Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 2 de juny de 2015

Can Roca: del WC a la taula

Relacionar el “Roca” fabricant de “loza sanitària” i els Roca del Celler, fabricants de “llonzes salivadors” es una associació d’idees que ve donada per la coincidència del nom, però és molt mes que una facècia. Es pot veure com un signe de civilització anar de la tassa del vàter al plat de la taula de la mà sempre de la saga Roca?.

Bevem de la tassa d’un Roca, pensada per evacuar els budells, i posem la tapa venturera de la tassa del WC, altrament dit cul, a la cadira per seure a fi i efecte de paladejar les divinitats culinàries extretes dels detritus fets cuina?. És una equisistància entre el políticament correcte i el tal com raja dir que les collonades gastronòmiques son per els papanates i allò de la solidaritat que tan es predica, va directament al vàter de la gent guapa i chic que fa cua mesos per donar-se un caprici?

L’espectacle i el glamour de l’alta gastronomia en un món on les 2/3 parts ni tan sols menja un cop al dia ja és una burla i una pixarada dins el bol de poti-poti llardós que s’empassen els morts de fam.

Tots i cadascú dels que al matí ens mirem les lleganyes al mirall és perquè tenim mirall al lavabo i no ens hem de mirar la cara en l’aigua fangosa d’un bassal. Tots seiem al nostre Roca amb la roba als peus, però només uns quants es permeten a seure al Celler de Can Roca o a altres santuaris adrianescos, amb la roba bona i la saliva als llavis.

No es només una qüestió de “patejar-se” dos o tres-cents eurons per unes exquisideses sandongueres que t’esclaten a la boca i dinamiten la butxaca,  fins i tot els mes “tirats”, un dia poden fer un cop de cap i llançar a les estovalles una migradesa de xavos, en comptes de llençar-los les al WC!

El que em sembla veritablement greu no és llençar els diners desvergonyidament, sinó posar un sac al cap de la consciència segrestada, per l’EB, per l’estat del benestar. Això suposant que encara hi hagi qui tingui una consciència d’aquelles que de tant en tant fa rau-rau.

Sempre trobarem qui defensa la gastronomia sofisticada i cara amb mil arguments que no discutiré, jo tinc els meus. Però seguint els fils últims de cadascú d’aquests arguments, jo m’enfilaré fins l’argument fonamental, la justícia mes genuïna, que ens reconeix el mateix dret a alimentar-se a tota la humanitat, com a be necessari per no morir. Els gastrònoms guapos i sofisticats deuen tenir altres justificacions, i els que viuen del cuento com rocambolescos o els ferranadrianescos, entenc que hagin trobat els pollastres i les gallines dels ous or, que de tot hi ha a la granja del Senyor, i no vulguin renunciar al negoci.

A França aviat  estarà sancionat llençar  menjar, i aqui sancionarem mai llençar els diners pel forat de can Roca?

Tot sigui per tenir un plat a la tassa. Del WC



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent