Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Publicat el 24 de juny de 2016

Ramat Europa

Jo tampoc creia que al final guanyés el Brexit, perquè la gent es poruga i ens ha tornat mesells estar fermats per tant de temps al fang. Els iaios escocesos van hipotecar amb mesquinesa el futur dels seus fills i nets -que no era seu- i varen votar No a la independència, inclinant la balança del referèndum.

A la Gran Bretanya però, el pes de la tradició ha estat suficient. Sembla que el jovent mes in, que ja viu a internet, volia quedar-se, però l’style of life, britànic ha estat mes fort i no s’ha deixat seduir per la pastanaga de l’economia ni sota tortura.

Els pastors d’Europa, la Comissió Europea i els seus mes de  700 gossos, d’atura de l’Europarlement ben pagats i peixats, còmodament instal·lats a Brussel·les, no han pogut controlar una bona part del ramat. Ja sabem que les ovelles son gregàries i estúpides, però també tossudes, i moltes, moltes més que els pastors i els cans, i si els donen l’oportunitat d’anar per on volen no hi ha qui les pari.

Me n’alegro del Brexit, i no pas per les mateixes raons que els partits xenòfobs, ni per les dels  brexitaires institucionals. Som europeus?. Com diu Ramón Cotarelo, Europa no es ni tan sols un continent, sinó una berruga d’Ásia, ser europeu doncs no es ni una reivindicació continental. I encara menys per la Gran Bretanya que és illenca. Què és Europa, on comença i acaba territorialment i sobretot sentimentalment?

En un cul de sac, mes concretament en el sac de les avantatges o desavantatges econòmiques i/o socials, sac foradat i mal lligat indigne del que hi ha ensacat se’n pugui dir blat.

Les ovelles, tots nosaltres, hem percebut això: l’estafa dels bancs, les polítiques d’austeritat que escanyen al ramat i la insolència dels polítics europeus han fet la resta. Si ara es convoquessin referèndums a Dinamarca, Holanda, França, Suècia, no quedaria ni l’apuntador per apagar el llum. Som ovelles però que no comptin amb la nostra proverbial estupidesa, si podem, fugim i anem per la nostra.

Aquesta Europa que avui s’acaba no la vull jo tampoc i em donen encara mes motius per no voler-la que la vulguin tota la colla de polítics que ens volen convèncer que els votem, tota la corrupció organitzada que malda per mantenir-se.

Avui és Sant Joan, foc nou.

Estem cremats, l’Espanya de sempre, mai més. L’Europa de la dictadura del mercats i de la City, mai més.

L’Europa de la autèntica solidaritat dels pobles que hi viuen esta per fer, el mes calent a l’aigüera



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent