Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 11 de juny de 2015

El Gran Germà es diu Big Data

El reportatge “Big Data, ciutadans sota control”, emès al programa de TV3 “Sense ficció” em va suggerir la lletra petita d’un contracte lleoní d’aquells que ens posen sobre la taula els bancs, que s’assembla mes a una declaració a comissaria que a un pacte entre les parts lliures.

Vull dir que l’advertència televisiva, tolerada pel sistema en nom de la llibertat d’expressió, forma part de les clàusules de la “parte contratante de la primera parte”, al cap i a la fi una advertència de que efectivament, el “big data” existeix i és arreu, que per la seva magnitud, i a causa de la necessitat de prevenir el delicte i el terrorisme, ha de seguir existint encara que sigui una mica molest, que a la gent de bé i la que no te res a amagar no els hi ha de fer por, ans el contrari.

El paradigma de les societats del segle XXI és la renúncia a la llibertat i a la privacitat a canvi de “protecció”, exactament el que han fet sempre les organitzacions mafioses. Davant la disjuntiva entre llibertat o seguretat, la gran majoria compra l’argument i tria seguretat en nom de la democràcia il·lustrada. S’ha d’acceptar “tot per la democràcia, però sense democràcia” Del segle XVIII al segle XXI hi van 300 anys però la formula no ha variat. El despotisme il·lustrat venia a ser el pegat per camuflar l’absolutisme, i la democràcia il·lustrada és el mateix, aggiornat als nostres temps i les realitats del segle XXI.

Amb aquest panorama de fons, benvinguda sigui la “nova política” que ha tret el cap amb moviments anomenats “alternatius” que s’han decidit a entrar a la lliga BBVA del les estrelles en declivi, però que encara imposen les seves regles i conserven un gran poder fàctic. Juguen en camp contrari, amb l’àrbitre comprat i les intrigues de despatxos que treuen fum, però pesar de tot han pujat a primera divisió i “no sus lu perdonanaran”. Si, com els equips modestos, només duren una temporada a primera i tornen a baixar, és restablirà la pau del cementiris.

En resum, si el carro va pel pedregar i no s’aconsegueix un canvi real de normes, de manera que la democràcia sigui super-directe, sense intermediaris que s’atribueixen una representativitat que no se’ls ha donat, tornarà el “demotisme il·lustrat”, al canvi  proposat en el joc del “teto” (tu te agachas, yo te la meto) i la “piragua” (lo mismo, pero en el agua)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent