Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Versirologi extrem

Ja es fotuda mala sort

que a punt de cridar Visca!,

quan ja quasi érem  al cim

hàgim trepitjat quisca

i a un pam de la gloria

s’acaba l’eufòria

i el peu ens rellisca.

 

Catalunya triomfant haurà

de tornar al camp Base

abans de prendre mes mal.

Junts pel Cim ho te fatal:

els sherpes creuats de braços

ni que siguin tan poquets

fan vaga de fer mes passos.

 

Com diuen els muntanyencs

la muntanya sempre hi és,

al tornar haurem de ser més.

Un atac de nou al cim

el farem sense sherpada

ni rebecs ni capsigranys

que ens trenquin la cordada.



  1. No són sherpes, que els sherpes porten sobre les espatlles gran pes, i fan molta feina.

    Més que sherpes, diria que són com la m… que a molts, algun cop o altre, ens ha fet lliscar al terra amb grossa patacada. Li explicaria històries de mitjans/finals de la dècada dels 1970 i com se les gasta l’Estat i la feina que li fan (molts cops gratuitament!) aquests que van de puretes i radikals… Però això era el segle passat.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent