Rostolls d’agost
No hi ha garberes ni segadors, ni falç al puny, ni bota de vi, ni ombra sota el presseguer. Pel juny ja estan tots els camps segats amb recol·lectores que fan en una hora la feina que en deu dies farien deu homes. La palla, empacada en cilindres fets a màquina se l’emportaran no pas gaire mes tard que el gra.
Com abans nomes queda el rostoll.
Les festes de segar i batre son les Festes Majors, que per l’agost dia si, dia també degoten fins el quinze, dia de la Mare de Déu d’Agost, la Mare de totes les Festes Majors. Diem blat ara que ja es a la sitja i ben guardat, els sacs d’espart són per fer bonic, les espardenyes de set betes son una relíquia per lluir i el barret de palla fa estiuejant.
Com abans només queda el rostoll.
Ballaruques d’envelat i jotes ja no formen part ni del folkclorisme més atrotinat. L’Ajuntament contracta a l’Orquestra Malavella o la Plateria, -si i ha calés- per fer el concert de Festa Major, i en el ball d’havent sopat, ple de caps platejats i senyores que de joves eren de bon veure i ara s’hi veuen amb les ulleres d’aprop o de lluny, afluixen les articulacions endurides, mentre el jovent va de porronades al seu rotllo i cap als concerts de rock-pedra a la Carpa que duren fins que s’acaba el mam.
Com abans només queda el rostoll.
El rostoll és l’agost, la terra desmembrada i rossenca que engrogueix el paisatge i arrana els pensaments entre l’espiga que ja no hi és i la calor que puja pels peus i sufoca qualsevol temptació de fer res. Seguem arran que la palla va cara, però això serà el juny que ve, aquest ja no s’hi és a temps, els camps segats senyorejaran el paisatge del mes de les vacances de treballar i de la feina de fer vacances.
A sota d’una ombra, amb un xic d’airet i un llibre, els camps segats es llegeixen entre línies.
Molt bonic el text. M’ha portat bonics records de quan era nen a l’Empordà.
Sóc de pagès i personalment m’agraden molt més “bala”, “embalar”, “embaladora”… que “paca”, “empacar”, “empacadora”… DGEC: “BALA: Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros. Una bala de paper, de palla.”
També prefereixo “màquina de batre” a “recol·lectora”, encara que les actuals màquines de batre siguin autopropulsades i les antigues fossin estàtiques. Bàsicament fan la mateixa feina.
Jo soc d’Osona, aqui també diem “bala” i “embalar”. Personalment refereixo “empacar” en aquest cas per no embrancar-se en mots polisèmics com “bala” (projectil o paquet) i “embalar” ( fer un paquet o accelerar) sembla una tonteria però m’he trobat amb interpretacions ben peregrines.
En castellà diriem “cosechadora” però en català sempre n’he dit “màquina de segar i batre”, que es molt llarg. Recol·lectora no em satisfà, però “recollitadora”, que seria un calc de “cosechadora” no existeix en català. Opto pel mal menor.
T’agraeixo el comentari