Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 18 de maig de 2015

Gènesis, ascensió i mort de l’Assemblea

Després de la genial pensada de fer una Consulta per la independència a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, es posà en marxa l’operació “tallar i enganxar “ destinada a formar un equip amb els  vells enemistats del món independentista, històricament desunit i enfrontat, utilitzant el mètode Jaume I. Aquest mètode, com tothom sap, consisteix en ficar al llit del Rei la pròpia esposa fent-la passar per una amant, a fi de despertar la libido i arribar a la concepció.

Va anar així: sota un nik  que resguardava el nom real, a fi de no obrir ferides sempre tendres, uns quants militants independentistes que havien peregrinat per tot l’arc partidari des del PSAN fins a ERC, van conjurar-se per muntar una nova Crida a la Solidaritat, anomenat aquest cop Assemblea Nacional Catalana, ANC.

No se sap quants dies ni quantes nits varen caldre ni quants actes carnals s’esdevingueren, però el 10 de març de 2010 nasqué al Sant Jordi la ANC amb la presidència d’una desconeguda: Carme Forcadell.

Tampoc se sap si la Carme fou la mes votada, uns diuen que si i altres que no. L’acta del acte tampoc aclareix res. La gènesi de l’ANC doncs fou Arenys de Munt, on el termòmetre que pren la temperatura del català emprenyat rebentà el mercuri, i el primer Sanedrí de la ANC, sorgit de la mare independentista i pare col·lectiu nasqué encara no setmesó. Carme Forcadell i Carles Castellanos foren les llevadores i també les dides encarregades d’alimentar la criatura.

S’ensumava però tampoc s’esperava que es fes gran tan aviat, just l’11 de setembre de 2012.

De cop es feu gran, grandiós, enorme, i els polítics de tots els colors s’acolloniren. Els pares també. Un monstre assembleari és un risc nuclear en potencia, si hi ha una fuita al reactor, contaminaria a la submisa plebs…que tan ha costat que combregués amb rodes de molí. Antics militants polítics de partidets independentistes havien creat un monstre i la pax política basada en la partitotomia de cicle combinat i repartit, ara tu, ara jo, estava amenaçada.

Una assemblea no te amo, el que avui puja demà baixa. S’havia de fer alguna cosa de manera urgent, i als Estauts de la ANC hi aparegué el filtre màgic del Secretariat Nacional, el Sanedrí dels 75 escollits, per assuaujar, encarrilar i/o fer descarrilar els excessos del apassionats socis de l’ens.

Han estat dos anys i mig de fugues contínues del reactor nuclear carregat amb l’urani d’aquell 11 de setembre de 2012, de contaminació dels interessos polítics de tutti quanti, d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra. La ANC era massa poderosa i incontrolable, s’havia de trobar una nova Carme, però amb sentit de la Politica amb majúscules, de la política de partit, es clar, amb qui es podes negociar a priori de manera que les decisions de la ANC no anessin per lliure, a la voluntat dels socis, sinó que s’arrengleressin dins d’un ordre institucional, que naturalment marca el joc polític Parlamentari.

Quina millor ocasió doncs que unes eleccions per la renovació dels càrrecs de la ANC?.

Es va començar a esbossar per part de la nomenklatura, com havia de quedar la cosa a la cúpula, i per part del Sanedrí sortint  es va obrir una roda de consultes per deixar tan ben estacat com es pogués qui i com havia de ser a la nova Junta Directiva. .

Alguna cosa devia fallar- la gent com sempre que vota, vota el que li rota- i el designat per ocupar el número 1 va quedar el número 4 en la votació popular.

Oh!, Déus de l’Olimp, que estúpida es la plebs, però tranquils, que tenim uns Estatuts que ja preveuen que en cas de compromís s’aplicarà l’article vint-i –sis, legal, com la mateixa Constitución Española que també, ves quina casualitat, ja preveu que es pot reformar seguin uns cauces legales.. que poden durar lustres, i mentrestant s’aplica la Llei vigent.

Així ha arribat al cim Jordi Sanchez, el sarcòfag antifugues radioactives, ben connectat i coneixedor tots els revirats passadissos on es cou el menú que els comensals no han demanat, però s’ha de vendre perquè és el que hi ha i el que convé. La Liz ha quedat fora.

Jo ho anirem veient, per començar un petit tast del pa que s’hi donarà amb el nou xef. La DUI ha sortit del menú steak tàrtar. Potser amb patatetes, seva i tomàquet, un raig de ratafia, sal, pebre llorer i un pensament de xocolata per treure-li aquell gust tan aspre…mes endevant potser torni a la carta, però de moment no convé.

Voldria pensar que no s’ha contractat un liquidador, però ja ho veurem…i aviat. M’agradaria equivocar-me però em sembla que l’Assembla com a tal, amb la frescor i atreviment de l’impensat, ha mort.

Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar, y otra vez con el ala a sus cristales jugando llamarán. Pero aquellas que el vuelo refrenaban tu hermosura y mi dicha al contemplar; aquellas que aprendieron nuestros nombres, esas…¡no volverán!



    1. Necessitavem lideratge i coratge, Jordi Sénchez te un historial gris i plà, no il·lusiona, es com un subsecretari. Les primeres declaracions confirmen el canvi d’estil: seny amb un pensament molt contingut,de rauxa. La partitura de la política “comme il faut” ha entrat a la ANC i em sembla que la peça és un Rèquiem. Tan de bo m’equivoqui.
      Una abraçada esperançada a pesar de tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent