Totxanes, totxos i maons

2021: un resum de l’any literari

(Article publicat a la revista Serra d’Or 747, març de 2022)

Fa dotze mesos feia servir el qualificatiu ‘nefast’ per definir el 2020 que havíem deixat enrere. Ara, arribat el moment de resumir els dotze mesos següents, el panorama presenta una certa millora basada, no pas en la desaparició del Covid-19 sinó en el fet que un elevat percentatge de la població ja ha rebut les dosis adients de la vacuna. Tot i això, l’extensa llista de baixes que apareix a la part final d’aquest resum ens parla d’una situació que, dissortadament, encara és lluny de la normalitat.

Entrant en matèria diré que al llarg de 2021 es van celebrar els centenaris de Joan Triadú, Teresa Juvé i Felícia Fuster que varen tenir com a comissaris Joan Josep Isern, Toni Terrades i el tàndem Lluïsa Julià-Pilar Parcerisas, respectivament. I com a mostra del to de normalitat aparent de l’any esmentaré que Sant Jordi es va poder celebrar el dia que tocava i on corresponia: el 23 d’abril i al carrer.

Els premis a obra nova

La llista de premis literaris de l’any comença la nit del 6 de gener amb el Josep Pla guanyat per Maria Barbal amb “Tàndem”; l’Anagrama de novel·la va ser per a Pol Guasch amb “Napalm al cor” i en els premis Ciutat de Palma els guardonats varen ser Miquel Horrach, en narrativa, i Albert Garcia Elena, en poesia; el Ramon Llull se’l va emportar Gerard Quintana amb “L’home que va viure dues vegades”.

El 2 de febrer es va saber que el premi Carlemany era per a “Archie, el nen que parlava amb elefants”, de Lluís Prats, i el 5 de febrer el premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez d’Alcoi el guanyava Ricard García amb “La llum més alta”.

El 6 de març Josep Ballester guanyava el premi Maria-Mercè Marçal de poesia amb “Llibre de somnis”; els veterans premis Recull de Blanes varen distingir Àngela Vinent, Jordi Julià, Ignasi Garcia Barba, Ferran Garcia i Àlvar Caixal; el premi de poesia Martí Dot va ser per a “En construcció”, de Núria Contreras; i el 25 de març el premi Roc Boronat el va guanyar Marc Cerrudo amb “Lluny vol dir mai més”.

El 15 d’abril Manel Ollé va guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb “Un grapat de pedres d’aigua”; el 25 els premis Vila de Santanyí varen ser per a Cristina Àlvarez (poesia) i Josep Massanés (narrativa); i pel que fa al premi Jordi Domènech de traducció de poesia va ser per a Xavier Farré i la seva versió d’”El senyor Cogito”, de Zbigniew Herbert.

El 17 de maig els premis Vila d’Ascó varen ser per a Manuel Ribera (poesia) i Carles Castell (narrativa); el 29, en el marc dels premis Ciutat de Tarragona, Marc Quintana guanyava el Pin i Soler de narrativa, Montserrat Morera el Tinet de narrativa curta i el Vidal Alcover de traducció per al projecte de Laia Malo de traduir Marina Ivànova Tsvetàieva; el dia 31 el premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic el varen guanyar Cèlia Cañellas i Rosa Toran amb ‘A la recerca de Hilda Agostini: del lliurepensament a la maçoneria, del republicanisme a l’anti-feixisme’.

El mes de juny va ser ple de premis: el Josep M. López Picó de poesia per a “La mamella de Déu”, de Cecília Navarro; el dia 9 Quim Bosch guanyava el premi d’assaig Josep Irla; el 10 el premi d’Assaig Ricard Torrents va anar a mans d’Albert Altés per “Va de virus”; pocs dies després els premis Alfons el Magnànim València distingien “Els dies bons”, d’Aina Fullana (narrativa) i “Entre dues clarors”, de Joan Mahiques (poesia); Imma Tubella s’emportava el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb “Els insubmisos del mar”; el 22 de juny els premis Ciutat de Badalona varen guardonar Francesc Duc (narrativa), Arturo Padilla (narrativa juvenil), Jordi Virallonga (poesia) i Jordi Tena (teatre breu); el 28 de juny el veterà premi Amadeu Oller de poesia el guanyava l’obra “Intent de poemari”, d’Irene Gómez Diéguez, i finalment el 29 de juny el Premi BBVA Sant Joan va ser per a “Garbo parla”, de Roser Caminals.

