L’aventura de Sarah West
La Sarah va néixer a Lincolnshire un comptat del est d’Anglaterra i va estudiar matemàtiques a la universitat de Hertfordshire. Amb només 23 anys ingressà al Britannia Royal Naval College, l’escola de guerra de la Navy per esdevenir oficial(a). S’especialitzà en planificació naval, dragaminas i sistemes d’armes. I embarcà.
De fet s’havia embarcat ben embarcada uns anys abans, quan va escollir la carrera militar, tradicionalment un món masculí i disciplinat on una dona ho te difícil per demostrar que els te ben posats. Els galons, que és allò que distingeix a la classe de tropa de la tropa amb classe que és capaç de fer un pas mes i entrar en l’elit de l’oficialitat.
Certament que et deixin jugar amb aquest ginys d’alta tecnologia dissenyats per la guerra només és a l’abast d’aquells/aquelles que se sotmeten, primer de tot. Sotmetiment total al comandament, a les regles rígides, a la disciplina militar, centi-tar, qilo-tar, mega-tar, giga-tar tera-tar.
La Sarah es va embarcar en pràctiques en diferents vaixells de guerra de la HSM Royal Navy, entre ells el HSM Sheffield, una fragata del tipus 22, successora del vell destructor tipus 42, amb el mateix nom, enfonsat per un míssil Exocet llençat des de un Super Étandar de las Forçes Aèries Argenties durant la Guerra de les Malvines, el maig de 1982. El seu HSM Sheffield nou no va anar al l’Atlàntic sud sinó al Golf Pèrsic. El 2003, i a bord del HMS Cornwall, va fer el curs d’oficials especialitzats en guerra submarina i esdevingé oficial(a) d’operacions. Al HMS Norfolk, accedí al comandament del Commander Amphibious Task Group, expert en lluita submarina.
La carrera militar és dura i no et donen un sol comandament, per insignificant que sigui, si no t’ho has currat (dit també feinejat) a balquena i amb escreix, però la Sarah és de les que no s’arruguen, de manera que va anar passant per tots els filtres i graons. Des de 2009 fins el 2011 va trepitjar el pont de comandament, la coberta els camarots i les sentines del HMS Ramsey, l’HMS Penzance, l’HMS Pembroke i l’HMS Shoreham. També se li va encomanar de coordinar l’evacuació dels ciutadans britànics durant la guerra del Líban, el 2006, i de treballar en la coordinació d’operacions a la guerra dels Balcans, el 2008, principalment quan Kosovo va declarar la seva independència
En el seu cas, i no sempre passa (de fet mai havia passat), un full de serveis brillant i immaculat li va sevir per passar el tall i ser la primera dona de la Reial Marina Britànica a qui li encomanessin el comandament d’un vaixell guerrejador. Per fi, pel maig del 2012 li varen donar el comandament del HSM Portland, una fragata del tipus 23 (ja es desfeia dels dos aneguets).
Això és un tros de barco de 133 m. d’eslora, 16,1m. de màniga i 7.3 m de calat, un desplaçament de 4.900 tones i una velocitat de 28 nusos a tota màquina, amb una autonomia de navegació de 7.500 milles nàutiques. Fou construït entre 1996 i 1998 i botat a mar el 15 de maig de 1999, amb el madrinatge de Lady Brigstocke, baronessa de Brigstocke, (que va morir per l’abril del 2004 a l’edat de 75 any, Deu la tingui a la glòria) i era germana de John Renwick Brown, comandant d’Esquadro de la RAF. A les seves ordres 185 tripulants habituals amb un màxim de 205 homes (?)
Porta el seu barco una bateria de 32 tubs llença míssils antiaeris, dues bateries llença míssils antibuc Harpoon, dos tubs llença-torpedes Sting, una “pipa” que dispara obusos de 4,5 polsades, i dues metralladors de 30 mm com a armament principal. Transporta també un helicòpter Lynx equipat amb 4 missils Sea Skua llença torpedes antisubmarins, i un Westerlan Merlin que porta igualment els estris per fer destrosses convenientment disposats al seu fuselatge. Te una coberta de vol i un hangar tancat per guardar tota la ferramenta. Un sonar i un radar, això mai falta a cap barco de guerra digne d’aquest nom. Ella n’és la jefa, la comandata, la capitana.
Tot anava bé, la culminació d’anys i anys de carrera militar, el premi del comandament. Però de sobte arribà el míssil que la va impactar a la seva línia de flotació. L’Alt comandament la Royal Navy la va “rellevar” el càrrec de capitana perquè les intimitats a bord no son permeses al reglament si van en detriment de l’efectivitat de les operacions.
La falta de Sarah West-dona, que li ha costat el càrrec ha estat tenir una “aventura” afectiva amb un oficial-home que comprometia –ho diu el reglament- l’efectivitat del HSM Portland, de la flota del Carib i de la Marina Britànica sencera.
Les aventures èpiques i les sentimentals van per camins diferents, les aventures sentimentals mai han estat ben vistes “a bordo”, però si l’aventurera és qui talla el bacallà i és, a més bacallanera, encara menys.
Ja se sap, el mili-tar és un submúltiple del “tar” unitat de mesura, ja de per si petita, de la intel·ligència afectiva.