Publicat el 11 de novembre de 2015
Versirologi extrem
Ja es fotuda mala sort
que a punt de cridar Visca!,
quan ja quasi érem al cim
hàgim trepitjat quisca
i a un pam de la gloria
s’acaba l’eufòria
i el peu ens rellisca.
Catalunya triomfant haurà
de tornar al camp Base
abans de prendre mes mal.
Junts pel Cim ho te fatal:
els sherpes creuats de braços
ni que siguin tan poquets
fan vaga de fer mes passos.
Com diuen els muntanyencs
la muntanya sempre hi és,
al tornar haurem de ser més.
Un atac de nou al cim
el farem sense sherpada
ni rebecs ni capsigranys
que ens trenquin la cordada.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
No són sherpes, que els sherpes porten sobre les espatlles gran pes, i fan molta feina.
Més que sherpes, diria que són com la m… que a molts, algun cop o altre, ens ha fet lliscar al terra amb grossa patacada. Li explicaria històries de mitjans/finals de la dècada dels 1970 i com se les gasta l’Estat i la feina que li fan (molts cops gratuitament!) aquests que van de puretes i radikals… Però això era el segle passat.
Atentament