El company de ?oela trappola? va penjar fa uns dies un post inquietant.
No se si la ma que va escriure a la paret d?un racó del Trastévere, ?oeChi
ha amato senza speranza, ha conosciuto il vero amore? va ser la mateixa que va pintar
?oeCarla ti amo?. a les proteccions de la
via del tren.
Si així fos, i l?ordre d?escriptura fos aquest, caldria saber si el preu d?experimentar
la desesperança que condueix a conèixer el ver amor no hauria estat massa
punició, i si la mesura de que disposem els mortals per encabir-hi aquesta
passió no és massa petita per un sol gram de amor veritable o massa gran per tones
d?amor passatger. La foto es va fer des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere, de
manera que centenars de persones han vist la declaració
Potser l?amant desesperat va acabar posant el cap sobre el rail? I doncs,
l?amor veritable no és d?aquest mon?
(Per veure la imatge mes gran, cliqueu a sobre)
<v:imagedata src="file:///C:DOCUME~1UsuariCONFIG~1Tempmsohtml1
Després diuen que no som romàntics.
Jo he arribat a fer cada ximpleria per fer un clau…vull dir, per amor..
Ostres, no havia vist aquest post fins avui, doncs pot ser sí que es obra del mateix autor, la veritat és que aquesta de "Carla ti amo" és espectacular, amb el fons de la via del tren i tot.
Clar que a Itàlia amb el tema de l’amor sempre exageren molt, de pintades com aquestes en trobes tantes com vulguis. Pot ser la desesperança no és l’únic mitjà d’arribar a conèixer el ver amor, però moltes vegades no en som plenament conscients fins que no l’hem arribat a perdre del tot (l’esperança).