Totxanes, totxos i maons

2021. Efemèrides, aniversaris i commemoracions

(Article publicat a la revista Serra d’Or 733, de gener de 2021)

La llista d’efemèrides i commemoracions de 2021 comença amb una fita ben llunyana: el naixement de Mahoma el 571, és a dir fa mil quatre-cents cinquanta anys. També es commemoraran dos aniversaris relacionats amb el nostre abat Oliba: els mil cinquanta anys del naixement (971) i els nou-cents setanta-cinc de la seva mort (1046).

Un altre gegant serà present en les commemoracions de l’any, molt especialment a Itàlia ja que el 14 de setembre es compliran set-cents anys de la mort, a Ravenna, de Dante Alighieri.

Més cap aquí, recordarem els dos-cents setanta-cinc anys del naixement, el 10 de juliol de 1746, de Don Rafael Amat i de Cortada, Baró de Maldà, i els dos segles exactes de la mortífera epidèmia de febre groga que va afectar Barcelona i altres poblacions del país el mateix any, 1821, que varen nàixer Antoni de Bofarull i Elies Rogent.

Farà cent setanta-cinc anys del naixement d’Eusebi Güell, Narcís Oller i dos eclesiàstics singulars: Jaume Collell i Josep Torras i Bages. I es compliran cent cinquanta que varen nàixer Hermen Anglada Camarasa, Segundo de Chomón, Marià Fortuny Madrazo, Ignasi Iglésias i Amadeu Vives.

Farà cent vint-i-cinc anys que l’Orfeó Català va estrenar a Montserrat ‘El cant de la senyera’ durant la cerimònia de benedicció de la bandera de Catalunya, i també es commemoraran els naixements, el 1896, de Josep Andreu ‘Charlie Rivel’, Joan Crexells, Joan Estelrich, Josep Maria Millàs-Raurell, el músic i folklorista Joan Tomàs i Parés, Pere Vergés i el compositor Robert Gerhard del traspàs del qual precisament enguany farà mig segle.

Centenaris i altres aniversaris

El 12 de març de 1921 es varen inaugurar les escoles municipals de la Vil·la Joana, pioneres al sud d’Europa en l’atenció als infants discapacitats. També es compleixen cent anys del naixement de Rafael Anglada, Santiago Bru i Vidal, Albert Closas, Joan Colom, Antoni Ferrandis, Felícia Fuster, Luís García Berlanga, Maria Girona, Lluís Millà, Ricard Palmerola, Jaume Picas, Horacio Sáenz Guerrero, Víctor Sagi, Josep Lluís Surroca i Joan Triadú.

Fa també cent anys del traspàs del col·leccionista i mecenes Agustí Massana, amb la deixa del qual es va constituir a Barcelona l’Escola Massana d’Arts Aplicades.

El dia 7 de febrer complirà cent anys Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach, pedagoga i escriptora, que en el moment d’escriure aquest resum és la degana dels escriptors catalans.

L’11 d’abril l’escriptor Estanislau Torres complirà noranta-cinc anys. En farà noranta de la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la sortida cap a l’exili d’Alfons XIII i de la proclamació, el 14 d’abril, de la segona República. Compliran noranta anys Armand de Fluvià, Miquel Milà i Jordi Roch.

Farà vuitanta-cinc anys del començament de la guerra civil, la revolta el 17 de juliol i a Catalunya el 19. Compliran vuitanta-cinc anys Amadeu Cuito i Hurtado, Teresa Gimpera, Lluís Llongueras, Jordi Porta, Jordi Úbeda i Olga Xirinachs.

Pel que fa a les personalitats que aquest 2021 compliran vuitanta anys la llista és extensa: Lluís Vicent Aracil, Lluís Bassat, Núria Feliu, Josep Maria López Llaví, Pasqual Maragall, Josep Massot i Montaner, Angel Pavlovski, Marta Pessarrodona, Jordi Savall, Til Stegmann i Oscar Tusquets. També fa vuitanta anys de la creació de l’Institut Amatller de l’Art Hispànic, fundat per Josep Gudiol.

Fa setanta-cinc anys

El mes de maig farà setanta-cinc anys de la publicació -clandestina, no cal dir-ho, per bé que tots els col·laboradors hi signaven amb nom i cognoms- del primer número de la revista ‘Ariel’. Fins al desembre de 1951 varen sortir vint-i-tres números i dos suplements. Compliran setanta-cinc anys Josep Carreras, Àngel Casas, Maria Antònia Oliver, Miquel Sellarés i l’abat de Montserrat Josep Maria Soler. Aquell mateix any 1946 va ser el de la creació, per part de Josep Maria Cruzet, de l’editorial Selecta. Josep Miracle en va ser el primer director literari.

El 25 de febrer farà setanta anys de la vaga de tramvies a Barcelona. Aquell mateix 1951 es va començar a publicar la revista ‘L’infantil’ i sota l’aparença d’una entitat dedicada al foment dels escacs, Joan Mas Cantí i Carles Ferrer Salat varen crear el ‘Club Comodín’ que el 1958 es va transformar en el Cercle d’Economia. També es va celebrar (de manera clandestina) la primera Nit de Santa Llúcia a la llibreria Catalònia, aleshores ‘Hogar del Libro’. El premi Joanot Martorell el va guanyar Josep Pla amb ‘El carrer estret’.

El 1961, farà doncs seixanta anys, es varen posar en marxa diverses iniciatives culturals de notable projecció de futur: la constitució, a Vic, d’Editora General, S.A. (Edigsa), la fundació d’Òmnium Cultural com a ‘societat civil’, l’aparició de la revista Cavall Fort, la primera actuació de ‘nova cançó’ al Centre Comarcal Lleidatà i el primer recital dels Setze Jutges als locals del CICF del carrer de Santaló amb el nom ‘La poesia de la Nova Cançó’. Per aquelles mateixes dates Pau Casals va interpretar ‘El cant dels ocells’ a la Casa Blanca davant del president Kennedy.

1966 va ser un any també ric en esdeveniments i agitat: el febrer es va posar en marxa la campanya ‘Volem bisbes catalans’, poc després, entre el 9 i l’11 de març, hi va haver la ‘Caputxinada’ i l’11 de maig la manifestació de 130 capellans des de la Catedral de Barcelona fins a la prefectura de policia de la Via Laietana en protesta per les tortures a què va ser sotmès en aquelles dependències l’estudiant Joaquim Boix i Lluch; Raimon va debutar a París amb tres concerts -a la Sorbona, el 21 d’abril, a La Mutualité, dos dies després, i a la sala Olympia, el 7 de juny- i encara arrodoniria l’any amb un altre recital memorable i a l’aire lliure el 15 de novembre a l’Institut Químic de Sarrià. També es va promulgar la Llei de Premsa i Impremta, més coneguda com ‘Llei Fraga’.

Fa cinquanta anys

L’any 1971 s’obrien al públic els jardins del Laberint d’Horta, de Barcelona, i tancava portes el mercat del Born amb el trasllat dels seus serveis a les instal·lacions de Mercabarna que s’acabaven d’inaugurar. A La Cova del Drac es va fer el primer concert de La Locomotora Negra i el mes de maig es varen celebrar al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona els primers Jocs Florals autoritzats després de la guerra. El poeta Miquel Dolç els va presidir. Poques setmanes després es varen posar en circulació els bitllets de 500 pessetes dedicats a Jacint Verdaguer amb la imatge, al revers, del Canigó vist des de Vernet.

El 24 d’octubre de 1971 Pau Casals va pronunciar a l’ONU l’històric discurs “I am a Catalan…” i hi va estrenar l’Himne de les Nacions Unides; el 7 de novembre es va fundar l’Assemblea de Catalunya a les dependències de l’església de Sant Agustí de Barcelona. En el camp teatral l’any va aplegar dues fites importants: les representacions d’”El retaule del flautista”, de Jordi Teixidor, al teatre Capsa de Barcelona on s’hi va estar gairebé un any, i la fundació del grup Comediants. També fa mig segle d’un episodi no gaire conegut: l’Onze de Setembre un grup de militants del Front Nacional de Catalunya van instal·lar un altaveu en un balcó de l’Hotel Duval -al carrer de Trafalgar, a tocar de l’Arc de Triomf i del monument a Rafael Casanova– des del qual es van sentir “Els Segadors” i una proclama patriòtica abans que la policia descobrís el lloc i entrés en acció. També fa mig segle que Alexandre Cirici va publicar ‘Barcelona pam a pam’.

Pel que fa a les persones que ens varen deixar el 1971 cal esmentar Eduard Artells, Manuel del Arco, Agustí Pedro i Pons, Carles Pi i Sunyer, Joan Prat ‘Armand Obiols’ i Ferran Soldevila.

Es compleixen quaranta anys de la publicació de la versió catalana de l’Ulisses, de James Joyce, feta per Joaquim Mallafré; de l’incendi dels magatzems ‘El Águila’ a la plaça de la Universitat de Barcelona i de la filmació pels carrers de Gràcia dels exteriors de ‘La plaça del Diamant’ dirigida per Francesc Betriu, desaparegut recentment. El 14 de març de 1981 es va publicar a ‘Diario 16’ un manifest amb 2.300 signants contra una pretesa persecució del castellà a Catalunya, una iniciativa que tot just quatre dies després va provocar la creació de la Crida a la Solidaritat. I encara tres novetats de fa quaranta anys: la creació, dintre de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Junta Permanent de Català, i les primeres passes de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i del Circ Cric, amb el suport de gent important com Joan Miró, Joan Brossa o Xavier Fàbregas entre molts altres.

El 14 de juny farà trenta anys del gran concert de rock català al Palau Sant Jordi davant 21.104 espectadors amb els grups Sau, Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït. Només tres mesos abans havien començat a Televisió de Catalunya les emissions del Club Súper 3 i el mes de desembre d’aquell any, 1991, un incendi va destruir les dues últimes casetes d’escrivents que funcionaven encara a Barcelona, als jardins del Doctor Fleming. D’aquesta manera tan trista desapareixia una tradició de gairebé un segle i mig.

Fa vint-i-cinc anys

L’any 1996 el Palau Robert va obrir els seus jardins al públic, el festival Barnasants presentava la seva edició inaugural, es va inaugurar el Museu d’Història de Catalunya, obria portes la llibreria La Central del carrer Mallorca i el Teatre Nacional de Catalunya començava les representacions habilitant la sala Tallers on es va estrenar l’obra ‘Àngels a Amèrica’.

Les baixes més significatives de fa vint-i-cinc anys varen ser Miquel Arimany, Josep Maria Boix i Selva, Fèlix Cucurull, Damià Huguet, Narcís Jubany, Josep Maria Lladó, Josep Mainar, Oriol Martorell, Joan Mascaró Pasarius, Maria Oleart, Josep Maria Palau i Camps, Miquel Àngel Riera, Josep Tarín Iglesias, José María Valverde, Joaquim Ventalló i Josep Maria Tarrasa, creador del personatge infantil ‘Maginet’ molt popular a Ràdio Tarragona durant els anys trenta.

Es compleixen vint anys de la inauguració a Montjuïc de la nova seu del Teatre Lliure i de la creació de la Viquipèdia en català, la segona després de la versió en llengua anglesa.

Fa quinze anys del tancament de Catalunya Cultura per transformar-se en emissora musical amb el nom d’iCatFM. En aquell mateix any, 2006, es va fer la primera emissió de ‘Polònia’ a TV3; el programa ‘El matí de Catalunya Ràdio’, conduït per Antoni Bassas, presentava el primer ‘Enigmàrius’ de Màrius Serra; va obrir portes al carrer de Sant Ferran de València ‘Octubre, Centre de Cultura Contemporània’, i l’Estatut d’Autonomia de 2006 va reconèixer l’aranès com a llengua pròpia de la Vall d’Aran i oficial a tot Catalunya.

El 2011 es va inaugurar la reconstrucció de les quatre columnes monumentals de Puig i Cadafalch a Montjuïc. Es varen erigir el 1919 i nou anys després, el 1928, les varen enderrocar per ordre del dictador Primo de Rivera; el mes de maig va començar l’edició en català del diari La Vanguardia i el juliol el primer número del diari El Punt Avui, fusió de les dues capçaleres. El 25 de setembre es va celebrar a la plaça Monumental de Barcelona l’última cursa de braus autoritzada a Catalunya, i abans d’acabar l’any la Unesco va reconèixer com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat el flamenc, la dieta mediterrània, els castellers, la falconeria i el Cant de la Sibil·la mallorquí.

El 14 de febrer 2016, fa cinc anys, es va morir Muriel Casals a conseqüència d’un accident que havia patit dues setmanes abans, i el 31 de març va tancar definitivament ‘Discos Castelló’, la mítica botiga del carrer Tallers de Barcelona que des de 1928 funcionava en aquell mateix carrer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!