Publicat el 8 d'agost de 2015
Elogi dels calerons (Diguem SÍ)
Diners, de cantants fan cançoners
e de grans homens bajoquers,
tornen lo seny del revés
pus que d’ells hajen
Diners pastats fan molt de mal
e tornen al trobador banal
e al cant, gall gutural
quant hom s’hi avesa.
Diners fan callar cantaors,
i aplatxinen cantautors
de veu xisclera
“Jo no en sé res”
Diners lleven la inspiració
e agarroten lo carpó
Si diràs “jas” a un lluitaor
Sa força minva
Diners tornen rosegons pans
Psuqueros e republicans
deixant la fe dels pobletans
diners arramben.
Diners fan al poderós lo joc
decebent a molt badoc;
a un xativí fan dir-li “hoc”
Vejats desvergonya!
Diners si has arraplegat,
i ja no ets bo per ser escoltat,
e del passat vius, arrapat, podràs tornar
Per on venies.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Raimon contra el totalitarisme i el pensament únic: “Jo no sóc dels meus, quan els meus volen que siga com ells voldrien i no com saben que sóc”.
Al Llach li podem aplicar els seus versos:
“No era això, companys, no era això.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això”.