L’11 de setembre de 2012 va començar a nevar fort a Barcelona i la neu no es va fondre en tot l’any. La segona gran nevada, ja és casualitat, es torna a produir en la mateixa data del 2.013, i aquest cop la neu caigué en una franja molt llarga i estreta des de la frontera amb Catalunya Nord fins al PaÏs Valencià. Encara que sembli impossible la tercera gran nevada fou el 2014, altre cop l’11 de setembre i altre cop a Barcelona.
Las neu acumulada de les tres nevades s’ha glaçat, l’han trepitjada, hi han tirat sal -des de fora, des de dins i els nostres- però no s’ha fos. Ara es bruta i poc verge. Tots hem perdut la virginitat i ens hem deixat trepitjar. A desgrat del tots els intents de dins i de fora la neu es on era.
A Madrit preparen llevaneus potents, un exercit de llevaneus i llançadors de sal per desfer la crosta, que ja no és suflé. Per arribar a la quarta nevada s’ha suggerit llogar canons de neu, nous nevadors perquè n’anem escassos.
Un dia hi haurà d’haver la gran nevada o la gran secada que canvií per sempre el paisatge del país i és aleshores que ha d’arribar l’allau.
Què fa una allau?. Esquerda, trenca la placidesa del paisatge, afegeix neu a la neu, fa una gran bola de neu que arrenca el glaç, les pedres, els arbres, braola, accelera, res se li resisteix, no dona opció, és inaturable. I es produeix tan sols perquè el sol escalfa, fa una caloreta que fon en un moment just. Hauré de dir com deien les antigues cançons-protesta del temps del franquisme “tu ja m’entens”?.
Un allau al moment just, desequilibrarà les capes superposades, en un encimbellament inestable. Només un allau al moment just, arrossegarà als indecisos i als indiferents, ja podem anar comprant canons de neu mentrestant, si quan toca no disparen. Quin serà el dia i el moment adient per fer sortir el sol, quina i com es produirà la caloreta que provoqui l’allau?
No sóc meteoròleg, però si sé que sense unitat d’escalfor no hi haurà allau, i ells se saben vencedors