CUPgirant les malifetes
Diccionari IEC. Capgirar: 1 v. tr. [LC] Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre.
L’escenari: Un local industria abandonat, gris, rajoles mal posades. A contrallums dues figures. Una dona vella i un home jove, s’abracen. Un home jove en cadira de rodes i una dona jove, s’abracen. Un home negre i una dona blanca gran s’abracen. Un home jove afaitat s’abraça a una altre home jove amb barba. Una dona jove occidental s’abraça a una dona jove amb hijab.
Musica de piano de fons “Apreta fort les dents, apreta fort els punys…”. Pausa, el mateix escenari
Un home madur, inexpressiu, en front una dona jove amb cara de males puces. Tots dos fan una passa endavant i s’abracen. Ella es gira i queda d’esquena a l’home que manté el braç en la mateixa posició, però ara davant el coll d’ella. No hi ha cap signe de violència ni agressió per part d’ell. De sobte ella li fa una clau de judo i l’home vola per sobre d’ella i cau d’esquena a terra.
Els tres homes següents que successivament fan una passa cap a ella amb els braços oberts son rebuts encara amb menys contemplacions: empentes, claus de judo i home a terra. Potser perquè portaven corbata?. Ves a saber.
Música de piano de fons “Dona, tota tu” Olé! A hombros por la puerta grande.
Això és un CUPgirament, el maltractador -s’entèn que és l’home-, passa a “rebre el seu càstig” i la víctima -la dona, però no pas en aquest cas- passa a “justiciera”
Capgirar es mantenir el mateix estat de coses canviades de lloc, no implica cap canvi real, només un capgirament de poder. Per aquest viatge no calien alforges.
La CUP son una gent per la que sento simpatia i certa admiració perquè tenen un estil diferent i són radicals. Em van sorprendre gratament per la seva radicalitat nacional de Països Catalans, perquè les esquerres son tradicionalment Universalistes, que en el nostre país vol dir espanyolistes. La majoria són gent jove que no ha viscut el franquisme ni saben què era ser radical antifranquista, en moltes coses parlen d’oïda i divideixen el món entre bons i dolents oblidant que a una societat, si vol ser convivencial li sobren enemics i no cal crear-ne on no existeixen. Oimés quan els fabricats “dolents”, que contempla el vídeo és un univers tan general com el que formen tots els homes, i pel sol fet de ser-ho són maltractadors en grau presumpció. Demagògia barata i ofensiva que no perdono, ni com a penyora de satisfacció a les víctimes.
La radicalitat passa per aquí també, per la radicalitat contra els apriorismes, les fregues al llom, i els cants de sirena. Ells han trobat una paraula genuïna, bonica i sonora en la nostra llengua “capgirar”, i n’han fet lema electoral. Ara busquen exemples de radicalitat, i es ben fàcil recolzar-se en els tòpics, en aquest cas home-maltractador.
El maltracte entre gèneres, i no pas “de gènere”, és una realitat punyent que no hauria de servir i usar-se matusserament per guanyar uns vots (i perdre’n d’altres) justificant un capgirament del maltracte. Això mai, les malifetes són malifetes les faci qui les faci. Us imagineu aquest vídeo capgirat? La indignació desbordaria un oceà.
Si ens queixem amb raó que el PP fomenta el conflicte lingüístic per guanyar vots d’una determinada clientela atiant visceralitats anticatalanes (que entre sumes i restes li deu sortir a compte), hem de callar quan la CUP usa la violència d’un gènere contra l’altre amb la mateixa finalitat?.
No, per descomptat que no.