Totxanes, totxos i maons

Aquests dies que em dedico a preparar el resum del que ha estat (i del està sent, que queda molt peix encara per vendre) l’any literari m’adono que una de les característiques més notòries dels darrers mesos és que han arribat a la seva culminació uns quants projectes de llarga durada.

Per ordre cronològic cap al mes de febrer va sortir "El metall impur" (Proa), de Julià de Jòdar, el llibre guanyador de l’última edició del premi Sant Jordi que clou la trilogia "L’atzar i les ombres" iniciada amb "L’àngel de la segona mort" (Quaderns Crema, 1997) i continuada amb "El trànsit de les fades" (Quaderns Crema, 2001).

El mes de setembre va ser Ferran Torrent qui amb "Judici final" (Columna) tancava el seu cicle de tres novel·les sobre la societat valenciana d’ara mateix. Els títols anteriors -editats també per Columna- varen ser "Societat limitada" (2002) i "Espècies protegides" (2003).  (n’hi ha més)

Tanmateix, tot i ser importants els dos cicles que acabo de ressenyar crec que, per la seva singularitat, el més digne de remarca és el que forma la pentalogia d’Isidre Grau sobre la família Benavent i Vinyes de Savall que es tanca amb la recentíssima publicació d’"El punt blanc de l’horitzó". Un projecte ambiciós que ha ocupat vint anys (*) de la vida del seu autor ja que s’inicia amb l’esplèndida "Els colors de l’aigua", premi Sant Jordi de 1985, i continua amb "La nit vermella" (1989), "El balancí negre" (2001) i "Groc d’Índia" (2004). Un quintet de bones històries publicades per Proa que, com en els casos anteriors, ja podem llegir seguides.

Ara que m’hi fixo, dels projectes literaris dels quals tinc constància que estan en marxa crec que només queda per tancar la trilogia de Joan Francesc Mira ambientada a la ciutat de València.  Un projecte del qual ja coneixem les dues primeres -i magnífiques- entregues: "Els treballs perduts" (Tres i Quatre, 1989; Proa, 2005) i "Purgatori (Proa, 2003) i que, atesa la proverbial lentitud de Mira quan es tracta de projectes narratius, calculo que encara ens deuen quedar dos o tres anys ben bons d’espera per veure’l definitivament coronat.

I pel que fa a meravelles estratosfèriques mil vegades anunciades però encara pendents de treure el nas entre el comú dels mortals, ara com ara tenim un parell de novel·les, si la memòria no em falla. Em refereixo a les de Xavier Bru de Sala i de Ponç Puigdevall.

No cal dir que ja fa dies que m’he comprat una llibreteta nova i un llapis amb la punta ben esmolada per poder prendre bones lliçons quan aquestes dues obres superin la fase del "coitus interruptus" i s’integrin al llegat cultural del país. Amén.

(*) Si hem de ser rigorosos aquest període de temps pot ser encara un parell o tres d’anys més llarg ja que la primera referència a Vinyes de Savall -una recreació literària de Cerdanyola del Vallès- la trobem en una novel·la anterior d’Isidre Grau: "Vent de memòria", editada per La Magrana l’any 1983.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!