Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Alien, el segon copilot

Penso que Andreas Lubitz no era un monstre ni un assassí, però portava el seu Alien dins, que en aquest cas no era el vuitè passatger sinó el segon copilot. Dic això suposant que sigui la veritat, tota la veritat i res mes que la veritat el que ens han contat sobre la causa del estavellament de l’avió de Germanwings, cosa que dubto i que difícilment es demostrarà sense ombres de dubte.

És colpidor un accident col·lectiu on s’ajunten totes les condicions emocionals per viure una experiència vicària que ens identifica amb els protagonistes. Les víctimes ja no ens poden explicar res, els més propers a les víctimes no s’expliquen res, i els mitjans mitjans informatius ho volen explicar tot, de la manera mes noticiable, -per tenir un bon producte amb que competir-, sense saber-se estar de entrar en el groguisme periodístic. Fins i tot “la nostra”, TV3 obria avui els informatius del migdia fent-se ressò del Bildt, un dels diaris que ven vísceres sagnants amanides amb salsa rosa i embolicades amb paper premsa.

El sensacionalisme de titular ven a l’engròs i l’anàlisi es massa feixuc per llegir-se’l i te un públic reduït i selecte, com de cinèfil. La competència i el share enerven les redaccions i tots aquest dies s’han difós mes titulars cridaners que reflexius. S’han retratat uns i unes quantes periodistes que  creia mes respectables. Res de nou per altra banda.

No sabrem mai del cert que va passar, no ha quedat cap testimoni per explicar-ho, i dins del dolor dels familiars i amics  dels morts, que comparteixo, perquè se per experiència pròpia el pa que s’hi dona, penso ens el vius i en la memòria dels morts. Totes les víctimes seran recordades amb aquell dolor contingut que mai mes s’esvaeix, els condols arribaran per tots en un sol sentit excepte per l’entorn del copilot, a qui arribaran en un sentit ben diferent.

Si és veritat que Andreas Lubitz es va tancar a la cabina i va deixar que l’avió s’estavellés, no tinc dubte que no estava sol,  l’acompanyava el seu Alien que el va paralitzar. Aquell ou que un dia se’ns va enganxar al front i ens en varen lliurar es latent. Momentàniament tornàrem a ser éssers normals però un dia a alguns normals els explota el pit i en surt l’ou transformat en monstre.

La seva memòria, a pesar de tot, també ha de ser respectada. Això mateix t’hauria pogut passar a tu, vigila el teu cap i el teu cor, i el teu Alien.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent