Totxanes, totxos i maons

Un altre dels títols que recomano per llegir i regalar aquestes festes és “Dones migpartides”, de Ramon Solsona, llibre guanyador del premi Carles Rahola d’asssaig i que acaba de publicar Edicions Pòrtic.

El llibre és avui més oportú que mai perquè demostra com és de mentidera aquella fal·làcia cada vegada més escampada que diu que Franco ‘també va fer coses bones’.

Amb una feina extraordinària i rigorosa –hi ha moltes hores de lectura i d’investigació darrere de les seves pàgines- Ramon Solsona ha aplegat una trentena d’escriptores catalanes a les quals la guerra civil va col·lapsar la trajectòria personal i literària.

Unes escriptores que en la majoria dels casos varen desaparèixer darrere un teló de misèria i d’oblit que fóra bo que comencéssim a reconsiderar. El llibre ens dóna unes quantes pistes per seguir-ne el fil.

De les pàgines d’aquest magnífic llibre copio una referència, no pas a una dona escriptora, sinó a un home.

Una referència necessària ara més que mai.

Més concretament es tracta d’un article de Joan Oliver publicat a ‘Meridià. Setmanari de literatura, art i política. Tribuna del Front Intel·lectual Antifeixista’, òrgan de l’AEC (Associació d’Escriptors Catalans), el març de 1938, quan el conflicte començava a complicar-se per a la República.

“Catalunya és en perill. Les seves fronteres estan amenaçades per los hordes bàrbares. (…) La guerra és, per als catalans, una qüestió de vida o mort. Els republicans espanyols no perdrien amb la derrota ni la llengua ni la cultura (…) Sota la bota de Franco, Espanya seguiria sent Espanya, minimitzada, envilida, encadenada, però, a fi de comptes, Espanya. Catalunya no! Catalunya deixaria d’ésser, potser per sempre.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!