Josep Puigvert i Coll

L’orgull és un excés d’estima en sí mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Això és la definició que ens dóna l’enciclopèdia catalana sobre l’orgull. Al diccionari de la llengua espanyola diu: “satisfacción personal que se experimenta por algo propio o relativo a uno mismo y que se considera valioso”.

Per tant, l’orgull no deixa de ser un sentiment que és íntim, d’àmbit privat. Et pots sentir orgullós d’alguna cosa que hagis fet tú, o algú proper.

L’orgull de ser espanyol què implica? Implica que hi hagi un sentiment de pertinença que et faci proper. O sigui, cal que estiguis convençut que en formes part, primer, i després te’n podràs sentir orgullós (o no).

Quan es fa la distinció entre català o espanyol, entre navarrès o murcià, entre espanyol i andalús, es contraposen dues realitats i si et sents orgullós de ser andalús, per exemple, no és el mateix que sentir-se orgullós de ser espanyol: el que està orgullós de ser andalús ho està del flamenc, del vi de Xerès, de l’Alhambra de Granada, de Rafael Alberti o Federico Garcia Lorca. Si estàs orgullós de ser espanyol, a més, has d’estar orgullós del formatge de Cabrales, de la catedral de Burgos, de Francisco de Quevedo o de les jotes aragoneses.

És una trampa. Si algú està orgullós de ser espanyol, evidentment ho estarà de ser català, o andalús, o càntabre. Si aconsegueixes tenir un sentiment de pertinença al conjunt (espanya) que te’n faci sentir orgullós, la seqüència lògica mana que, essent-ne un subconjunt, per força t’hagis de sentir orgullós de ser part del subconjunt. A partir d’aquesta correlació, el que volen aconseguir és: Tú et sents orgullós de ser espanyol i llavors ja en formes part, ja t’ho sents tan proper que passes a ser espanyol. El Sr. Wert ha pensat: si expliquem la història (que és allà on es pot manipular més i millor) de manera que els nens catalans es puguin sentir orgullosos dels conqueridors d’Amèrica, dels terços de Flandes, de l’Armada de Lepanto, etc… aconseguirem que aquests nens acabin sent espanyols. Quan estiguin orgullosos de ser espanyols, aleshores que n’estiguin de ser catalans no serà un problema.

Sr. Wert, s’equivoca.
S’equivoca en primer lloc perquè és difícil sentir-se orgullós de ser espanyol (de què? )
S’equivoca perquè la distinció entre dues realitats diferents, no una subordinada a l’altra, els primers que la féu sou vosaltres, els espanyols.
S’equivoca perquè espanya no té voluntat de conjunt de subconjunts, i no l’ha tinguda mai. 
No s’equivoca en la seva intenció última: espanyolitzar.

Jo no em sento orgullós de res. Sóc català i punt.