El 12 de juliol Ramon Pardina va emportar-se el premi 7lletres; el premi de poesia de Sant Cugat va ser per a “Vent a la mà”, de Carles Dachs; i el Pere Calders d’assaig periodístic el va guanyar Daniel Vivern amb “P.I. Políticament Incorrecte”.

Superat el forat de l’agost, l’inici de la nova temporada el varen marcar, com sempre, els premis de Girona: el Prudenci Bertrana de novel·la va ser per a “Amor a l’art” de Tània Juste, el Miquel de Palol de poesia per a “D’una sola branca”, de Susanna Rafart, el Carles Rahola d’assaig per a “La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l’Espanya radial”, de Josep Vicent Boira, i el Ramon Muntaner de literatura juvenil per a “L’assassina de Venècia”, de Pol Castellanos.

L’1 d’octubre el premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya se’l va emportar Marta Colomé; el 5 d’octubre, en el marc dels premis Cruïlla, el Vaixell de Vapor es va declarar desert i el Gran Angular el va guanyar Gabriel Bardala; el 29 els valencians premis Octubre varen presentar el següent quadre de guardonats: l’Andròmina de narrativa va ser declarat desert, el Joan Fuster d’assaig el va guanyar Gabriel Ensenyat, i el Vicent Andrés Estellés de poesia va ser per a “Fènix”, de Ricard Ripoll; el dia 30 es va fer públic a Girona el nom de l’obra guanyadora del premi de novel·la curta Just Casero: “L’espai d’un instant”, de Daniel Cid Moragas.

El 9 de novembre el premi Proa de novel·la era per a “El país de l’altra riba”, de Maite Salord. Els premis Ciutat d’Alzira els varen guanyar Marià Veloy (novel·la), J.N. Santaeulàlia (narrativa juvenil), Maria Josepa Payà (narrativa infantil), Pasqual Mas (poesia), Vicent Pardo (assaig) i Marta Moreno (teatre); el premi de poesia Salvador Iborra va ser per a “Els angles del vent”, de Max Codinach; en els premis literaris de Lleida el Josep Vallverdú d’assaig va ser per a “De l’una a l’altra riba: un homenatge a Grècia”, d’Eusebi Ayensa, i el Màrius Torres de poesia a “Ànima”, de Francesc Pastor; el 20 de novembre, en el marc del premis d’Arts i Lletres de Premià de Dalt, Marcel Riera guanyava el Marià Manent de poesia i Jesús Serrano el Valerià Pujol de narrativa; el 21 de novembre els triomfadors dels Premis Literaris de Gandia varen ser Vicent Flor (narrativa) i Miquel Àngel Llauger (poesia); el premi Documenta va ser per a “Distòcia”, de Pilar Codony; i, finalment, el 29 de novembre es va saber que el premi Teresa Cunillé de textos sobre teatre era per a Joan Martori pel seu treball “Vuit paròdies del teatre d’Àngel Guimerà. Text i context”.

L’1 de desembre el premi Cavall Fort de contes el va guanyar Oriol Garcia Molsosa i el 14 de desembre els premis de la Nit de Santa Llúcia varen presentar el següent quadre de guanyadors: el Sant Jordi de novel·la a “Morir-ne disset”, de Sergi Belbel, el Carles Riba de poesia a “Si entra boira no tendré on anar”, d’Antoni Vidal Ferrando, el Mercè Rodoreda de contes a “Declaració d’invencions”, de Ricard Sunyol Estadella, el Josep M. Folch i Torras de novel·les per a nois i noies a “Capità Lluc”, de Carles Sala i Vila, el Muriel Casals de Comunicació a la plataforma audiovisual Filmin, i finalment el premi internacional Joan B. Cendrós va ser concedit al cineasta Ai Weiwei pel seu compromís a l’hora de denunciar la repressió contra Catalunya. El Joaquim Ruyra de narrativa juvenil va ser declarat desert.

Premis de la crítica, guardons i honors

La llista de guardons, honors i premis a obres ja publicades es va obrir el 4 de febrer amb el premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l’any 2020 guanyat per Eva Baltasar amb “Boulder”; el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser per a Maria Barbal; Àlvar Valls es va emportar el premi Joaquim Amat-Piniella amb “Entre l’infern i la glòria”; el 14 d’abril el premi Finestres de narrativa en català anava a les mans d’Albert Pijuan per ‘Tsunami’; el guardó honorífic especial del jurat dels premis Martí Gasull i Roig va ser per a Josep Vallverdú i la seva trajectòria de defensa del català; el 5 de maig el poeta valencià Marc Granell guanyava el premi Jaume Fuster dels escriptors catalans; el premi Maria Àngels Anglada el va guanyar Miquel Martín amb “La drecera”; els Premis Nacionals de Cultura varen reconèixer les trajectòries de l’editora Maria Carme Dalmau i el poeta Narcís Comadira; els premis de la Crítica Catalana varen distingir “Tsunami”, d’Albert Pijuan, en narrativa, i “Sempre és tard”, de Maria Josep Escrivà, en poesia; el premi Joan Crexells va ser per a “Entre l’infern i la glòria”, d’Àlvar Valls.

El dia 2 de juliol es varen fallar els premis Cavall Verd: el Josep Maria Llompart de poesia el va guanyar “Nosaltres”, de Mireia Calafell, i el Rafael Jaume de traducció poètica “El preludi”, de William Wordsworth, en la versió feta per Jaume C. Pons Alorda; el premi Llibreter va distingir “La casa de foc”, de Francesc Serés, i “Àunia”, d’Ivan Vera; Biel Mesquida va rebre el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català; i el Memorial Pere Rodeja va ser per a Gemma Garcia, de la llibreria Vitel·la, i el periodista Toni Puntí.

Pel que fa als Premis Crítica Serra d’Or el quadre de guanyadors va ser el següent: Jordi Cussà (novel·la), Antònia Vicens (poesia), Antoni Martí Monterde (assaig, Josep Igual (dietari), Antoni Clapés (traducció), Alba Dalmau i Cinta Vidal (literatura infantil), Cinta Arasa (literatura juvenil), Eduard Altarriba (coneixements), Manuel Molins (muntatge teatral), Pere Faura (espectacle teatral), Projecte ‘NILAK’ de carpa circense itinerant (aportació més interessant), Tricicle (trajectòria artística), Ramon Ordeig i Mata (Recerca d’humanitats), Ramon Folch, Josep Peñuelas i David Serrat (Recerca de ciències) i Joan A. Argenter i Jens Lüdtke (catalanística).

El premi Cadaqués a Quima Jaume va anar a mans de Dolors Miquel pel conjunt de la seva obra; el premi Pen Català de traducció va ser per a la versió d’”El desert malva”, de Nicole Brossard, feta per Antoni Clapés; els premis de la Generalitat Valenciana varen distingir el poeta Josep Piera, les publicacions de la Universitat de València, l’escriptora Matilde Asensi i la il·lustradora Cristina Duran; la Lletra d’Or va ser per a “Guillem”, de Núria Cadenes; “La drecera”, de Miquel Martín, va emportar-se el Premi El Setè Cel de Salt; i els premis Ictineu de ciència-ficció i literatura fantàstica varen distingir com a millor novel·la “L’horror del Rèquiem”, de Marc Pastor, i “Soc la llevadora”, de Roser Cabré-Verdiell, com a millor conte.

En la llista de Creus de Sant Jordi figuraven els noms de l’escriptor Enric Larreula, el fotògraf i escriptor naturalista Ernest Costa i la filòloga i bibliotecària Joana Escobedo; i el 13 de desembre el premi Atlàntida de la Nit de l’Edició al foment de la lectura i defensa de la cultura va ser atorgat a El Tricicle.

Tanquen aquesta llista els premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear: el premi Francesc de Borja Moll a SOS Sargantanes, el Josep Maria Llompart a Rafael Horrach i Llabrés, l’Emili Darder al Teatre Sans, de Palma, el Bartomeu Oliver a Maria Josep Cànoves Bertos, el Miquel dels Sants Oliver a ‘Els Norats’, de Mateu Morro, el Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Maria Margalida Perelló per ‘La Germania Mallorquina. Un estat de la qüestió’, el premi Aina Moll a l’Espai Mallorca de Barcelona, i, finalment, el Gabriel Alomar va ser per a l’editor Lleonard Muntaner.

Les baixes de l’any

El sempre trist balanç de les defuncions de 2021 l’obre l’advocat, director teatral i novel·lista Josep Maria Loperena, traspassat el 8 de gener als 82 anys, i continua amb Vicent Raga (3 de febrer, 70 anys), filòsof, editor i activista cultural al País Valencià; Joan Corbella (3 de febrer, 76 anys), metge psiquiatre i divulgador científic; Joan Margarit (16 de febrer, 82 anys), poeta i arquitecte; Josep Anton Codina (13 de març, 88 anys), director de teatre i dramaturg; Estanislau Torres (15 de març, 94 anys), escriptor i guanyador el 1965 del premi Sant Jordi de novel·la; Josep Lluís Martínez Picañol, ‘Picanyol’ (18 de març, 73 anys), dibuixant, creador del personatge Ot, el bruixot; Josep Igual (25 de març, 55 anys), narrador, poeta, periodista i cantautor valencià; Arcadi Oliveres (6 d’abril, 75 anys), economista i actiu lluitador pels drets humans; Santiago Brugalla i Aurignac (14 d’abril, 91 anys), relligador i restaurador de llibres antics; Joan Badia Pujol (17 d’abril, 69 anys), professor, filòleg, polític i activista cultural; Josep Tarrés i Fontan (20 d’abril, 91 anys), escriptor i activista cultural gironí; Roser Agell i Cisa (3 de maig, 97 anys), dibuixant i il·lustradora; Enric Badosa (31 de maig, 94 anys), poeta i periodista en llengua castellana; Juli Moll (11 de juny, 74 anys), filòleg menorquí expert en toponomàstica; Pius Morera (18 de juny, 78 anys), filòleg i poeta; Bernat Cormand (21 de juny, 48 anys), il·lustrador, escriptor i director de la revista ‘Faristol’; Xavier Folch (24 de juny, 83 anys), escriptor, polític i fundador de l’editorial Empúries; Jordi Cussà (11 de juliol, 60 anys), escriptor, actor i traductor; Rosa Maria Piñol (8 d’agost, 71 anys), periodista especialitzada en literatura catalana; Martin Peter Holt (15 d’agost), escriptor i traductor nord-americà difusor de la dramatúrgia catalana; Renada-Laura Portet (5 de setembre, 94 anys), escriptora rossellonesa; Josep Colet (15 de setembre, 85 anys), poeta i activista cultural; Jesús Massip (27 de setembre, 94 anys), poeta, arxiver i historiador de les terres de l’Ebre; Montserrat Franquesa (18 d’octubre, 55 anys), traductora i llicenciada en filologia clàssica i germànica; Santiago Riera i Tuèbols (25 d’octubre, 86 anys), enginyer industrial i historiador; Ricard Creus (10 de novembre, 93 anys), poeta; Casimir Martí i Martí (21 de novembre, 94 anys), sacerdot, historiador i primer director de l’Arxiu Nacional de Catalunya; Pere Riutort i Mestre (22 de novembre, 86 anys), sacerdot, promotor de l’ensenyament del català al País Valencià i les Illes i catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València; Miquel Barceló García (22 de novembre, 73 anys), doctor en informàtica, editor, traductor i escriptor especialitzat en ciència-ficció; Oriol Bohigas (30 de novembre, 95 anys), arquitecte, urbanista i promotor cultural; Josep Maria Francino (1 de desembre, 74 anys), home de ràdio i divulgador de l’obra dels Beatles; Ramon Muntaner (9 de desembre, 71 anys), músic, cantant i gestor cultural i, finalment, Joan Dorandeu (30 de desembre, 85 anys), originari del Conflent, professor de català i autor dels llibres ‘El català sense esforç’ i ‘Le Catalan de Poche’.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!