Palmira i els bàrbars del llevant
La Mediterrànea i els bàrbars del Nord és un llibre que va treure Lluis Racionero l’any 1985, fa molts anys, quan el vaig llegir, em va deixar un eco neuronal que encara vibra en alguna cavitat interna de la volta cranial com un orgue que sobtadament trenca el silenci d’una església buida, quan la freqüència d’una notícia el posa en ressonància. Avui aquesta freqüència és Tedmor, Palmira
El genocidi cultural no es pas menys que l’extermini físic d’un grup humà, encara que dir això produeixi probablement una anatema laica dels qui defensen la vida en sí mateixa, per sobre del seu contingut.
Saber-se hereus no testamentaris d’un passat cultural que ens uneix amb els qui van viure segles o mil·lennis abans que nosaltres, per alguns, no per tothom, és motor de identitat, de consciencia de pertànyer a un grup molt mes ampli que el familiar o el del veïnatge.
Bàrbars és una paraula inventada pels romans de la Roma clàssica per referir-se les tribus centre-europees de cabells greixosos i ferotgia zoològica, sense una cultura que destriï els refinaments del pensament de la tosquedat dels quefers de la pura supervivència.
Els bàrbars de llevant no adoren Thor ni Odín sinó Allhà, però tant li fa quin sigui el tòtem per tancar les ments amb el pany i forrellat del fanatisme sanguinari. La irracionalitat és la mateixa i el mon civilitzat te por de la mort, però sobretot de la ruïna econòmica. Per això no li sembla pas que unes quantes pedres siguin motiu de mes preocupació que la conquesta dels pous de petroli.
Un error que no pagarem només en dòlars, sinó en civilització perduda. I no n’anem sobrats de civilitat.
Jo també vaig ser lector del llibre d’en Racionero. I em va agradar en el seu conjunt (sobre tot quan parlava [bé] dels càtars!)
Vostè escriu que “el genocidi cultural no es pas menys que l’extermini físic d’un grup humà”. No hi estic d’acord, i malgrat que sóc un “dels qui defensen la vida sí mateixa, per sobre del seu contingut” no l’anatematitzare (perque, entre altres coses, vostè té tot el dret d’opinar com més li convingui).
“Per sobre del seu contingut”, què vol dir? Què hi han vides que no valen la pena que es visquin per mor als seus continguts? Això em recorda massa al neomaltusianisme (un excès derivat de la teoria evolucionista de la supervivència de les espècies), a les declaracions d’una diputada cupera (un [possible] cant al suïcidi, no sé sí assistit o no) o a les del cap del Vaticà sobre la “indignitat” d’algunes persones sense recursos econòmics. Mentre hi ha vida, els seus “continguts” poden ser variats… Ja veu: també crec en els miracles!
Referent a això de la destrucció del patrimoni de la humanitat (sigui o no “premiat” amb el reconeixement d’alguna institució internacional), li vull fer partícep d’un parell o tres d’opinions:
Per una família que veu la seva llar destruïda per raó d’una guerra o una acció violenta (desnonament, per exemple), aquelles quatre parets són més patrimonials que la catedral d’Albi.
De ben segur que les autoritats mundials clamaràn al cel quan “quatre pedres” siguin desplaçades de lloc o esmicolades. Poc els importa el dolor de la gent: l’important és la majestuositat de les columnes daurades que cauen sota el poder destructiu humà; tant els hi fa si els poders destructius humans abans han acabat amb vides humanes “anònimes” i, per lo tant, “poc importants”.
Que faràn els turistes quan se’ls haurà acabat els motius i raons per seguir visquent? On aniràn, els científics, a estudiar pedrotes amuntegades una sobre l’altra? Quins seients seràn escalfats pels tirans de torn?
Qui s’abraçarà a la persona estimada que ja no hi és “gràcies” a la guerra? Qui s’enrecorda d’aquestes persones (“indignes” els anomenen alguns molt barruts, amb cofia i tot!) que han tingut la malhaurança d’haver nascut “al lloc i hora equivocat”?
Quina és la “pèrdua irreparable” per la que ha de plorar la humanitat? Quines són les preocupacions que ha de tenir i transmetre “la civilització”?
El Temple de Jerusalem ha estat destruït unes quantes vegades. Malgrat això, “la Victòria” important es va produïr, i l’Esperança és ben certa!
Atentament
Benvingut al meu bloc i gràcies per la discrepància, del debat en surt una part de la veritat reflectida en infinites facetes