Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Un ull de la cara d’Ester

L’ull perdut de l’Ester s’ha taxat en 261.000€. Li han costat un ull de la cara aquests diners, però quin és el preu i qui el posa?

Aquesta quantitat és el que cobra un mileurista en 17 anys, i estic segur que molts aturats i desesperats de la pobresa en que viuen es vendrien un ull per molt menys, perquè el preu d’una cosa es la mesura de la necessitat o del caprici  d’obtenir-la. En això es basen les lleis del mercat.

En el cas de l’Ester llegeixo que ho ha pagat una asseguradora, de manera que no és compensació de danys físics i morals que podria imposar un jutge, sinó simplement el preu d’un òrgan segons el barem de les asseguradores i d’aquí la meva incapacitat per entendre com  alguna formula matemàtica o estadística determina el preu d’un tros del cos com si es tractes d’actualitzar el barem de Shylock, el Mercader de Venècia.

No se si l’Ester es sentirà “compensada” ni si el balanç cost-benefici li resultarà positiu o negatiu, això quedarà sempre en el seu pensament íntim, però dono per cert que molts ja firmarien el bescanvi, i aquest és el problema greu i l’arrel de la decadència d’una societat mercantilitzada com la nostra.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent