Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

8 de febrer de 2022
0 comentaris

2022: aniversaris, efemèrides i commemoracions (Serra d’Or,. gener de 2022).

2022: aniversaris, efemèrides i commemoracions

(Article publicat a la revista Serra d’Or 742,  de gener 2022)

La llista d’aniversaris de 2022 s’obre amb dues defuncions: la mort del comte de Barcelona Guifré el Pilós combatent contra els sarraïns el 857, fa mil cent vint-i-cinc anys, i la de Roís de Corella el 1497, fa cinc-cents vint-i-cinc anys. Fa cinc-cents anys de l’estada, segons la tradició, de Sant Ignasi a la cova de Manresa. També fa quatre-cents anys del naixement de Francesc Fontanella. La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País compleix dos-cents anys de la seva fundació el 1822 i el Gran Teatre del Liceu, cent setanta-cinc.

Fa cent cinquanta anys del naixement, el 1872, de Francesca Bonnemaison, Adrià Gual, Josep Gudiol, Manolo Hugué, Joan Lamote de Grignon, Joaquim Malats, Francesc Maspons i Anglasell, Lluís Masriera, Isidre Nonell, Rafael Patxot i Salvador Vilaregut. El mes d’abril es va crear l’Ateneu Barcelonès, producte de la fusió entre l’Ateneu Català i el Casino Mercantil Barcelonès, i els primers dies de maig va aparèixer el primer número de “L’Esquella de la Torratxa”, que es publicaria fins al 1939.

Fa cent vint-i-cinc anys del naixement, el 1897, de Pilar Alonso, Conxita Badia, Manuel Blancafort, Roc Boronat, Josep Maria de Casacuberta, Gaspar Cassadó, Sebastià Gasch, Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Raimon Noguera, Josep Pla, Josep Maria Poblet, Carles Salvador, Josep Trueta, Maria Vila i Llorenç Villalonga.

Altres esdeveniments dels quals es compleixen cent vint-i-cinc anys són la inauguració d’Els Quatre Gats, la dissolució de la ‘Colla del safrà’, creada el 1893, i la publicació de la segona tongada d’articles ‘En defensa pròpia’ de Jacint Verdaguer als diaris ‘La Publicidad’ i ‘La Opinión’.

 

Centenaris i altres aniversaris

Es compleixen cent anys del naixement d’Enric Casademont “Pau Pi”, Lluís Casassas, Francesc Català Roca, Joan Colomines i Puig, Gabriel Ferrater, Alfons Figueras, Joan Fuster, Josep Laporte, Nèstor Luján, Jaume Muxart, Alfredo Papo, Esteve Polls, Jordi Sabater Pi, Francesc Todó, Jordi Torras i Comamala, Paco Torres Monsó i Guillem Viladot. També de la mort de Miquel Costa i Llobera.

El mateix any 1922 va sortir el primer número de “La Publicitat” -substitut de “La Publicidad”, fundada el 1878- i el primer número de la revista “Xut!” que es va publicar fins al 1936. El mateix any que un bombardeig va destruir l’Escola del Mar de Barcelona creada també el 1922, ara fa cent anys.

Altres esdeveniments d’aquell any varen ser l’annexió a Barcelona de la vila de Sarrià, la creació del PEN Català, el tercer després de l’anglès i el francès, la creació de la Fundació Bernat Metge, de Francesc Cambó i la fundació del “Butlletí dels Mestres” a càrrec d’Alexandre Galí.

Al llarg de 2022 compliran noranta-cinc anys Josep Espar i Ticó i Josep Maria Espinàs. Joaquim Carbó en complirà noranta, els mateixos que farà de quatre esdeveniments importants: l’inici de les classes a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella, la visita de Le Corbusier a Barcelona, la inauguració, a S’Agaró, de l’Hostal de La Gavina i l’aprovació de les Normes de Castelló.

Compliran vuitanta-cinc anys Antoni Ros Marbà i Ricard Torrents, nascuts el mateix any (1937) de la creació de la Institució de les Lletres Catalanes -que va funcionar fins al 1939 i es va fundar novament el 1987- i el pavelló español de l’Exposició Universal de París amb el Guernica de Picasso, el Pagès Català de Joan Miró i la Font de Mercuri d’Alexander Calder.

Fa vuitanta anys de la fundació, el 1942 a Lleida, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i del naixement de Gabriel Brncic, Narcís Comadira, Joana Escobedo, Carles-Jordi Guardiola, Julià de Jòdar, Antoni Llena, Salomó Marquès, Guillermina Motta, Leonora Milà, Francesc Pi de la Serra i Vicent Pitarch.

 

Fa setanta-cinc anys

Al llarg de 2022 compliran setanta-cinc anys Sebastià-Daniel Arbonès Subirats, conegut com el “Professor d’Arbó”, Maria del Mar Bonet, Àlex Broch, Jaume Cabré, Jordi Coca, Mario Gas, Valentí Gómez Oliver, Jordi Llovet, Biel Mesquida, Josep Piera, Agustí Pons i Jordi Sierra i Fabra.

Es compleixen també setanta-cinc anys del traspàs de Francesc Cambó i també de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, del primer concert de la Coral Sant Jordi, dirigida ja per Oriol Martorell, de la creació de l’Esbart Verdaguer -nou nom de la Institució Folklòrica Verdaguer fundada dos anys abans- i de la decisió de l’editorial Aymà de crear el Premi Joanot Martorell de novel·la que serà el precedent del Premi Sant Jordi.

El 1952, va ser any de congressos: el Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona, i el primer ‘Congreso de Poesía’ a Segovia, amb assistència molt significada de Carles Riba. També fa setanta anys del primer número de la revista ‘Pont Blau’, feta a Mèxic i dirigida per Vicenç Riera Llorca.

Fa seixanta-cinc anys (1957) que l’Agrupació Dramàtica de Barcelona va representar per primera vegada, i en sessió única al Palau de la Música Catalana, la “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu. També varen començar les obres de cobriment del tren pel carrer Aragó de Barcelona, la nedadora olotina Montserrat Tresserras, de 26 anys, va travessar l’estret de Gibraltar en una mica més de cinc hores, a València hi varen haver les tràgiques inundacions del Túria i l’exèrcit marroquí va ocupar Sidi Ifni tot començant una guerra oculta pels mitjans de propaganda del règim que va durar fins al març de 1958.

Fa seixanta anys (1962) del debut de Montserrat Caballé al Gran Teatre del Liceu amb “Arabella”, de Strauss, de la publicació de “La plaça del Diamant”, de Mercè Rodoreda, del primer número de la revista mallorquina “Lluc”, del començament del Concili Vaticà, de les inundacions, també tràgiques, del Vallès, de la gran nevada, el dia de Nadal, de Barcelona, de la primera representació, la vigília, del Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, de la creació de l’Obra Cultural Balear i de la companyia Els Joglars. Aquell mateix any -ara en fa seixanta- Max Cahner i Ramon Bastardes varen fundar Edicions 62, un incendi va destruir els estudis cinematogràfics Orphea a la muntanya de Montjuïc, es va inaugurar la seu d’Òmnium Cultural al Palau Dalmases del carrer de Montcada i Joan Ballester va promoure la primera edició del mapa amb la divisió comarcal dels Països Catalans.

Fa cinquanta-cinc anys (1967) el Grup de Folk va fer el primer concert a l’església barcelonina de Sant Felip Neri, Òmnium Cultural va obtenir el reconeixement legal com a “associació” i es va estrenar “La piel quemada”, de Josep Maria Forn, la primera pel·lícula sobre la immigració a Catalunya.

 

Fa cinquanta anys

El 1972, fa 50 anys, va ser retornada la imatge de la Mare de Déu de Núria, segrestada des de 1967, es varen acabar definitivament les emissions del conte diari “Tambor” a Ràdio Barcelona, en antena des de 1955; es va estrenar al Coliseum la “Yerma” de Víctor García, Núria Espert i Fabià Puigcerver, Comediants varen estrenar a Olesa de Montserrat “Non Plus Plis”, el seu primer espectacle professional, la majoria d’edat de les dones va passar de 25 a 21 anys i es va equiparar amb la dels homes, varen tancar portes definitivament els estudis Balcázar d’Esplugues (coneguts popularment com ‘Esplugues City’) que funcionaven des de 1964 i a Andorra un incendi va destruir l’església de la Mare de Déu de Meritxell. En l’apartat de defuncions, fa cinquanta anys ens varen deixar Joan Balcells, el “Mestre Balcells”, Martí Barrera, Alexandre de Cabanyes, Gabriel Ferrater, José Mallorquí i el bisbe Gregorio Modrego.

El 1977, fa quaranta-cinc anys, va estar marcat per l’inici de diversos projectes: el primer número de la revista de poesia ‘Reduccions’, editada a Vic, i el de la revista d’història ‘L’Avenç’, la cooperativa Drac Màgic va estrenar la pel·lícula txeca “La Ventafocs”, la primera que es va doblar al català, al Palau Blaugrana es va celebrar el festival de poesia Price-Congrés i es va crear a Mallorca l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Fa quaranta anys (1982), per primer vegada des de 1920, varen tornar a publicar-se diaris els dilluns, a la Sala Villarroel la companyia Tricicle va estrenar “Manicòmic”, el seu primer espectacle professional, va obrir portes en l’antic Hotel París de Figueres el Museu del Joguet i es va crear l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.

Fa trenta-cinc anys (1987) el barceloní Federico Mayor Zaragoza va ser nomenat director general de la Unesco, càrrec que va ostentar fins al 1999, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que recuperava la Institució de les Lletres Catalanes i va obrir portes novament el Gran Teatre de la Passió d’Olesa després de l’incendi que l’havia destruït el 1983.

Fa 30 anys (1992) dels Jocs Olímpics de Barcelona, de la primera Marató de TV3, de la primera edició del festival de teatre Temporada Alta, a Girona, i del nomenament de Maria Eugènia Cuenca que, com consellera de Governació, va ser la primera dona d’un govern de Jordi Pujol.

 

Fa vint-i-cinc anys

El 1997, fa vint-i-cinc anys, es va inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya amb ‘L’auca del senyor Esteve’ i amb discurs polèmic inclòs de Josep Maria Flotats, director del Teatre, que pocs dies després va presentar la dimissió. També va començar a emetre’s per TV3 la sèrie “Les Tres Bessones”, de Roser Capdevila, es va fundar el Quartet Casals, l’Espai Escènic Joan Brossa va obrir portes al carrer Allada Vermell, va sortir la primera edició en català d’El Periódico de Catalunya i el Parlament va aprovar la Llei de creació de la Universitat de Vic i la Llei de Política Lingüística.

Fa vint-i-cinc anys que ens varen deixar Santiago Albertí, Pau Barceló, Lluc Beltran Flórez, Blai Bonet, Joan Coromines, Miquel Estradé, Joan Ferràndiz, Emili Granier Barre-ra, Juan Ramon Masoliver, Tete Montoliu, Joan Rafart “Raf”, Gaietà Renom, Benet Ribas, Mossèn Pere Ribot, Josep Roca Sastre, Carme Serrallonga i Joaquim Vilà i Folch.

El primer dia de 2002, fa 20 anys, va entrar en vigor la supressió del servei militar obligatori, l’ús de l’euro i va sortir El 9 Esportiu, el primer diari d’esports en català.

Fa quinze anys (2007) dels concerts de comiat de Lluís Llach a Verges i de l’edició de la Fira del Llibre de Frankfurt que va tenir la cultura catalana com a convidada d’honor. Fa deu anys (2012) de l’entrada en vigor de la prohibició de curses de braus a Catalunya i de la constitució, al Palau Sant Jordi, de l’Assemblea Nacional Catalana.

I fa cinc anys (2017) que Raimon va fer al Palau de la Música Catalana el seu últim recital i l’U d’Octubre es va celebrar el referèndum per a la independència amb la vergonyosa repressió de la Policia i la Guardia Civil les imatges de la qual varen fer la volta al món en poques hores.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!