Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Publicat el 11 d'abril de 2011

L’endemà del 10A a Badalona. Com podem servir millor?

Avui ens hem llevat en un país diferent, com diu en Vicent Partal al seu editorial. La Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural declarava fa unes hores: “Tenim un país millor del que ens creiem.” Així, sí.

A Badalona, molts seguíem activament la consulta de Barcelona. Gent ben coneguda en el tramat cívic de la ciutat hi ha tingut un paper important i, per cert, que entre alguns dels tuits més seguits de la jornada n’hi havia un, d’en Pep Mita, tal i com explicava el periodista Roger Palà.

Tots vam sentir una sana i comprensible enveja, d’altres ens vam sentir interpel·lats directament. I a Badalona?, es/ens preguntaven algunes persones a través de Twitter? 

Recupero aquest apunt publicat al meu blog de Time Out el juny de l’any passat, amb l’intent d’enfilar algunes reflexions sobre el tema. Responia aleshores a un article a El Punt en el qual Andreu Mas denunciava que “Badalona no decideix”. El periodista lamentava que el procés de les consultes populars que s’havia desenvolupat arreu del país no s’hagi donat a Badalona. Mas recollia les paraules de decepció i una certa confusió de Jaume Lleal, un altre blocaire de referència a la ciutat, però anava una mica més enllà. Segons l’article, el fet que Badalona no hagi estat capaç d’organitzar la consulta és una “anomalia”. “Si la ciutat no és capaç de mobilitzar un cert nucli catalanista i sobiranista per promoure l’exercici d’un dret democràtic ens ho haurem de fer mirar. I a fons.”, reblava. 

Jo li responia, en aquell moment:

“Som molts els que treballem per la construcció nacional a Badalona. De fa temps. I comencem a tenir resultats interessants en camps tan sensibles a la nostra ciutat com el de la cohesió social. La consulta pot ser una eina, en efecte. Però també pot complicar les coses si la plantegem amb pressa, sense el consens necessari. (…) El procés que acompanya les consultes és engrescador, és valuós i significatiu. Ha mogut el marc amb el qual ens miràvem les coses. Ara parlem de democràcia, no (només) d’independència. Ara tenim un argument de pes, homologable internacionalment, molt difícil de discutir. I això és en bona part gràcies a aquest genuí moviment social. 

Però el cas, i responent al títol de la crònica de l’Andreu Mas, és que Badalona ‘sí’ que decideix cada dia, perquè és molta la gent que treballa per una ciutat millor (això és: per un país millor). Són moltes les persones que decideixen, avalades per accions i iniciatives concretes. El procés de les consultes no ha trobat aquí la complicitat necessària: i això vol dir que les coses no s’han fet bé (ha fallat ostensiblement la capacitat de convocatòria i la informació), però també, potser, que aquesta iniciativa no convencia estratègicament a alguns dels representants del catalanisme de la ciutat, entre els quals em compto, bé que a títol personal (tanmateix, en aquest enllaç hi ha el posicionament d’Òmnium Badalona). Però… i els que ho veien més clar… on eren? 

La independència es votarà a la nostra ciutat, és clar, perquè Badalona, i altres ciutats com Badalona, tenen molt a dir en el futur del país. I que ningú dubti que decidirem el nostre futur, tan si és per al ‘Sí’ com per al ‘No’. Però iniciarem el procés quan ho convinguem entre tots. (…)” 

Aquestes argumentacions, expressades fa 10 mesos… es mantenen avui? 

Crec que l’èxit de Barcelona Decideix tanca el procés de les consultes de forma immillorable. Dit això, cal veure com podem servir millor al procés de construcció nacional, a partir d’ara i des de la nostra ciutat. No amb allò que ens agradaria (o ens hagués agradat), sinó amb allò que realment podem aportar i que tenim. Podem garantir una bona participació? Tenim els voluntaris i els recursos econòmics que a Barcelona han costat més d’un any de feina? És difícil, molt difícil. No impossible, certament. Però una participació baixa a la nostra ciutat faria baixar el percentatge general de participació en el moviment. És això el que necessita el procés? 

Hi ha moltes preguntes incòmodes i que ens hem d’anar fent amb tranquil·litat i realisme, en les properes setmanes. Hem de posar l’emoció al servei del projecte col·lectiu, i compte, que aquí l’ordre dels factors si que altera el producte. 

Passades les eleccions municipals, crec que seria interessant fer una trobada d’ampli espectre per valorar de quina manera podem treballar de forma coordinada i que aplegui tots els que estem compromesos amb el dret a decidir, siguem entitats, partits i persones. Hi ha molta feina a fer, més enllà d’una consulta. No en tinc cap dubte. “A l’àrea metropolitana almenys… és hora de teixir complicitats entre les diferents formes de veure i viure el país. No pas de fer referèndums. Aquesta, crec jo, serà la nostra contribució al procés de normalització nacional. Si hi som a temps i trobem la manera de fer-ho bé.” Ho escrivia el desembre de 2009, al blog. Ho mantinc avui. 

* Foto feta amb un iphone la tarda del 10 de juliol, al Passeig de Gràcia.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Badalona és un poble? per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent