L’ANC no ho sap/no contesta
Passa que l’ANC va escassa d’iniciatives, ho sabem prou, però tampoc es qüestió de prendre’n a cuita-corrents, empesos pel resultats del 27S i sense analitzar les conseqüències.
Passa que amb aquesta de la RUI, ara rebatejada RI -per allò de saltar-se una unilateralitat mai explicada-, que ens proposen votar aquesta setmana, és un pas arriscat i poc raonat que deixa massa incògnites enlaire, recolzades en aquell voluntarisme tarambana “jo crec que si que guanyarem” que obvia les dades analítiques, com si això fos una aposta. No ho és, és una decisió estratégica on no es pot fallar. Qui convoca un referendum sense totes les garanties de guanyar-lo és un estúpid irresponsable. En el Brexit, un exemple.
Ens demanen si estem d’acord en “exigir” (de quina manera?) a les Institucions Catalanes que ens convoquin a un referèndum d’independència.
Mireu, doncs sí i no, depèn. Com tot o quasi tot a la vida, les coses es poden fer be o malament i el pitjor i mes frustrant es fracassar per culpa d’una estratègia equivocada. El plantejament de l’ANC te un gran risc per culpa d’una mala planificació temporal i material, de manera que a la vista dels aclariments demanats i les objeccions que he plantejat, sense resposta o be amb una resposta ambigua el meu vot serà doble: Si i NO, per tant nul.
Les meves raons son aquestes:
A part de “l’exigència”, paraula buida i pretensiosa si no va acompanyada de mesures anunciades, possibles i efectives, la pregunta capital és:
Sota quina legalitat es pensa fer el referèndum? Si és l’española, serà il·legal amb les normes internacionals i per tant no homologable.
Si és la catalana, prèviament caldrà aprovar, proclamar i fer exigibles les lleis de desconnexió, és a dir proclamar-se com a Estat Independent, fent la famosa DUI “de jure”, -“de facto” ja son figues d’un altre paner- I tenir els mitjans materials, organitzatius i coercitius per portar-lo a bon fi. Els tenim?
Amb legalitat espanyola, la Generalitat no te competències, no te el cens (i si el te no el pot utilitzar) no te potestat per obrir col·legis electorals, ni proveïr les taules, ni posar les urnes, ni…Igual que el 9N, però en aquest cas, donant tots els trumfos a l’Estat EspaÑol per enviar las forces coercitives i impedir-ho per la força policial i judicial. Ho faran? Sí.
Alguns diuen que si l’Estat fa això ja hem guanyat. S’equivoquen, la comunitat d’Estats internacional no mourà un dit per nosaltres, altra feina tenen amb el Brexit.
Amb legalitat catalana, tampoc passarà cap miracle, les dificultats seran les mateixes però serà un referèndum legal i homologable, en teoria El tempo per tant és crucial, i l’ordre dels factors alterarà totalment el producte.
L’ANC ha organitzat aquest dies dotzenes d’actes amb Liz Castro, Elisenda Paluzie i Jordi Sánchez per convèncer-nos d’aprovar la pregunta, i dona la casualitat que aquells que discrepem només hem tingut ocasió de fer una pregunta breu, no resposta o eludida, i no hi ha hagut espai ni cap exposició sobre les contres, en temps i forma, en oposició als pros. On és doncs el debat dins l’ANC?.
A mes de les incògnites ja exposades, pregunto:
Tenim 2.000 Mossos i 100.000 catalans insubmisos, insubornables i irreductibles, obedients a la legalitat catalana, disposats a tot (i quan dic tot vull dir tot) per, de manera pacífica arribar a les últimes conseqüències?.
Si la resposta és indubitativament Sí, aleshores endavant. Sinó l’estratègia ha de ser una altra, perquè la desfeta no és assumible. No és pas que aquestes forces siguin suficients, però si que ho son per actuar de catalitzador d’una reacció químicament en procés de xup-xup.
Tant de bo les meves prevencions quedin en res i el temps no em doni la raó, però si els resultats que apunto destrueixen el procés els executors del fracàs anunciat, hauran de passar comptes. Les derrotes mai es perdonen. La prudència ens pot fer traïdors, però la irresponsabilitat segur que ens fa estúpids.
Vostè escriu: “Qui convoca un referendum sense totes les garanties de guanyar-lo és un estúpid irresponsable”.
Jo diría que és una persona que, senzillament, creu que la democracia és quelcom més que una sèrie de mitges veritats enllaçades per fer que la ciutadania no tingui cap poder.
Per què, amb tota sinceritat, és pot titllar d’estupides o d’irresponsables a les autoritats suïsses, per exemple? Perquè no oblidem que molts dels referéndums que han convocat els han “perdut” (la veritat, es que als referéndums decissoris sempre guanya “el poble”).
L’estupidesa irresponsable, al meu veure, són les raons que va donar tot un president del Parlament català (convertit, avui dia, en un engreixat tertulià a sou públic) per negar la legitimat d’un referéndum per la independencia de Catalunya. O les repeticions de referéndums a la Constitució europea perquè els resultats no havien sortit tal com les autoritats “democàtiques europees” volien.
Però bé, pel que es veu, vostè no és l’únic català que pensa que això de votar (sense tenir el resultat ben apanyat) és un acte estupit i irresponsable. I després molts s’ompliran la boca amb un “Visca la democracia! [sempre i quan la gent pensi com jo…]”.
Atentament
L’afirmació es contundent, però no per això menys certa. Contraposar aquesta a l’exemple del sistema de referèndums suís es, com a mínim, ignorar una mica com funciona realment a Suïssa. En primer lloc es un sistema estructural, es a dir, forma part intrínsec del sistema legislatiu des del segle XIX, de manera que no es que es convoquin referèndums a la babalà ni per fets extraordinaris, sinó per diversos motius: L’obligatori, en cas de canvis constitucionals, el facultatiu, per ratificar lleis amb el vist-i-plau de la població, les ILPs, que necessiten un mínim de signatures per tirar-se endavant i per ultim una molt curiosa, que s’anomena de “contraprojecte”, el qual serveix tant per refrendar com per contraposar una decisió. Es fan diversos referèndums a l’any i es convoquen un màxim de quatre vegades en el qual es concentren diferents preguntes en una sola sessió de votació, per tal de no passar-se l’any votant.
Ras i curt, afirmar que fomentar el RUI (quan ja tenim un 9N!!) sense una base estadística solida en que t’asseguris el resultat, es una estupidesa. Els que defensen el RUI no defensen el referèndum, sinó la independència (vull pensar!), per tant s’han d’assegurar que guanyi, i no es clar que sigui així. Particularment crec que es una estupidesa no només per l’argumentari exposat, sinó perquè ja es va fer un RUI, i ara tenim un full de ruta per la independència que hem de seguir.
La segona part del seu correu, sobre l’expresident i després enfilant-se en que l’articulista no es demòcrata etc, em sembla que estan fora de lloc. Em sembla que estem massa dogmàtics amb el tema de que si discutim l’efectivitat d’una convocatòria d’eleccions o referèndum, ja ets un dictador, i no es aidi. Tornant a Suïssa, vostè es pensa que fan referèndums per tot? ni de lluny!, aleshores, els fa menys demòcrates del que vostè es pensa? fa que els suïssos també tinguin por?.
Sobre el tema de la constitució europea, hem de partir de que la construcció d’aquestes institucions ja parteix d’una base poc democràtica, i actualment es una de les institucions mes opaques, gens democràtiques i mes criticades per aquest sentit (Brexit, ascens d’euroescepticisme, etc en son mostres palpables). Evidentment que com que no els van agradar els resultats els van invalidar, però es el mes lògic en una institució que li fa por preguntar, escoltar i compartit. Com l’estat espanyol, vaja. Pero posar aquest exemple per fer-ne un paral.lel amb els arguments de l’articulista, uff, em sembla que es agafar-nos-la una mica amb paper de fumar, però vaja, cada u es lliure d’expressar el seu parer.
Per ultim, coincideixo amb l’article sobre els seriosos dubtes que em dona l’ANC per donar la imatge de coherència, solidesa i claredat que van estar donant fins l’any passat. Si no tens idees noves, ves sembrant poquet a poquet, no cal inventar la roda cada dia.
Atentament
Pel fet de saber una mica com funcionen els referéndums legislatius a Suissa (o a Itàlia o als EUA), puc reafirmar-me que és una incongüencia escriure “Qui convoca un referendum sense totes les garanties de guanyar-lo és un estúpid irresponsable”, i diu molt [poc] de la mentalitat democrática de qui afirma això.
Comparteixo amb voste que no fa cap falta un RIU, RUI, RI o com vulguin anomenar a un hipotètic referéndum. Aquest, al meu parer, ja es va fer un 9N.
Atentament
Tampoc es questio de iniciar un debat massa llarg sobre el tema, però potser es que el RI no seria un referèndum legislatiu, sinó consultiu, i proposat unilateralment, de manera que no veig que hi manqui cultura democràtica que el qui el proposa vulgui ser el guanyador… tots els referèndums proposats per ILP tenen voluntat de ser guanyats pels qui els proposen (tornem a un dels quatre casos de Suïssa), i ningú no els titlla d’antidemocràtics…
(ei, i insisteixo que estic en contra de que es faci aquest RI)
atentament
Agraeixo el vostre debat, per aixó escribim. Cordialment a tots dos