Cafè en gra

Ja fa temps que s?està marejant la perdiu i
llençant globus sonda, per part dels mes recalcitrant poders econòmics, en el
tema de la reactivació de l?energia nuclear. Agrupats en les Camaras de Comercio
(Cambres de Comerç en vernacle) que a l?estat espanyol presideix d?inefable
Gómez Navarro i aquí el no menys inefable Manuel Valls (president també de la
deslocalitzada Fichet), no s?estan de anar tocant el pebrots dia si dia també,
anunciant-nos l?apocalipsi energètic si no es construeixen mes nuclears i no es
dona via lliure a la MAT.

En quan a les nuclears crec que tenen la batalla
perduda, i aprofito el tenebrós assumpte de l?enverinament de l?espia Aleksandr Litvinenko,
per posar de relleu fins a quin punt el mínim descontrol en el procés de la
ruptura de l?àtom deriva cap a l?anihilació. Uns micrograms de l?element
radioactiu Poloni
210 va fa pujar significativament la radioactivitat dels llocs on va estar
la dissortada víctima (una casa, un restaurant i un hospital). Txernovil ve a
la memòria i Vandellòs ha estat mes d?un cop a un pas del desastre.

No és només un qüestió de seguretat, de tecnologia,
és una qüestió de model energètic lligat al model de desenvolupament. La MAT, el TGV i les nuclears són
el paradigma d?allò que no hauria de ser: la qualitat de vida és inversament
proporcional a la velocitat en que es viu.

El malbaratament de l?energia va lligada a l?abús
del poder, ens volen convèncer que la nostra vida és millor si anem a dinar a
Roma per un euro en vols barats que gasten energia cara, o si ens podem plantar
a París en quatre hores a base d?esprémer la xarxa elèctrica que farà
necessària l?energia ?neta? d?origen nuclear.

Certament l?energia de l?àtom incrementa poc les
emissions de gasos d?efecte hivernacle. Principalment això ajuda, des de el
punt de vista dels potentats econòmics, a estalviar-se molts milions en costos
de drets d?emissió (a ells el medi ambient els importa un rave), però el fons
de la qüestió no són els costos sinó la manera com encarem la vida.

Per sort detecto cada dia en la meva feina que en una
bona part de gent la consciència ecològica creix. Això no vol dir que no es
facin números, precisament el motiu de les consultes és que en fan. Hom és conscient que el creixement infinit de
la demanda no és racional i la gent vol saber quan costa i què s?estalviaria
incorporant l?energia solar tèrmica a la llar per escalfar aigua i per reduir
la despesa de calefacció, com pot canviar el combustible fòssil -quan es pot-
per la biomassa, com pot recollir l?aigua
de pluja per no dependre de la xarxa clorada i fins i tot hi ha qui es planteja
desconnectar-se voluntàriament de la xarxa elèctrica per passar a ser
autogenerador de les seves pròpies necessitats.

Aquesta última possibilitat, la producció d?energia
fotovoltaica en regim aïllat, per el propi consum, és la pedra de toc. Cal dir
abans de res que això es antieconòmic, en termes monetaris. És molt mes barat
de moment ? potser no en un futur- consumir sense mesura que no pas
autolimitar-se a la capacitat de la pròpia instal·lació energètica.

No obstant, aquesta
limitació voluntàriament acceptada i calculada opera un canvi de mentalitat
radical: es valora el que s?estalvia, es pren consciència del que costa produir
energia, i s?afina al màxim a l?hora de decidir que és prescindible i que no ho
és. El consum il·lusori és bandejat per la realitat objectiva i es miren els
recursos naturals com allò que cal preservar en comptes d?explotar.

El model MAT, TGV, nuclears només en portarà al
desastre, passant això si, per les estacions de la comoditat, la il·lusió, i la
modernor mal entesa. Al final no hi ha cap topall, simplement s?acaba la via ran
del cingle.

Serem nosaltres els qui viatjarem en aquest tren,
els presidents de les Camaras de Comercio i els membres mes destacats de la
societat econòmica, des de el pis mes alt de la torre Agbar, o des de la nova
seu de Gas Natural ja estaran llençant
aleshores els habituals globus sonda i tocant-nos els pebrots dia sí, dia també, per
intentar convèncer-nos de les avantatges del seu pròxim negoci.