Mane, Tecel, Fares.
Comptat, pesat, esquarterat.
El banquet de Baltasar s’ha perllongat molts dies, anys, moltes nits. Hi hem estat tots convidats, convocats per uns magnats(o mangants) dissoluts.
El bròquil es va acabar, carbonitzat, quan bullia l’olla sense aigua i encara atiàvem el foc.
La nostra condició de convidats no ens disculpa ni ens allibera de responsabilitats. Ja sospitàvem que el benestar promès, com el vi del convit, un dia s’acabaria. Peró ens emborratxarem de benestar en Estat impur, apurat en copes d’or robades al temple mes sagrat de la justícia social, de la decència personal.
El banquet de Baltasar es tan tediós, tan fals i el vi bo es va acabar fa tant temps…si es que mai varen portar-lo a taula, que no som capaços de trencar la inèrcia i volem creure’ns que tornaran les bones menges i els bons vins, que ja son en camí; mentrestant a falta de vi i d’aigua ens podem beure els orins i regalar el que queda del el nostre plat als mangants.
Baltasar!, fill de Nabu, Nabuco mandrós, indecent i pestilent parasit, com et farem fora?
Mené, mené: El teu temps s’ha acabat. Ja no ens pots enganyar més, el benestar promès ni ha arribat ni se’l espera.
Tequel: No has donat la talla ni el pes. Has robat, malgastat, has escampat corrupció a tots els nivells, la teva justícia és encara mes corrupta que tu.
U-farsín: Seràs fet a trossos, els mercats t’esquarteraran, i es repartiran el que es nostre.
Daniel ha interpretat els signes, els gràfics, ha llençat les profecies, i estem advertits. Que ningú no digui que no ho sabia.
Els medes i els perses, Darius, Cirus, Georges Soros, Warren Buffet i els seus ja son a les portes per entrar a sac. Que ningú digui que no li havien dit.
Que cadascú es previngui, prengui les seves mesures.
La sortida de l’euro és una possibilitat, i tant! (o potser una oportunitat local?) D’altra banda, la intervenció estatal podria accelerar un procés sobiranista que, fins ara, només treballa les vies que permet la legalitat vigent, farem tard!
Però, compte! Aquest tipus de notícies també es pot interpretar com una maniobra mediàtica per tal que acceptem totes les retallades pressupostàries i de drets històrics adquirits sense protestar ni sortir al carrer mantenint l’ordre al carrer i perpetuant l’ordre establert (això que anomenen establishment).
Dit d’una altra manera, una amenaça subtil: Ja veieu què ens pot passar si no fem el que hem de fer… millor dit, el que ens diuen que hem de fer!!