Cafè en gra

Vaig anar a Búger amb un sentiment ambivalent i en torní amb recança. La crònica de les jornades ja l’han feta altres companys i no la reiteraré, però si que m’afegiré al reconeixement de la feina organitzativa que han fet moltes persones, principalment la Victoria i la Roser, i gracies a tot això i als participants, varem tenir una jornada constituent.

Constituir significa crear, crear una realitat diferent a l’anterior. Només ens va faltar el poder, la voluntat hi era. És una llástima que tantes voluntats xoquin contra el mur petri del poder, que tants anhels s’estavellin contra la força il·legítima de l’immobilisme mutant. Búger va ser una illa dins una illa on s’ACAronava un somni.

Hauria estat bell proclamar la República Independent de Búger i vers a vers redactar-ne la Constitució, una Constitució dialèctica que no s’atrapés mai a sí mateixa i deixes oberts els canvis que la farien rodar dia a dia. El somni somiat no és un somni, és un malson al despertar-se i no poder ni tan sols obrir-lo per veure’l, és el somni no somiat.

Varem somiar desperts i varem dormir poc. De somiar despert en diuen “somni” quan n’hauríem de dir levitació. Ens pensem que levitem, però no aixequem els peus de terra.

Al voltant del pal de paller de la Xesca, varem reunir garbes de bones voluntats, d’amistat, i també de sentiments no menys nobles com la indignació que corre per les venes dels ases dels cops. Parlar de l’obra de la Xesca, de blocs, de literatura, recitar poesies, menjar-nos en un Sant Dinar l’arros brut i en un Sant Sopar a Sa Pobla les escorrialles a hora tardana, porta a creure’s ni que sigui un moment, que tenim la paella pel mànec en un rampell d’acte de sobirania.

Per alguna cosa es comença, tan de bo un dia ens ho creguem de debò que la força de cadascú i d’uns pocs es capaç de canviar el mon.

Tornant a Barcelona, em vaig trobar a Plaça Catalunya amb els Indignats, la Repúlica de la Indignació no te un lloc com Búger per seu del seu Estat, és orfe de territori i viu a precari, al carrer, els sentiments de frustració constituïda cerquen el seu Búger particular per reunir moltes persones que no es coneixen entre sí. Búger i tota la illa de Mallorca s’ens hauria fet petita per acollir tantes aspiracions disperses.

D’aqui la recança de la tornada.