d’esquivar possibles interferències policials; van obrir portes el Museu de Cera de Barcelona i la sala Zeleste al carrer de l’Argenteria; es va enderrocar el ‘Gran Price’, que s’havia inaugurat el desembre de 1934; Seat va deixar de fabricar el popular 600; es va publicar el primer llibre de la col·lecció Llibres del Mall; la productora discogràfica Concèntric va tancar portes; es va publicar l’últim número de la segona etapa de la revista ‘Patufet’; el 28 d’octubre una operació policial va acabar amb la detenció de cent tretze membres de l’Assemblea de Catalunya a la parròquia de Maria Mitjancera de totes les Gràcies i el 20 de desembre es va produir al carrer Claudio Coello de Madrid l’atemptat mortal contra el president del govern Luís Carrero Blanco.

Aquell 1973 ens varen deixar Pau Casals, Juan Eduardo Cirlot, Cèsar Martinell, Pablo Picasso, Joan Reglà, Tecla Sala i Eugeni Xammar.

L’1 de gener de 1983, farà quaranta anys, la National Science Foundation dels EUA va posar en marxa la primera xarxa de llarg abast, veritable pionera d’Internet; també va deixar de sortir la “Hoja del Lunes” que sota l’empara de l’Associació de la Premsa de Barcelona es publicava des de 1926; el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de Normalització Lingüística; un incendi va destruir el Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat que es va reobrir totalment reconstruït quatre anys després; el 20 de juny es va crear Catalunya Ràdio i el 27 de novembre la pianista Rosa Sabater va morir, als 54 anys, en un accident d’aviació prop de Madrid quan tornava d’una gira per Colòmbia.

El 9 de febrer de 1993 farà trenta anys de la mort del periodista Albert Viladot, director del diari AVUI, que va ser substituït per Vicenç Villatoro; el Parlament va declarar “Els Segadors” himne nacional de Catalunya; Seat va obrir a Martorell una nova fàbrica que complementava la de la Zona Franca i el 23 d’abril va aparèixer el primer número de la revista musical en català Enderrock.

 

Fa vint-i-cinc anys

El 1998, fa vint-i-cinc anys, ens varen deixar Joan Brossa, Pere Català i Roca, Leandre Cristòfol, Carola Fabra, Jaume Fuster, Enric Jardí, Josep Miracle, Xavier Miserachs, Vicent Ventura i Manuel Viusà.

Es va inaugurar a Girona el Museu del Cinema Col·lecció Tomàs Mallol; va tancar definitivament el Parc d’Atraccions de Montjuïc que funcionava des de 1966; i entre el 25 d’octubre i el 22 de novembre els Minyons de Terrassa varen descarregar per primera vegada a la història un 4 de 9 net, sense folre, els Castellers de Vilafranca varen carregar el 3 de 10 amb folre i manilles, primer de deu pisos de la Història, i una setmana després ho varen fer també els Minyons de Terrassa.

El mes de maig de 2003, farà vint anys, investigadors de sis països, entre els quals USA i el Regne Unit, varen desxifrar la seqüència completa del genoma humà; la cadena informativa 3/24 de Televisió de Catalunya va començar les seves emissions; i el 4 de novembre es va morir al zoològic de Barcelona el goril·la albí “Floquet de Neu”, tenia 39 anys.

Es varen morir Bartomeu Bardagí, el pare Batllori, Josep Maria Carandell, Josep Maria Gironella, Joaquim Homs, Gonçal Lloveras, Miquel Martí i Pol, Terenci Moix, Pere Pagès i Elias “Víctor Alba”, Josep Pedreira, Joan Perucho, Manuel Vázquez Montalbán i Pierre Vilar.

El 2008, fa quinze anys, ens varen deixar Josep Benet, Salvador Escamilla, l’ex-abat de Montserrat Cassià M. Just, Josep Palau i Fabre i Teodor Garriga, pioner la ràdio a Catalunya.

Fa deu anys el jesuïta argentí Jorge Mario Bergoglio, de 76 anys, va ser elegit Papa amb el nom de Francesc, el primer de la Història; es va celebrar al Camp Nou el Concert per la Llibertat amb noranta mil espectadors i el món de les llibreries ens va proporcionar dues notícies de signe completament oposat: el mes d’octubre, després de tres anys sense funcionar, la llibreria Ona tornava a obrir portes al públic en un local situat al carrer Gran de Gràcia i tot just un mes després tancava portes definitivament la històrica Llibreria Canuda, situada a tocar de l’Ateneu Barcelonès.

Aquell 2013 ens varen deixar el cineasta Bigas Luna, Max Cahner, Toni Catany, Oriol Maspons, Martí de Riquer i Constantino Romero.

I finalment el 2018, fa cinc anys, el mes de maig va aparèixer l’últim suplement de Cultura del diari El Punt Avui que es publicava des de setembre de 1989. Pel que fa a les defuncions ens varen deixar Montserrat Caballé, Ramon Calabuch Batista “Moncho”, mossèn Josep Dalmau i Olivè, Lluís Duch, Josep Fontana, Josep Maria Rovira Belloso, Robert Saladrigas, Màrius Sampere i Jorge Wagensberg.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!