Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 13 d'agost de 2014

Estimadíssims miserables

Infeliços, avars, mesquins, perversos, això vol dir ser miserable. En el nostre procés d’enfrontament a la legalitat Estatal, els miserables fan munt i s’encavalquen com les pedres de terme que assenyalen el camí. No em refereixo als adversaris ni als enemics declarats, els miserables són aquells dels nostres que dubten si ser dels nostres o dels altres. Son massa porucs per ser noble o innoblement enemics, no son gens de fiar a ulls d’una Roma que no paga traïdors, però els compra munició, els miserables mantenen l’aposta a totes les cartes i juguen amb totes les baralles amb la insana pretensió de pujar al carro triomfal uns segons abans que es decideixi de quin costat caurà la victòria.

Què serien les virtuts sense vosaltres?. Sou el fons que dóna relleu al primer pla, i el primer pla que dóna perspectiva a la infinita llunyania. Sou el fred del calent, la lletjor que crea bellesa, la niciesa que ens valora, la avarícia que ens ennobleix, la mentida que ens emparaula, la maldat que ens fa bons, la mesquinitat que ens fa generosos, sou… necessaris. És ara que us veig. Quan tot va com una seda us camufleu com llangardaixos, dissimuleu. Podeu caure simpàtics, o al menys no tan avorribles, feu la gara-gara, enganyeu. Miserables infeliços, avars, mesquins, perversos. Sou estimables com a creadors de contrast, per ressaltar el negre sobre el blanc, que fins fa poc veiem gris.

Sou com els queridisimos verdugos, la normalitat de la anormalitat, allò quotidià i aberrant que es justifica “pa comé”. El cas és, miserables estimadíssims, que us hem d’agrair que persones normals i corrents, sense cap  tirada  a la heroïcitat, ens adonem que som millors del que ens pensàvem, tenim uns valors que ignoràvem i una valentia suposada que ara podem veure contrastada.

En termes absoluts sou condemnables, però com que tot és relatiu, que bons que ens feu! I quins sentiments ens feu aflorar quan llegim, sentim, veiem, intuïm, olorem, patim les vostres barrabassades. La indignació ens puja a la gola, els cor ens batega fort, la sang ens bull, ens sentim vius!. Hi ha quelcom dins nostre, que ens fa valorar allò immaterial, la honradesa, la solidaritat, el sentit de poble de país, totes aquestes bajanades que no cotitzen a borsa i que a vosaltres us rellisquen.

No us estimem a vosaltres, éssers innobles, estimem que la vostra miseriabilitat tan estimable doni gruix a la nostra humil mitjania en la honradesa, el valor, l’amistat, i la empatia amb els que mes han patit les vostres malvestats, estimem que ens feu, per comparació, uns herois improvisats per defensar el nostre país com vosaltres mai no faríeu ni amb el vostre ni amb cap altre.

I, un dia, quan ja hàgim assolit allò pel que lluitem, seguireu miserablement entre nosaltres com si res, fins i tot presumint que vosaltres també hi éreu en aquell moment de gloria, just quan saltàveu del carro perdedor per pujar al cavall guanyador. No us passarem factura, altra feina tindrem, serem generosos, no pas perquè meresqueu la nostra generositat, sinó perquè també som assenyats, i sabem que en tots els processos d’independència, els miserables que hi han posat pals a les rodes, passen a empènyer el carro del guanyador, i per aixecar un país calen totes les mans.

I tota la memòria també, per tenir-vos presents quan s’escrigui la història.

 

 



  1. The everyday absurd justified “comé bread.” The fact is, dear miserable, we thank you that ordinary people, without lying on the heroism, we realize that we are better than we thought, we have values ​​that ignoràvem supposed bravery and now we see contrasted .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent